La ciutat de Sòria va celebrar aquest diumenge un tribut multitudí a Antonio Machado amb motiu del 93 aniversari del seu nomenament com fill adoptiu. La cita va tenir lloc a tocar de l'ermita de Sant Saturi, després de la missa del patró, en un entorn carregat de simbolisme per al poeta i per a la memòria cultural de la ciutat.
Amb una àmplia resposta veïnal, l'homenatge va recuperar la escena de 1932 en què Soria va agrair a Machado la seva empremta literària i humana: lectura de la seva peça periodística de llavors, paraules institucionals i música en directe. L'atmosfera va ser sòbria i propera, més d'evocació que de grandiloqüència, com correspon a un acte que el mateix Machado hauria reconegut com a senzill.
Un homenatge amb arrels històriques
La designació d'Antonio Machado com a fill adoptiu de Sòria va ser promoguda el 1932 per l'Ajuntament i recolzada pel Ateneu de Sòria i la Diputació. Aquell estiu, el llavors alcalde Antonio Rollo va convidar el poeta a participar en el reconeixement, que es va elevar a Ple el 16 de juliol i es va aprovar per aclamació, amb la idea de convertir-lo en un homenatge ciutadà.
En aquest context es va senyalitzar l'anomenat Racó del Poeta, al costat del Duero, amb una placa de bronze que recordava el gest de la ciutat cap a l'autor de Camps de Castella. Aquella primera peça commemorativa va desaparèixer amb el temps i la guerra, però la seva memòria va romandre viva a la tradició local i als testimonis de l'època.
Per preparar la recreació actual, els organitzadors van estirar hemeroteca i arxiu: es va consultar el Arxiu Històric Provincial de Soria i el volum L'Ateneu de Sòria, del professor i escriptor Juan Antonio Gómez Barrera, que aporta dades clau sobre com es va articular la jornada original i el paper que van exercir institucions i ciutadania.
L'acte d'avui: lectures, música i una ciutat al voltant de Machado
Després de la romeria i l'eucaristia de Sant Saturi, el programa va incloure la lectura íntegra del text que Machado va publicar després del seu nomenament, en una posada en escena cuidada en què l'actor Antonio Calleja va donar veu a l'autor. El passatge recollia la mirada íntima del poeta sobre Sòria i el seu paisatge, i la seva gratitud pel que la ciutat va suposar a la seva vida ia la seva escriptura.
El discurs va evocar una Sòria essencial, austera i poètica, aquella ciutat que Machado va convertir en matèria literària i en aprenentatge moral. Amb un llenguatge d'arrel tel·lúrica i castellana, el poeta definia Sòria com un lloc que ensenya humanisme, democràcia i dignitat, i on va arrelar la deu dels seus versos.
Al torn institucional, l'alcalde de Sòria, Carlos Martínez, va subratllar la vigència del pensament matxadià: la defensa de la vida com a pilar de la pàtria, la idea que no hi ha llibertat sense pau ni justícia i la necessitat d'una democràcia amb humanitat. Va assenyalar, a més, els escenaris de patiment actuals, d'Ucraïna a Gaza, com a recordatori de per què convé tornar a la paraula de Machado per ordenar la mirada i el debat públic.
La música va arribar de la mà de la banda Municipal, que va tancar l'acte amb una marxa triomfal. Abans, els assistents havien recreat la fotografia del 1932, una “foto de família” a la vora del Duero que va voler ser testimoni col·lectiu de continuïtat i afecte cap al poeta i la seva obra.
La jornada també va deixar un gest material: la reposició d'una placa commemorativa al Racó del Poeta, que incorpora referència al 150è aniversari del naixement de Machado. La intenció municipal i del teixit cultural és que aquesta trobada es mantingui en el temps, com a cita anual en què Sòria renova el seu vincle amb qui la va projectar, amb versos, més enllà de les seves fronteres.
L'homenatge va posar en comú memòria històrica, lectura pública i compromís cívic, amb una participació àmplia i un to assossegat. Entre l'ermita de San Saturi i les aigües del Duero, Sòria va tornar a mirar Machado des del present, confirmant que el seu llegat continua sent paraula viva i brúixola ètica per a la ciutat.
