el recent llançament del llibre «Samuel Ocaña, una biografia lliure», escrit per l'historiador i cronista Ignacio Lagarda Lagarda, s'ha convertit en un punt de trobada per a diferents generacions de sonorencs que van conviure, directament o indirectament, amb la figura de l'exgovernador. L'obra proposa un recorregut ampli per la faceta humana, la vocació mèdica i la trajectòria política al capdavant del Govern de Sonora.
La presentació oficial va tenir lloc al Teatre de la Ciutat de la Casa de Cultura de Hermosillo, en un ambient marcat per la memòria, les anècdotes i el reconeixement públic. Familiars, excol·laboradors, acadèmics, periodistes i ciutadania en general van participar en un acte que, més enllà del protocol·lari, va funcionar com a homenatge a la vida i llegat de Samuel Ocaña García.
Un acte públic per recuperar la memòria d?un exgovernador
L'esdeveniment de presentació va ser organitzat per la Fundació Samuel Ocaña García, que va reunir a la capital sonorenca familiars, amistats, antics funcionaris i representants de l'àmbit acadèmic i social. El teatre-auditori de la Casa de Cultura va registrar una assistència nodrida, amb un ple que va reflectir l'interès per conèixer més de prop la història de l'exmandatari.
Al presídium van participar l'autor del llibre, Ignacio Lagarda Lagarda; l'investigador del Col·legi de Sonora, Ignacio Almada Bay; l'exsecretari de Foment Industrial i Comercial, Manuel Puebla Gutiérrez, i el periodista Francisco Ruiz Quirrín, entre d'altres. La moderació va anar a càrrec de la periodista Armida Bernal Reyes, que va ser filant les diferents intervencions i testimonis sobre l'etapa de govern d'Ocaña.
Des de l'inici es va subratllar que l'obra no es limita a una cronologia de càrrecs públics, sinó que explora la dimensió humana, mèdica i social del personatge: la seva infància a la serra sonorenca, la seva formació acadèmica, el seu pas per la medicina i la manera com va construir un estil de governar marcat per la proximitat amb la gent.
L'auditori va estar integrat per familiars de l'exgovernador, entre ells la seva esposa Alba Zaragoza, fills, filles, néts i nebots, així com excol·laboradors de la seva administració, representants de dependències estatals i figures de l'àmbit cultural. L'atmosfera, segons van coincidir els assistents, va barrejar nostàlgia, orgull i un cert exercici col·lectiu de memòria.
Per part del Govern estatal van acudir, entre d'altres, Adolfo Salazar, secretari de Govern; Froylán Gámez, secretari d'Educació i Cultura; Beatriz Aldaco, responsable de l'Institut Sonorense de Cultura; i altres funcionaris i legisladors, cosa que va acabar de reforçar el caràcter institucional del reconeixement.
La veu de la família i el valor de la memòria històrica
Un dels moments més comentats de la presentació va ser la intervenció de Paulina Ocaña Alzines, néta de l'exgovernador, qui va parlar en nom de la família. El seu missatge es va centrar en la importància de preservar el record de Samuel Ocaña no només com a figura pública, sinó com a avi, metge i ésser humà proper.
Paulina va agrair a l'autor per haver construït, amb paciència i sensibilitat, un relat que permet a les noves generacions «tornar a conversar» amb Samuel Ocaña a través de les històries i records recollits al llibre. Va subratllar que el treball de Lagarda va implicar una mena d'“arqueologia emocional”, furgant entre memòries familiars, silencis i anècdotes compartides.
També va prendre la paraula Javier Ocaña, president de la Fundació Samuel Ocaña i nét de l'exmandatari, que va destacar que la figura del seu avi continua despertant curiositat fins i tot entre els que no el van conèixer en vida. Per a ell, la biografia representa un retrobament amb l'ésser humà darrere del càrrec, amb la disciplina i la manera d'entendre el poder com a eina de servei.
Diversos familiars propers van estar presents a primera fila, entre ells Alba Saragossa Otero, vídua de Samuel Ocaña, que va seguir amb atenció les intervencions en què es van recordar diferents etapes de la vida pública i privada del seu marit. Fills, filles i néts van acompanyar l'acte, reforçant la idea que el llibre també compleix una funció íntima de transmissió generacional.
