La XXX Lectura Continuada del Quixot torna a convertir al Cercle de Belles Arts de Madrid en un dels escenaris centrals del Dia Internacional del Llibre. Durant diversos dies, la novel·la de Miguel de Cervantes se sent en veu alta, sense interrupcions, en una marató literària que combina tradició, participació ciutadana i projecció internacional.
Aquesta trentena edició reuneix de nou a lectors de perfils molt diferents -des de figures institucionals i grans noms de la cultura fins a estudiants i lectors anònims- al voltant de l'obra més emblemàtica de la literatura en espanyol. La cita manté el caràcter obert, inclusiu i festiu, consolidant-se com un dels actes més reconeixibles de l'agenda cultural madrilenya al voltant del 23 d'abril.
Inici oficial de la XXX Lectura Continuada del Quixot
L'encarregat d'obrir aquesta edició ha estat el escriptor mexicà Gonzalo Celorio Blasco, distingit amb el Premi Cervantes 2025. La seva lectura dels primers passatges del Quixot de la Manxa marca l'arrencada oficial d'una programació literària que s'estén durant més de 40 hores ininterrompudes.
La inauguració té lloc el dia 23 d'abril, a les 18: 00 hores, a la Sala de Columnes del Cercle de Belles Arts. A partir d'aquell moment, els fragments de la novel·la s'encadenen sense pausa, en torns de lectura que es prolonguen fins dissabte a la tarda 25 d'abril, configurant una autèntica marató de veus.
Entre els primers participants, a més de Celorio, hi ha responsables de la pròpia institució, representants de la cultura i diverses autoritats. L'acte s'emmarca en les celebracions del Dia Internacional del Llibre, que cada any situen Madrid com un dels punts neuràlgics de les lletres en espanyol.
Des dels seus orígens, aquesta lectura continuada s'ha caracteritzat per ser un espai compartit entre figures consagrades i públic general. En aquesta edició, la presència del darrer Premi Cervantes reforça aquesta tradició de vincular la cita amb els grans noms de la narrativa en llengua espanyola.
Participació institucional i ciutadana
La XXX Lectura Continuada del Quixot compta amb la intervenció de representants polítics i culturals que se sumen a la lectura de fragments de lobra. Entre ells destaca la participació de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, que ha llegit un passatge del capítol 1 centrat en la condició i l'exercici del gentilhome Alonso Quijano.
Al costat de l'alcalde ha intervingut també la delegada de Cultura, Turisme i Esport de l'Ajuntament de Madrid, Marta Rivera de la Creu, que s'ha unit a aquesta convocatòria que el Cercle de Belles Arts organitza des del 1997. D'aquesta manera, la institució municipal torna a donar suport a una activitat que s'ha consolidat com un clàssic del calendari cultural a la ciutat.
La presència institucional no es limita a làmbit local. El programa inclou la participació de membres del Govern i ambaixadors, així com de responsables d'entitats culturals nacionals i internacionals. Entre els que prenen la paraula figuren, segons la programació prevista, el president del Cercle de Belles Arts, Juan Miguel Hernández León, el ministre de Cultura Ernest Urtasun i altres representants de la vida pública.
Amb aquestes veus, la lectura concedeix un paper molt rellevant als més joves. Col·legis i instituts acudeixen al llarg de les jornades per llegir fragments de la novel·la en grup, convertint l'acte en una experiència pedagògica i d'acostament a Cervantes per a noves generacions de lectors.
La participació està oberta també a lectors anònims, professionals de diferents àmbits i curiosos que en sol·liciten el torn. En aquesta edició s'han inscrit més de 1.300 persones per llegir de manera presencial, a les quals se sumen més de tres centenars de participants en format virtual, cosa que reflecteix la vigència d'aquesta iniciativa tres dècades després del naixement.
Una tradició que compleix tres dècades
Des del 1997, el Cercle de Belles Arts converteix durant diversos dies els seus espais en un lloc de lectura compartida, on fragments del Quixot se succeeixen sense descans. Allò que va començar com una proposta singular s'ha transformat, amb el pas del temps, en una de les cites imprescindibles del Dia del Llibre a Espanya.
Al llarg de les seves trenta edicions, la iniciativa ha convocat milers de lectors de totes les edats i procedències. Pel faristol del Cercle han passat estudiants, docents, investigadors, actors, periodistes, veïns del barri, visitants de pas i, per descomptat, un bon nombre de premis Cervantes que han prestat la veu a la novel·la cervantina.
