Valentín Carrera s'ha coronat com el primer guanyador del recent creat Premi Altaïr de Literatura de Viatges gràcies al seu llibre de no ficció El món des de baix. L'obra, de gran alè narratiu i rigor documental, reconstrueix l'aventura vital del monjo benedictí gallec Rosendo Salvado, des dels passadissos de Roma fins als paisatges remots d'Austràlia Occidental.
El nou guardó, promogut per la llibreria barcelonina Altaïr juntament amb l'editorial Folch&Folch, irromp al panorama literari europeu amb la voluntat de situar la literatura de viatges al centre del debat cultural. La decisió, feta pública el dilluns 12 de gener de 2026, reconeix una obra que entén el viatge no només com a desplaçament físic, sinó com a experiència de coneixement, empatia i reflexió crítica sobre el món.
Dilluns, 12 d'ener de 2026, 11:48
El jurat ha distingit l'obra de Carrera com a guanyadora de la primera edició del Premi Altaïr de Literatura de Viatges per la seva habilitat per convertir en relat una odissea històrica molt particular: el periple del missioner benedictí Rosendo Salvado, que el 1846 va fundar la missió de New Norcia a Austràlia Occidental, encara activa actualment.
En El món des de baix. L'odissea australiana de Rosendo Salvado, l'autor construeix un text que combina una documentació exhaustiva amb un to accessible, gairebé de crònica viva. A través d'aquest treball, el viatge es presenta com una cruïlla de mirades entre Europa i Oceania, entre la Roma eclesiàstica del segle XIX i els territoris aborígens australians, on Salvado va desenvolupar una tasca singular com a missioner, músic, antropòleg i defensor dels pobles indígenes.
La decisió s'ha donat a conèixer com a part d'una iniciativa que la llibreria defineix com un intent de donar més espai públic als llibres de viatges: es busca que el gènere deixi de ser un nínxol per convertir-se en un territori literari central, capaç de dialogar amb els grans debats socials, polítics i culturals contemporanis.
Un premi que neix per reivindicar la literatura de viatges
El Premi Altaïr de Literatura de Viatges sorgeix impulsat per la històrica llibreria Altaïr, amb seu a Barcelona, il?editorial Folch&Folch, especialitzada en projectes culturals i periodístics. El seu objectiu declarat és reunir manuscrits de qualitat procedents de tot el planeta que abordin el viatge com un acte d'observació crítica, empatia i descoberta, lluny de la mera postal turística.
Segons expliquen els seus promotors, el guardó vol recuperar una tradició molt arrelada a Europa, on la literatura de viatges ha servit durant segles com a eina per conèixer altres realitats i, alhora, repensar la pròpia identitat. En aquesta primera edició, l'aposta per un llibre que enllaça Galícia, Roma i Austràlia Occidental reforça la dimensió internacional, però amb un ancoratge clar en el context europeu.
El lliurament del premi està previst per al mes d'abril i es pretén convertir en una trobada de referència per a autors, editorials i lectors interessats en el gènere. La filosofia del certamen és clara: valorar textos que vagin més enllà de la mera descripció de paisatges i que s'atreveixin a indagar en qüestions com el colonialisme, la diversitat cultural, la globalització o els conflictes mediambientals.
Des de l'organització se subratlla que viatjar, entès com a acte literari, implica necessàriament posar-se al lloc de l'altre. Per això, un dels criteris del premi és que les obres presentin una mirada sensible i respectuosa cap a les comunitats retratades, cosa que el llibre de Carrera compleix amb escreix en abordar la relació de Salvado amb els pobles aborígens australians.
La col·laboració amb Folch&Folch reforça a més la dimensió editorial del projecte, orientada a donar continuïtat als títols premiats ia teixir un catàleg que serveixi com a mapa de les noves veus viatgeres en llengua espanyola i en l'àmbit europeu.
El veredicte del jurat: un model de llibre de viatges
El jurat d´aquesta primera edició ha estat integrat per Pep Bernadas, Ernest Folch, Marc Cerrudo, Patricia Almarcegui, Cèlia Cernadas i Agus Morales, figures amb àmplia trajectòria al món del llibre, el periodisme i la reflexió sobre el viatge. El seu dictamen ha estat rotund: El món des de baix és, al seu parer, “l'exemple perfecte del que ha de ser un llibre de viatges”.
En la valoració, els jurats han destacat la riquesa lèxica i lingüística de l'obra, així com la "profunditat de la investigació" i la capacitat de l'autor per relacionar contextos històrics i geogràfics molt diferents. La narració enllaça el que passava a Austràlia en ple apogeu de la colonització amb el que estava passant a Europa, de manera que el lector percep el viatge de Salvado com un fil conductor entre dos mons.
