Les façanes mitgeres de València deixaran de ser simples parets en blanc per convertir-se en suports de grans murals dedicats al còmic espanyol i valencià. L'Ajuntament ha engegat una ruta permanent d'art urbà que portarà als carrers alguns dels personatges més reconeixibles de la historieta, reinterpretats per il·lustradors actuals.
Aquesta aposta cultural vol reforçar la identitat de València com a ciutat de referència del novè art, aprofitar la seva llarga tradició historietística i oferir al veïnat, als qui visiten la ciutat i al turisme cultural un recorregut que sigui alhora estètic, didàctic i accessible per a tots els públics.
Una ruta permanent de murals amb personatges icònics
La iniciativa, impulsada per la Regidoria d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, contempla la creació de un recorregut estable de murals en mitgeres vistes repartides per diferents barris. Sobre aquestes superfícies es plasmaran figures clàssiques com Pumby, Carpanta, Superlópez, Zipi i Zape, el Capità Tro, Mortadel·lo i Filemó, les germanes Gilda, la família Cebolleta, Anacleto o El Guerrero de l'Antifaz, entre molts altres.
L'objectiu és que aquests personatges, que durant dècades han format part de la memòria col·lectiva a través dels còmics, “saltin del paper a la paret” i s'integrin al paisatge urbà. La selecció combina referents del còmic espanyol en general amb un pes destacat de sèries i autors vinculats directament a València.
Segons ha explicat el regidor José Luis Moreno, la idea és convertir els carrers en recorreguts culturals de qualitat amb el còmic com a protagonista, apropant aquest llenguatge a un públic ampli, no necessàriament lector habitual d'historietes. La ruta es concep com un circuit obert que es podrà ampliar amb noves intervencions en funció de la disponibilitat despais i del pressupost futur.
La intervenció s'ha pensat de manera flexible perquè cada barri pugui acollir itineraris temàtics diferenciats, generant propostes específiques que dialoguin amb la història, el caràcter i el teixit social de cada zona. Es planteja així un turisme cultural complementari al més convencional, que posi el focus a la creació gràfica i el patrimoni narratiu.
Diàleg entre clàssics i creadors contemporanis
Un dels aspectes més cridaners del projecte és el diàleg generacional que proposa. Personatges creats per autors històrics com José Escobar, José Sanchis o Francisco Ibáñez seran reinterpretats per il·lustradors valencians actuals, que actualitzaran la seua estètica per fer-la atractiva a ulls del públic contemporani.
Aquesta reinterpretació no es limita a un canvi d'estil gràfic simple: els il·lustradors actuals adaptaran les obres a les característiques concretes de cada mitgera, a l'entorn urbà immediat ia l'esperit del barri on se situï el mural. Després, artistes urbans especialitzats en gran format seran els encarregats de traslladar aquestes versions a les façanes.
D'aquesta manera, la ciutat combinarà el llegat clàssic del còmic amb llenguatges visuals actuals, subratllant que el còmic continua evolucionant i que segueix sent un mitjà viu, capaç de connectar amb noves generacions sense perdre el seu vincle amb els que van créixer llegint aquestes historietes.
El regidor Moreno ha definit la iniciativa com un “tribut a una forma universal de contar històries”, que reconeix tant la creativitat espanyola i valenciana com totes les generacions de lectors que han acompanyat aquests personatges durant dècades. La proposta pretén, a més, enderrocar el tòpic que redueix el còmic a un producte exclusivament infantil.
Un museu a l'aire lliure vinculat al Centre del Còmic Micharmut
La ruta de murals es concep com una extensió urbana del futur Centre del Còmic Micharmut, que s'ubicarà al centre històric, a l'antic Centre de l'Excursionista. La intenció municipal és que aquest equipament cultural actuï com a punt de partida del recorregut, que s'anirà desplegant progressivament per altres barris.
El barri del Carme s'ha assenyalat com a lloc inicial de la intervenció, aprofitant la concentració de mitgeres disponibles i la seva rellevància com a àrea històrica i cultural. Des d'allà, el circuit s'ampliarà gradualment, a mesura que es tanquin acords amb les comunitats de propietaris i es doti de més recursos el programa.
L'Ajuntament ja ha identificat al voltant de una desena de mitgeres vistes al centre de la ciutat, majoritàriament de titularitat privada. S'han iniciat els contactes amb les comunitats per explicar l'abast de l'actuació, les condicions tècniques i organitzatives i sol·licitar les autoritzacions necessàries per intervenir en els paraments.
La iniciativa disposa aquest any d'una partida de 80.000 euros procedent dels pressupostos participatius VLC Participa 2025-2026. Aquest import permetrà iniciar les primeres intervencions i establir les bases dun projecte que es concep sense límit tancat, condicionat al finançament que es pugui anar incorporant en exercicis posteriors.
Per al consistori, aquesta xarxa de murals ha de funcionar com un “museu a l'aire lliure” que integri l'art de les vinyetes a la vida quotidiana, a l'estil de referents europeus com Brussel·les o Angulema, on el còmic forma part visible de l'espai públic i de l'oferta cultural adreçada tant a residents com a visitants.
Més de cent obres seleccionades i enfocament pedagògic
El disseny de la ruta es recolza en un estudi encarregat el març de 2024 a la Càtedra d'Estudis del Còmic Fundació SM-Universitat de València, codirigida per Álvaro Pons i Noelia Ibarra. L'encàrrec consistia a analitzar les obres i els personatges més emblemàtics del còmic espanyol i valencià per determinar quins podien incorporar-se a circuits d'art urbà.