El format es manté fidel al seu esperit original: una lectura en veu alta i per torns, que avança paràgraf a paràgraf a través de les pàgines de Don Quixot de la Manxa. Cada participant llegeix un fragment assignat i cedeix el micròfon al següent en un flux ininterromput que s'estén durant més de 40 hores.
Amb el temps, aquesta proposta s'ha convertit en un ritual col·lectiu que molts madrilenys associen ja de manera natural al 23 d'abril. La cita actua com a punt de trobada entre generacions, connectant els qui descobreixen el text per primera vegada amb lectors veterans que tornen cada any per rellegir-lo en públic.
A més, el Cercle de Belles Arts ha reforçat la dimensió social de la iniciativa, obrint la porta a col·lectius diversos i entitats educatives que troben a la lectura continuada una forma d'apropar-se als clàssics des d'experiències compartides i participatives.
Projecció internacional i presència de l'Institut Cervantes
La XXX Lectura Continuada del Quixot es caracteritza també per la seva marcada dimensió internacional. Gairebé un centenar d'institucions de 32 països se sumen a la celebració mitjançant connexions en directe, estenent la marató lectora més enllà de Madrid.
Entre els participants figuren diverses seus de l'Institut Cervantes repartides per ciutats com Pequín, Tòquio, Istanbul o Dublín, a més d'ambaixades i centres culturals de tot el món. Aquestes connexions permeten que la veu del Quixot ressoni en múltiples fusos horaris i accents, subratllant l'abast global del llegat cervantí.
L'organització promou també la participació de centres educatius i col·lectius culturals a l'exterior, que s'incorporen a la lectura mitjançant intervencions enregistrades o emissions en directe. D'aquesta manera, l'experiència s'obre a públics que no poden acudir físicament al Cercle, però que troben un espai comú a través de la xarxa.
L'esdeveniment es pot seguir a través de la pàgina web i el canal de YouTube del Cercle de Belles Arts, cosa que facilita que la lectura continuada arribi a persones de diferents països interessades en la literatura en espanyol. Aquesta difusió digital complementa lexperiència presencial i amplia la comunitat doients i lectors.
Amb aquest desplegament, la Lectura Continuada del Quixot es consolida com una de les referències culturals al voltant del Dia del Llibre no només a Espanya, sinó també en l'àmbit internacional, reforçant el paper del text cervantí com a patrimoni compartit per milions de parlants d'espanyol.
Activitats paral·leles i noves mirades al Quixot
En paral·lel a la lectura ininterrompuda, el Cercle de Belles Arts n'ha dissenyat una programació complementària que actualitza l'univers cervantí a través de diferents llenguatges artístics i formats contemporanis.
Entre les propostes previstes figura una conferència dramatitzada sobre Catalina de Salazar, esposa de Miguel de Cervantes, que busca donar llum sobre la seva figura i plantejar noves lectures sobre l'entorn vital de l'autor. Aquesta activitat combina divulgació històrica i posada en escena per apropar la biografia cervantina al públic general.
El programa inclou també una reinterpretació del Quixot en clau urbana, amb un rap basat en un dels capítols de la novel·la i una intervenció de grafits en directe. Ambdues iniciatives exploren com es pot traduir l'obra a llenguatges artístics actuals, connectant amb audiències més joves i amb formes d'expressió contemporànies.
El vessant performatiu s'amplia amb sonoritzacions en directe a l'estil Foley que acompanyen la lectura de certs passatges, generant paisatges sonors que accentuen lexperiència descolta. A això se sumen sessions de dibuix en viu, on il·lustradors treballen mentre sonen les paraules de Cervantes, creant un diàleg entre imatge i text.
A més, s'ha programat una activitat vinculada a la reflexió sobre la salut mental i la idea de la bogeria, en diàleg amb el moviment de l'Orgull Boig. Aquesta proposta convida a repensar la manera com s'ha llegit històricament la figura del Quixot i la seva relació amb el seny, obrint un espai de debat entre cultura, comunitat i benestar psíquic.
Conferències, performances i agenda cultural al Cercle
La marató lectora s'integra en una agenda cultural més àmplia que el Cercle de Belles Arts desplega durant aquests dies. Entre les cites destacades hi ha la denominada Conferència Majara, organitzada pel col·lectiu Locus i programada per al divendres 24 d'abril a les 18:00 hores.
