El Teatre de L'Abadia acull aquests dies l'estrena de 'DeclaraciĆ³ d'amor (per sempre)', una peƧa escĆØnica que marca una fita tant per a la sala madrilenya com per al teatre contemporani a Espanya. Coincidint amb la celebraciĆ³ del seu 30ĆØ aniversari, la instituciĆ³ es decanta per una proposta que posa en primer pla els espectadors i qĆ¼estiona el vincle tradicional entre pĆŗblic i escena.
Durant tres Ćŗniques funcions, del 27 al 29 de juny, Dins el cicle Teatre sota la sorra, la directora Laura Ortega dĆ³na vida a Madrid, i per primera vegada en espanyol, al text de la dramaturga neerlandesa Magne van den Berg. L'autora estarĆ present a totes les funcions, sumant rellevĆ ncia a un muntatge que es considera un experiment en la relaciĆ³ de proximitat i complicitat entre actors i assistents.
Un text que converteix el pĆŗblic en coprotagonista
'DeclaraciĆ³ d'amor (per sempre)' es presenta com una resposta afectiva al famĆ³s provocador 'Insults al pĆŗblic' de Peter Handke. En aquesta ocasiĆ³, els intĆØrprets es dirigeixen als espectadors no des de l'enfrontament o la provocaciĆ³, sinĆ³ des del agraĆÆment i la tendresa. D'aquesta manera, la barrera habitual entre els que actuen i els que presencien es difumina, creant un joc de miralls on les butaques deixen de ser passives i passen a ser part essencial de l'esdeveniment escĆØnic.
La peƧa assumeix la forma de conferĆØncia escĆØnica, situada a mig camĆ entre la lectura dramatitzada i el muntatge teatral. La directora, que va iniciar la seva trajectĆ²ria com a acomodadora a L'Abadia i avui ret homenatge al lloc que la va veure crĆ©ixer professionalment, planteja en escena qĆ¼estions sobre el significat i les necessitats del pĆŗblic a la creaciĆ³ artĆstica. Fins a quin punt participa l'espectador a la dramatĆŗrgia? QuĆØ esperen els creadors dels que hi assisteixen?. L'obra busca fer ressonar aquestes preguntes al pati de butaques i als que pugen a l'escenari.
Un repte d'equip i una picada d'ullet als seus espectadors mƩs fidels
Realitzada desprĆ©s de sol deu dies d'assaig, la proposta exigeix āāun salt al buit als seus intĆØrprets. El repartiment compta amb figures relacionades amb la trajectĆ²ria del mateix teatre: Miriam Montilla (present en muntatges com 'Mesura per mesura' o 'Estiuants'), Imma Nieto (implicada en tĆtols com 'Entremeses' o 'Celestina'), Paco Ochoa y Fernando Soto. Junts donen cos a una funciĆ³ que, com destaca la prĆ²pia Ortega, s'alimenta de amor, vulnerabilitat i reflexiĆ³. No Ć©s nomĆ©s una obra, sinĆ³ una carta oberta al pĆŗblic fidel del teatre, que ocupa un lloc especial entre les persones triades per assistir-hi, inclosos abonats i mecenes habituals.
A mĆ©s, la funciĆ³ reafirma la importĆ ncia de la complicitat entre escena i pĆŗblic per mantenir viu l'esperit del teatre com a espai de creaciĆ³, de producciĆ³ i de diĆ leg social.
Un muntatge amb vocaciĆ³ reflexiva i poĆØtica
El text es construeix des de l'emociĆ³, l'acciĆ³ i la poesia sense renunciar a l'humor ni a la crĆtica. La directora i els membres de l'elenc destaquen el carĆ cter Ćŗnic d'aquest experiment teatral, que convida cada espectador a repensar la seva presĆØncia a la sala ia sentir-se part del fet artĆstic, en una constant cerca de nous llenguatges i formes de comunicaciĆ³ escĆØnica.
Els que assisteixen aquests dies, i especialment els que fa anys que participen a la comunitat de l'Abadia, experimenten un ritual renovat en quĆØ la gratitud i la participaciĆ³ activa es converteixen en les veritables protagonistes. El resultat Ć©s una experiĆØncia escĆØnica que reivindica el valor de mirar i ser mirat, ressaltant el poder de la trobada al voltant de les arts escĆØniques i el compromĆs mutu entre els qui fan i els qui viuen el teatre des de la butaca.
'DeclaraciĆ³ d'amor (per sempre)' no nomĆ©s ret homenatge a la histĆ²ria d'una sala emblemĆ tica, sinĆ³ que tambĆ© convida a pensar i sentir el teatre des de noves perspectives, obrint el joc a totes les persones que s'acosten a l'escenari, ja sigui per interpretar, dirigir, escriure o simplement deixar-se interpelĀ·lar des del seient.