Com a resultat, s'ha elaborat una selecció de més d'un centenar d'obres i autors que han configurat una iconografia pròpia i perdurable a la memòria col·lectiva. La llista inclou tres grans períodes històrics: 1940-1969, 1970-1999 i 2000-2020, per oferir una visió àmplia de l'evolució del medi i del seu impacte cultural a Espanya.
Entre els títols escollits es troben Arrugues, de Paco Roca; "Estem totes bé", d'Ana Penyas; o la sèrie “13, Rue del Percebe”, de Francisco Ibáñez, juntament amb moltes altres obres que representen diferents sensibilitats, gèneres i formats. La intenció és incloure tant historieta humorística i aventures com còmics de memòria, assaig gràfic, medicina gràfica o periodisme en vinyetes.
L'estudi ha cuidat especialment la presència de autoria valenciana, que suposarà entre un 30% i un 50% dels títols incorporats al circuit. Així mateix, s'ha buscat un equilibri entre autors i autores, i una diversa representació de personatges masculins i femenins, amb atenció explícita a la pluralitat de mirades i experiències.
Cada mural anirà acompanyat d'una fitxa tècnica accessible mitjançant codi QR. A través d'aquest recurs digital, qualsevol persona podrà consultar informació sobre l'autor o l'autora, l'argument de l'obra, el context històric en què va sorgir, el seu impacte sociocultural i una bibliografia recomanada. El recorregut es planteja així com una experiència divulgativa apta per a tot tipus de públics, des dels qui s'acosten al còmic per primer cop fins a aficionats especialitzats.
València, una ciutat amb llarga tradició historietística
La proposta no sorgeix del no-res: València ha estat un centre clau del còmic espanyol durant bona part del segle XX i XXI. La presència d'editorials com Editorial Valenciana o Editorial Maga va contribuir a consolidar la ciutat com una veritable capital del còmic en les dècades de 1940 i 1950.
D'aquells anys van sortir personatges tan populars com El Guerrer de l'Antifaç, Pumby, Roberto Alcázar i Pedrín, Purk l'home pedra o les Històries de l'FBI, que es van convertir en icones de la cultura popular a tot el país. Aquestes sèries van ajudar moltes generacions a evadir-se en un context social i polític complex, i han quedat gravades a l'imaginari col·lectiu.
Als anys 80, la trucada Nova Escola Valenciana va suposar una renovació estètica de gran importància al panorama nacional i internacional. Autors com Miguel Calatayud, Mariscal, Sento, Daniel Torres, Manel Gimeno, Micharmut o Mique Beltrán van aportar un estil fresc i colorista que va impregnar no només els còmics, sinó també la cartelleria, el disseny gràfic i el mobiliari urbà de la ciutat.
Aquest impuls s'ha prolongat al segle XXI amb figures reconegudes com Paco Roca, Ana Penyas, Miquel Àngel Giner o Cristina Durán, les obres del qual han rebut premis importants i han contribuït a projectar la imatge de València fora de les nostres fronteres. Aquesta continuïtat històrica reforça la idea de la ciutat com un dels grans pols creatius del còmic a Europa.
L'estudi de Pons i Ibarra recorda que el còmic, des de les revistes TBO o Pulgarcito fins a les produccions actuals, ha estat un gresol d'iconografies que han passat a l'imaginari comú, acompanyant els canvis culturals de la societat espanyola i demostrant que les vinyetes poden tractar qualsevol temàtica, més enllà de l'entreteniment infantil.
Un projecte transmèdia per trencar estereotips
Més enllà de la capa purament decorativa, la ruta de murals es planteja com un projecte multimodal i transmèdia que vol explorar totes les possibilitats del còmic com a llenguatge. La intenció és aprofitar l‟espai públic per generar una autèntica “alfabetització visual” i mostrar que les historietes són capaces d‟abordar des de la fantasia il‟aventura fins a la memòria històrica, l‟assaig o la divulgació científica.
Segons han subratllat els responsables de la Càtedra d'Estudis del Còmic, el projecte aspira a projectar la imatge de València com a ciutat que en valora la creativitat i la utilitza com a eina educativa i emocional. Aquest enfocament entronca amb una tendència internacional que vincula el novè art amb àmbits com leducació, la medicina gràfica o el periodisme.
La dibuixant Julia Cejas, autora del còmic explicatiu de la proposta, ha valorat la iniciativa com una oportunitat per portar al carrer les obres més destacades del còmic i fer que s'integrin al dia a dia de la ciutadania. Al seu parer, aquests murals poden despertar records, generar curiositat i subratllar la diversitat i la qualitat de les i els il·lustradors.
En paral·lel, l'Ajuntament insisteix que la ruta vol atreure també un turisme cultural específic, interessat en l'art urbà i el còmic, afegint-se a l'oferta d'altres ciutats europees que ja exploten aquest tipus de circuits. La intenció és que les intervencions vagin articulant un itinerari coherent, on les diferents obres mantinguin vincles conceptuals i visuals entre ells.
La iniciativa s'ha presentat públicament al Centre Cultural Nave 3 Ribes, en un acte en què, a més del regidor Moreno i dels codirectors de la Càtedra, hi han participat nombrosos representants del món del còmic, la il·lustració i el disseny gràfic, cosa que reflecteix l'interès del sector a vincular-se a una proposta amb vocació de continuïtat.
Amb aquesta ruta de mitgeres dedicades al còmic, València fa un pas més per consolidar-se com “ciutat del còmic” a nivell nacional i inserir-se al mapa europeu del muralisme vinculat al novè art. El desplegament dels primers murals, previst gràcies a la dotació inicial de 80.000 euros ia la col·laboració dels propietaris dels immobles, serà la prova de foc d'un projecte que aspira a créixer en nombre d'obres, barris implicats i públics interessats a descobrir la ciutat a través de les vinyetes fetes mur.