Aquesta “Conferència Majara” proposa una experiència participativa que reflexiona sobre la bogeria des de la creació cultural i les pràctiques comunitàries, enllaçant de forma directa amb alguns dels eixos temàtics del Quixot i amb el citat moviment de l'Orgull Boig. Es tracta d'una proposta que se situa entre la xerrada, la performance i la trobada col·lectiva.
Aquella mateixa nit, a les 22:00 hores, la Sala de Billars del Cercle acollirà la performance “de nit / de plata / cap a”, impulsada per l'escriptora i poeta María Salgado amb la compositora Eddi Circa. L'activitat forma part del projecte “L'òliba de Minerva” i explora noves maneres de combinar text, so i presència escènica.
A més d'aquestes propostes, la programació del Cercle inclou els dies posteriors altres activitats culturals i trobades, com una sessió de “Pausa en directe” amb la periodista Marta García Aller i un concert del Quartet Quiroga dins del cicle Cercle de Cambra. Tot i que no estan centrades de manera exclusiva al Quixot, aquestes cites complementen l'ambient cultural que envolta la lectura continuada.
Amb tot això, l'edifici del carrer d'Alcalá es reafirma com una "casa de les arts” oberta, en què literatura, música, pensament i arts escèniques conviuen durant una setmana especialment intensa per a la vida cultural madrilenya.
Exposicions i memòria del Cercle de Belles Arts
Coincidint amb el desenvolupament de la XXX Lectura Continuada del Quixot, el Cercle manté obertes diverses exposicions lligades a la història del propi edifici ia la seva trajectòria cultural. Aquestes mostres permeten als assistents completar la visita a la lectura amb un recorregut per la memòria de la institució.
Entre les propostes expositives sobresurt "La casa de les arts. Oberta des de 1926", instal·lada a la Sala Goya. La mostra repassa l'origen arquitectònic de l'immoble dissenyat per Antonio Palacios i la seva evolució com a centre cultural al llarg del darrer segle, tot subratllant el paper que ha tingut en la vida artística de Madrid.
La Sala Picasso alberga "Eclosió. El Cercle de Belles Arts als 80 i 90", una exposició que se centra en la transformació del centre en aquestes dècades, quan es va consolidar com a espai de referència per a la creació contemporània i el debat cultural.
Per la seva banda, la Sala Minerva acull “L'òliba de Minerva”, una intervenció col·lectiva que reflexiona sobre qüestions de memòria, institució i espai públic. Aquesta proposta connecta amb algunes de les performances i activitats que tenen lloc durant els dies de la lectura, generant un fil comú entre les diferents programacions.
Aquestes exposicions permeten que els qui s'acosten al Cercle per la lectura del Quixot també puguin conèixer millor la història i el paper del propi edifici, integrant lexperiència literària en un context més ampli de patrimoni cultural i urbà.
El Quixot en escena: «El Quixot en 59 minuts» d'Héctor Urién
En el marc d'aquesta XXX edició es presenta a més, com bestreta de properes activitats, l'obra «El Quixot en 59 minuts» del narrador i actor Héctor Urién. Es tracta d'una proposta escènica en format monòleg que condensa la trajectòria del gentilhome manxec en menys d'una hora.
Urién construeix un fil argumental continu que guia el públic des del moment en què Alonso Quijano decideix fer-se cavaller errant fins a la tornada al lloc de la Manxa. Al llarg d'aquest recorregut s'hi incorporen moltes de les aventures més cèlebres de la novel·la, relatades amb respecte al text original però filtrades per la mirada d'un espectador del segle XXI.
La peça es recolza en un to lleuger i còmic, mantenint un ritme narratiu àgil que acosta la història fins i tot als que encara no han llegit lobra completa. Per als que ja coneixen el text, la proposta ofereix una manera diferent de revisitar episodis coneguts, amb algun gir final que cerca sorprendre i emocionar el públic.
Amb aquest muntatge, el Cercle de Belles Arts ofereix una via complementària per a apropar-se a l'univers cervantí: no només a través de la lectura coral i pausada de la novel·la, sinó també mitjançant una síntesi teatralitzada que pot funcionar com a porta d'entrada per a nous lectors.
En conjunt, la programació al voltant de la XXX Lectura Continuada del Quixot confirma la vigència de l'obra de Cervantes i la capacitat del Cercle de Belles Arts per articular propostes diverses: des de la lectura en veu alta que es prolonga durant més de 40 hores fins a conferències, performances, exposicions i versions escèniques condensades, tot plegat recolzat en una any, el diàleg entre el clàssic i el present.
