Un nou informe de PEN Amèrica situa a Stephen King com l'autor amb més restriccions a biblioteques escolars dels Estats Units durant el curs 2024-2025, un retrat actualitzat d'una onada de vetos que no deixa d'agitar el sistema educatiu.
L'organització documenta 6.870 retirades temporals o permanents de llibres a escoles públiques, una xifra una mica menor que la del curs previ però encara molt per sobre dels nivells de fa tot just uns anys.
Què diu l'informe «Prohibits als Estats Units»
L'estudi «Prohibits als EUA» (Banned in the USA) recull 6.870 incidents de retirada o restricció el curs 2024-2025, encara molt per sobre del període precrisi, quan ni tan sols es considerava necessari elaborar un informe anual.
Segons les dades, Stephen King suma 206 prohibicions repartides entre 87 dels seus títols. Entre les obres del seu catàleg més afectades figuren Carrie i Apocalipsi (The Stand), dos clàssics que solen aparèixer a les llistes de retirada pel seu contingut considerat «per a adults».
El llibre individual més vetat no pertany a King: es tracta de «La taronja mecànica» (Anthony Burgess), amb 23 retirades. També apareixen amb nombrosos casos Sold (Patricia McCormick), Forever (Judy Blume) o Breathless (Jennifer Niven), juntament amb múltiples títols de Sarah J. Maas y Jodi Picoult.
L'informe subratlla una pauta que guanya terreny: el compliment preventiu. És a dir, milers de llibres es treuen dels prestatges per anticipar pressions polítiques, legals o comunitàries, més que no pas per reclamacions formals ja presentades.
- 6.870 casos de vetos el 2024-2025
- 206 prohibicions a obres de Stephen King
- 87 títols de King afectats
- Llibre més vetat: La taronja mecànica (23 retirades)
On es concentra la censura
Gairebé el 80% dels vetos es concentra en tres estats que han impulsat normes per retirar materials considerats objectables: Florida, Texas i Tennessee. Només a Florida es comptabilitzen més de 2.000 títols retirats o limitats.
Les diferències, però, no només són entre estats: hi ha disparitat per districtes dins un mateix territori. Algunes autoritats locals amplien els filtres per cautela o temor a sancions, cosa que acaba afectant catàlegs complets, inclosos títols de King.
També s'han impulsat llistats estatals en llocs com Utah i Carolina del Sud, que desencadenen retirades simultànies en nombrosos centres. Al costat oposat, estats com Illinois, Maryland i Nova Jersey registren pocs o cap cas a causa de lleis que fiten l'autoritat per eliminar llibres.
El mapa està incomplet a Ohio, Oklahoma i Arkansas, entre altres estats, per la manca de documentació pública suficient, cosa que dificulta mesurar amb exactitud l'abast real de les retirades.
El context federal afegeix més arestes: el Departament d'Educació va posar fi a una iniciativa per examinar la legalitat dels vetos i va desestimar el problema, mentre que el Departament de Defensa va retirar centenars de títols a biblioteques de centres per a famílies militars dins de campanyes contra programes de DEI.
Motius, metodologia i debat públic
Les raons més citades involucren temes LGBTQ+, representació racial i passatges de violència o violència sexual. Moltes obres infantils amb protagonistes LGBTQ+ s'han titllat de «sexualment explícites» i han estat tretes de les aules.
La metodologia de PEN America difereix de l'ALA (American Library Association): PEN comptabilitza qualsevol retirada o restricció, fins i tot temporal, mentre que l'ALA només inclou les permanents. Totes dues admeten que les dades no són exhaustives i en gran mesura depenen d'informes públics.
Fonts com Stephana Ferrell (Florida Freedom to Read Project) sostenen que les xifres reals poden ser més altes, ja que hi ha retirades recents encara no publicitades o documentades plenament en registres accessibles.
El mateix Stephen King ha reaccionat en xarxes amb missatges crítics cap a la censura, animant els lectors a comprovar per si mateixos els motius de tanta polèmica i recordant que la llibertat de lectura forma part del debat democràtic.
Més enllà dels números, educadors i bibliotecaris alerten d'un impacte directe a l'accés dels estudiants a autors contemporanis i clàssics. L'evolució del fenomen dependrà de canvis legislatius estatals, de decisions de districtes i del nivell de transparència en la gestió de catàlegs escolars.
El panorama que traça l‟informe és el d‟un país partit entre la restricció i la protecció de drets: Stephen King encarna el cas més visible dins d'una onada de prohibicions que es concentra en pocs estats, s'alimenta de motius recurrents i avança entre retirades preventives, metodologies diferents de comptatge i una discussió pública cada cop més encesa.
