El festival de poesia Vociferi arriba a la quinzena edició i ho fa amb una proposta que mira de cara al soroll social i mediàtic del nostre temps. Durant gairebé un mes, València es convertirà en un espai on la paraula, el cos i l'escena s'alien per explorar altres formes de relació més pausades, atentes i col·lectives.
Lluny dels focus estridents, l'organització ha articulat la programació d'aquest any al voltant del lema “Mutis”, una invitació a parar, a baixar el volum ia entendre el silenci no com a absència, sinó com a territori fèrtil per a l'escolta, la reflexió i la complicitat entre creadores, creadors i públic.
Un aniversari que reuneix 15 veus poètiques valencianes
Vociferio celebra la seva quinze aniversari amb una obertura concebuda com una gran trobada coral que tindrà lloc al Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC). En aquesta inauguració es reuniran quinze poetes de la Comunitat Valenciana, un per cada edició del festival, i subratllaran tant la trajectòria com el compromís amb l'escena local.
Sota el títol “La festa del silenci”, la sessió inaugural creuarà poesia, veu i escena mitjançant un format híbrid en què la lectura poètica dialoga amb la interpretació musical i el moviment. Hi participarà la soprano Paloma Espí López i es comptarà també amb la presència del ballarí Albert Garcia Saurí, generant un paisatge sonor i corporal que expandeix el text més enllà de la pàgina.
L'elenc poètic inclou noms destacats del panorama valencià, com ara Begonya Pozo, Àngels Moreno, Enric Falcón, Bartomeu Ferrando, David Silvestre, Paloma Chen, La Jara i Begonya Mesquita, juntament amb altres veus que representen diferents generacions, llengües i sensibilitats. Aquesta diversitat de perspectives reforça la idea dʼun festival plural, crític i en constant transformació.
La inauguració, recolzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), està prevista en horari de tarda i es planteja com una cita oberta per als que vulguin acostar-se a la poesia des de formats poc convencionals, més propers a l'experiència en viu que al recital clàssic.
Mutis: el silenci com a eix temàtic i polític
La XV edició de Vociferi s'articula al voltant del lema “Mutis”, un concepte que funciona com a fil conductor de la programació. Davant la polarització en xarxes i el soroll que inunda l'espai públic, el festival proposa aturar-se a la potència del silenci com a espai descolta activa, de pensament compartit i de resistència als discursos accelerats.
Aquesta mirada converteix el silenci en alguna cosa més que un recurs estètic: s'entén com un territori polític i poètic on es creuen les veus marginals, les poètiques desplaçades i aquelles propostes que se situen als marges del cànon. Vociferio, fidel al seu esperit contracanònic, aprofita aquest marc per visibilitzar feines que, sovint, queden fora dels circuits més convencionals.
Al llarg de les diferents activitats, la programació teixeix una línia de força entre les anomenades “poètiques silenciades” i les “poètiques del silenci”, és a dir, entre els qui han estat històricament callades i els qui usen el callar, la pausa o el xiuxiueig com a eines creatives. Així, l'edició traça un mapa complex de veus que interroguen com parlem, què callem i de quina manera ens escoltem.
La proposta no es queda únicament en el pla teòric: moltes de les peces programades treballen amb el volum, la repetició, les pauses escèniques i les presències mínimes, convidant el públic a implicar-se en una escolta més atenta i menys saturada, una cosa cada cop més necessària en un context marcat per la hiperconnectivitat.
Un festival interdisciplinari: poesia, música, dansa, cinema i escena
Des dels seus inicis, Vociferio s'ha caracteritzat per una vocació clara interdisciplinari. No es limita a presentar llibres o recitals, sinó que concep la poesia com una pràctica extraliterària que pot desbordar el text per trobar-se amb altres arts. Aquesta edició manté i reforça aquesta línia, barrejant música, performance, dansa, cinema i arts escèniques en una programació que aposta per formats híbrids.
El festival entén la poesia com un camp expandit, on la veu, el cos, el vídeo, el so o la instal·lació conformen un llenguatge conjunt. D'aquesta manera, es generen propostes que no encaixen fàcilment en una sola etiqueta, però que troben a Vociferio un espai per experimentar sense cotilles genèriques ni expectatives purament comercials.
Entre les propostes programades figuren creadores i creadors que es mouen amb soltesa en aquest territori fronterer entre allò literari i allò escènic. La seva presència subratlla la voluntat del festival de servir com plataforma per a pràctiques poètiques contemporànies que desafien les jerarquies tradicionals entre gèneres artístics.
Aquest enfocament interdisciplinari també facilita l'accés de diversos públics: els qui s'acosten des de la literatura troben noves vies per llegir la poesia, mentre que les persones habituades a la música, el teatre o el cinema descobreixen textos i veus que dialoguen amb els llenguatges artístics propis. Al cap ia la fi, es tracta d'obrir portes d'entrada diferents cap a una mateixa experiència comuna.