També s'ha posat en relleu l'habilitat de Carrera per crear un itinerari personal a partir de la figura de Salvat: el llibre no només segueix el rastre del missioner, sinó que incorpora reflexions pròpies de l'autor, referències musicals, polítiques i culturals, així com un joc constant de veus que amplia el punt de vista. Aquesta combinació, segons el jurat, genera un impacte emocional important al lector.
L'obra ha estat definida com un text d'una “riquesa lexical impressionant” que, a més d'aportar dades i context, aconsegueix transmetre la sensació física i sensorial del viatge: els paisatges marítims, el clima australià, el so dels eucaliptus o l'ambient als monestirs europeus apareixen evocats amb una prosa cuidada però propera.
Per al jurat, un dels encerts més grans del llibre resideix en la seva capacitat per “buscar els noms més remots” i recuperar històries, personatges i llocs pràcticament oblidats per la historiografia més convencional, encaixant-los en un relat que es pot llegir tant com a crònica històrica com a literatura de viatges.
Valentín Carrera: escriptor, periodista i viatger
El premiat, Valentí Carrera, va néixer a Ponferrada (Lleó) el 1958 i es defineix a si mateix com a escriptor, periodista i viatger. La trajectòria acadèmica i professional està marcada per una curiositat constant: és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Santiago de Compostel·la, doctor en Belles Arts per la Universitat de Salamanca i diplomat en Comunitats Europees per l'Escola Diplomàtica de Madrid.
Al llarg de les darreres dècades ha publicat més de trenta llibres, entre assaigs, cròniques i obres de viatge, i ha dirigit o produït més de dos-cents documentals i coproduccions internacionals. Bona part del seu treball audiovisual s'ha emès a televisions espanyoles i europees, amb especial presència a la Televisió de Galícia (TVG).
Entre els seus projectes més recents destaca la sèrie de televisió Rosendo Salvat. Aventura i missió d'un gallec a Austràlia, que serveix de germen del llibre ara premiat. Carrera ja explorava l'itinerari del missioner gallec i la seva relació amb els pobles aborígens, combinant reconstrucció històrica i mirada contemporània. La transició del format documental al llibre us ha permès aprofundir encara més en fonts, arxius i testimonis.
A més de la seva dedicació a la literatura de viatges, Carrera està especialitzat en temes de ecologia i canvi climàtic. Aquests interessos travessen transversalment la seva obra, on és freqüent trobar reflexions sobre l'impacte ambiental del progrés, la responsabilitat dels viatgers i la necessitat de repensar la relació entre ésser humà i territori.
El seu vincle amb Galícia, malgrat haver nascut a El Bierzo, és molt estret: es va formar a Santiago i ha treballat durant anys en projectes que exploren la identitat gallega, l'emigració i les cruïlles culturals entre Europa i altres continents. Aquesta perspectiva híbrida —entre Castella i Lleó, Galícia i el món— es fa notar en la forma d'abordar el viatge com trobada entre perifèries més que com a relat des d'un centre dominant.
Rosendo Salvado: un gallec universal a Austràlia
El veritable protagonista de El món des de baix es Rosendo Salvado (Tui, Pontevedra, 1814 – Roma, 1900), monjo benedictí la biografia del qual podria omplir per si sola diversos volums. Organista i pianista de gran talent, contemporani de Franz Liszt, va destacar també com a antropòleg, homeòpata i humanista, en una època en què aquests perfils multidisciplinaris no eren habituals.
Format a Galícia i posteriorment a Roma, Salvado va emprendre a mitjans del segle XIX un viatge que el portaria a creuar el Mediterrani, l'Atlàntic i l'Índic. El 1846 va arribar a Austràlia Occidental i, un any després, va participar en la fundació de la missió de New Norcia (Nova Núrsia), a uns quilòmetres de l'actual ciutat de Perth. Aquest enclavament es convertiria en el seu gran projecte vital i segueix dret avui dia, com testimoni material d'aquella trobada entre Europa i el món aborigen.
El que diferencia Salvat d'altres missioners colonials del seu temps és la seva actitud envers els pobles indígenes, especialment els yued i els noongar. Més que imposar una ruptura cultural, va defensar la protecció de la llengua, els costums i els drets. Va ser obertament contrari a l'esclavatge, partidari de la igualtat de la dona i crític amb les polítiques més agressives de les autoritats colonials.
Al llibre, Carrera rescata aquesta figura com un humanista avançat a la seva època, que es va esforçar per construir ponts en lloc de barreres. Salvado va actuar com a mediador entre mons, facilitant el diàleg entre les comunitats aborígens i les estructures polítiques i eclesiàstiques europees. El seu treball va permetre que New Norcia es desenvolupés com una missió relativament singular, amb un enfocament més integrador que el de moltes altres experiències missioneres del segle XIX.