Creadors contemporanis i poètiques del silenci
La programació de Vociferio aplega noms reconeguts de l'escena poètica i artística actual juntament amb altres veus emergents. Entre els qui hi participen es troben Els Torreznos, Sorín & Nacho Mastretta, Violeta Gil i Marcos Ningú, artistes que treballen l'humor, la repetició o l'experimentació sonora per pensar críticament la societat contemporània.
També se sumen creadores amb un fort recorregut literari com Miriam Reyes —Premi Nacional de Poesia 2025—, Marta Sanz o Olga Novo, del qual les obres han indagat als enllaços entre intimitat, memòria i llenguatge. La seva presència evidencia la voluntat de Vociferi de connectar els circuits més institucionals amb les propostes independents i escèniques.
La música i l'experimentació sonora arriben de la mà de noms com Sorín & Nacho Mastretta, Sandra Monfort o Dyso + L'Home Vent, que incorporen textures electròniques, folk o improvisació a peces on la paraula segueix jugant un paper central. Aquest encreuament entre el vers i el so amplia l'abast de la poesia cap als qui s'acosten principalment per la via musical.
Amb elles, el festival acull altres autors i autores com Alberto Santamaría, Joan Deusa, Aurora Luque, Dani Miquel, Sergi C. Fanjul, Óskar Alegria, Ismael Sempere, Almudena Francès, Joan Rotger Julià, Alícia Louzao o Manu Rodríguez. En conjunt, el programa compon un mapa divers de trajectòries que treballen des de registres molt diferents, però que comparteixen la preocupació per les maneres de dir i callar que travessen la vida contemporània.
Un recorregut pels espais culturals de València
Vociferi no es limita a una única seu, sinó que desplega la seva activitat per diferents espais culturals de València, afavorint la trobada amb públics de diferents barris i contextos. Aquesta itinerància converteix el festival en un recorregut urbà per la ciutat a través de la poesia i les arts vives.
La Sala Carme Teatre actua com a seu central, concentrant bona part de la programació escènica i alguns dels espectacles més complexos en termes tècnics. Des d'allà s'articula una xarxa d'activitats que s'estén a altres espais de referència, consolidant la presència del festival al teixit cultural local.
Entre els llocs que acolliran activitats es troben la llibreria La Rossa, el Refectori del Centre del Carme, el Centre de Cultura La Reina 121 i la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Cadascun aporta el seu propi context, ja sigui llibreter, acadèmic o museístic, ampliant les maneres d'aproximar-se a la poesia.
El programa també surt al carrer, amb propostes previstes a espais oberts com la Plaça Vicent Iborra o els carrers de Benimaclet, on la poesia es barreja amb el trànsit quotidià del barri. A més, seus com Lalenta Hivernacle Cultural o Coolinary Experience introdueixen la paraula poètica en entorns menys convencionals, vinculats a la creació independent ia experiències culturals híbrides.
Suport institucional i treball en xarxa
La consolidació de Vociferio com a festival de referència se sustenta en un ampli entramat de col·laboracions institucionals i associatives. La XV edició compta amb el suport de la Direcció General del Llibre, del Còmic i la Lectura del Ministeri de Cultura, cosa que situa el projecte dins de les polítiques estatals de foment de la lectura i la creació literària.
A l'àmbit autonòmic, el festival està recolzat per la Direcció General de Cultura, el Institut Valencià de Cultura i el mateix Consorci de Museus de la Generalitat, reforçant-ne el paper com a espai d'experimentació poètica vinculat a la xarxa de centres culturals públics de la Comunitat Valenciana.
L'Ajuntament de València participa a través de Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, integrant el festival dins l'agenda cultural municipal. Se sumen, a més, entitats com la Institució de les Lletres Catalanes, l' Plataforma per la Llengua o la Fundació Mallorca Literària, cosa que afavoreix l'intercanvi d'autors, projectes i línies de treball amb altres territoris de l'àmbit catalanoparlant i del conjunt de l'Estat.
També col·laboren la Associació d'Editors del País Valencià i la cooperativa L'Audac Cervesa Cooperativa de La Somniada Coop., incorporant el projecte tant al sector editorial com a iniciatives d'economia social. Amb això, Vociferio consolida una xarxa que va més enllà del festival i que es projecta cap a un ecosistema cultural més ampli.
Amb aquesta XV edició, Vociferio es reafirma com un festival que, des de València, explora noves maneres d'entendre la poesia: com a pràctica compartida, lligada al cos ia l'escena, i alhora atenta les tensions del nostre present. El focus al silenci, la presència de veus diverses i la col·laboració entre institucions i espais independents apunten a una proposta que aposta per l'escolta lenta i la reflexió crítica en un context cada cop més saturat de soroll.