La vida de Salvat, que recorre pràcticament tot el segle XIX, anticipa debats actuals sobre globalització, drets humans i relacions interculturals. Per a Carrera, narrar aquesta trajectòria suposa també revisar críticament la història colonial, mostrant llums i ombres, èxits i fracassos, sense caure ni en la idealització ingènua ni en el judici simplista.
Un viatge entre Europa i Oceania comptat des de baix
El títol del llibre, El món des de baix, encapsula una idea clau: mirar la història i el viatge des de la perspectiva dels qui gairebé mai no han tingut veu. Carrera reconstrueix el periple de Salvado no només a través dels arxius oficials i de la documentació eclesiàstica, sinó també atenent les empremtes de les comunitats aborígens i els testimonis indirectes que han quedat dispersos en cartes, cròniques i estudis antropològics.
La narració s'articula com un gran trajecte que uneix Roma, epicentre del poder eclesiàstic, amb les terres àrides d'Austràlia Occidental. En aquest recorregut, l'autor creua referències històriques, polítiques i culturals que ajuden a entendre com es veia Oceania des de l'Europa del segle XIX i, al mateix temps, com es percebia Europa des dels confins de l'imperi colonial.
El jurat ha subratllat que un dels mèrits més grans del llibre és la seva capacitat per “exposar les veus” i connectar “el que passava a Austràlia amb el que passava a Europa”. El lector assisteix així a un diàleg constant entre dos continents: les transformacions industrials i polítiques europees, les tensions entre Església i Estat, els corrents intel·lectuals del moment i, en paral·lel, la realitat dels pobles aborígens sotmesos a la pressió colonial.
Cursa recorre amb freqüència a imatges sensorials per acostar aquest viatge al lector contemporani: descriu la travessia per mars i oceans, els vents que assoten les costes australianes, els sons de la natura i les músiques que acompanyaven Salvado, organista de formació. Tot plegat configura una prosa que, sense abandonar el rigor, cerca que qui llegeix pugui “trepitjar” aquests escenaris amb la imaginació.
En aquest sentit, el llibre funciona com una mena de pont doble: d'una banda, connecta Espanya i Europa amb la història d'Austràlia Occidental; de l'altra, enllaça el segle XIX amb preocupacions molt actuals, com ara el respecte a la diversitat cultural, la memòria dels pobles indígenes i la necessitat de revisar críticament l'herència colonial.
L'aposta d'Altaïr per un viatge crític i empàtic
L'elecció de El món des de baix com a obra guanyadora encaixa de ple amb la filosofia del Premi Altaïr de Literatura de Viatges. Des de Barcelona, la llibreria i l'editorial impulsores del guardó insisteixen que viatjar s'hauria d'entendre com un “acte d'empatia i reflexió” que convida a mirar el món des de perspectives alienes a la pròpia.
La convocatòria del premi s'adreça a manuscrits que proposin precisament aquesta mirada: crítica, sensible i oberta. No es tracta només de relatar itineraris o descriure paisatges exòtics, sinó d'interrogar-se sobre els efectes dels desplaçaments, tant als que viatgen com a les societats que els reben. En aquest marc, l'obra de Carrera aporta una reflexió especialment pertinent sobre el paper de l'Església, els imperis europeus i els missioners en la configuració de territoris com ara Austràlia Occidental.
A més, el fet que el premi sorgeixi a l'entorn europeu té una lectura afegida: s'anima els autors del continent a revisar les seves històries de viatge, colonització i emigració, ia replantejar les formes en què s'ha explicat tradicionalment aquesta experiència. La figura d'un gallec a Austràlia es converteix així en un símbol de la diàspora europea i de la complexa xarxa de relacions que es van teixir entre el Vell Continent i la resta del món.
L'organització del premi també destaca la importància de mantenir viva la literatura de viatges en un context en què la informació circula de manera immediata a través de pantalles i xarxes socials. Davant la immediatesa, es reivindiquen els llibres que requereixen temps, investigació i elaboració, i que permeten aprofundir en històries menys visibles que, tanmateix, han contribuït a modelar el món actual.
Amb aquesta primera edició, Altaïr i Folch&Folch asseuen les bases d'un certamen que aspira a consolidar-se ia atraure autors de diferents procedències, sempre amb un denominador comú: una forma d'escriure el viatge que posi en primer pla el respecte, l'escolta i la complexitat dels contextos que es visiten.
El reconeixement a Valentín Carrera ia la seva obra El món des de baix marca una primera fita per al Premi Altaïr de Literatura de Viatges i obre la porta a una línia de títols en què el viatge, més que una simple aventura, es converteix en eina per comprendre el passat i el present. A través de la figura de Rosendo Salvado i de la reconstrucció de la seva odissea australiana, el llibre convida a mirar altrament les connexions entre Espanya, Europa i Oceania, recordant que les grans històries viatgeres també es poden explicar des de baix, des dels marges i des de les veus que durant massa temps van quedar en segon pla.