A més de Paulina i Javier, es trobaven membres de la família estesa, com filles, gendres i néts que han mantingut viu l'enllaç amb el llegat de l'exgovernador a través de la Fundació i activitats orientades a la preservació de la memòria històrica de Sonora.
Un projecte biogràfic nascut de la proximitat personal
L'autor, Ignacio Lagarda Lagarda, va relatar durant la presentació que l'origen del llibre està molt lligat a la seva relació personal amb Samuel Ocaña. Va dir que el va conèixer sent nen, quan el futur governador exercia com a metge i anava a casa dels seus familiars amb el seu maletí per atendre els malalts, molt abans que el seu nom s'associés a la política estatal.
Amb el pas del temps, Lagarda i Ocaña van coincidir en diferents espais de la vida pública, fins a consolidar-ne una amistat de llarga durada. El cronista va confessar que va insistir durant anys a la idea d'escriure un llibre sobre la seva vida, però Ocaña solia respondre amb escepticisme, preguntant-se a qui podria interessar la seva història.
Segons va explicar l'autor, aquesta resistència inicial va influir en el to de l'obra, que intenta reflectir la senzillesa i reserva del seu protagonista, alhora que documenta de manera rigorosa els episodis clau de la seva gestió de govern. La mort de l'exgovernador, el 31 de desembre del 2024, va ser el detonant definitiu perquè Lagarda es decidís a concretar el projecte biogràfic.
El llibre combina testimonis orals, arxius documentals, cròniques dèpoca i records personals, amb lobjectiu de reconstruir tant el context històric com els motius i decisions que van marcar la vida pública de Samuel Ocaña. Aquesta obra biogràfica combina testimonis orals, fitxers i memòries personals per oferir una visió àmplia.
Lagarda va explicar que, per entendre el personatge, calia situar-lo a l'entorn de la serra sonorenca i la regió d'Àlbers, amb la presència de pobles originaris i comunitats rurals que van influir en la seva visió humana i política. Per això el llibre arrenca amb una aproximació al context històric i social de l'estat a la primera meitat del segle XX.
Infància a la serra, vocació mèdica i formació política
Nascut el 1931 a Arivechi, Sonora, Samuel Ocaña va créixer en un entorn serrà marcat per la vida comunitària, les mancances materials i una forta presència de la cultura rural. El llibre descriu com aquestes arrels van influir en la preocupació posterior per l'educació, la salut i la connectivitat a les regions més apartades de l'estat.
L'obra recorre el pas per institucions com el internat Cruz Gálvez, on va continuar els seus estudis en un ambient disciplinat i exigent, i la seva posterior formació acadèmica fora de Sonora, primer a Nayarit i després a la Ciutat de Mèxic. Durant aquests anys de joventut va entrar en contacte amb moviments estudiantils i figures polítiques que van acabar de perfilar la ideologia.
Abans d'ocupar càrrecs d'alt nivell, Ocaña es va exercir com metge de poble, una faceta que va marcar la seva relació amb la població. Diversos testimonis recollits al llibre ressalten el seu tracte proper i directe, així com el costum d'atendre personalment les sol·licituds ciutadanes, fins i tot quan ja ocupava responsabilitats de govern.
Aquesta combinació d'experiència mèdica i activisme social va ser un dels elements que, segons l'autor i els comentaristes, va ajudar a definir el seu estil de servei públic. La biografia mostra com el contacte amb les necessitats quotidianes de la gent va influir en les seves decisions posteriors com a governant.
En diversos passatges es recorda que, sent ja governador, Samuel Ocaña mantenia la pràctica d'escoltar peticions durant llargs períodes de temps als accessos al Palau de Govern, cosa que per a molts resultava una mostra concreta de la seva intenció de mantenir-se proper a la ciutadania, més enllà dels protocols oficials.
Governador de Sonora: obres públiques i impuls industrial
El nucli polític de la biografia se centra en el període en què Samuel Ocaña va ser governador de Sonora, de 1979 a 1985. L'obra detalla les decisions principals de la seva administració, especialment en matèria d'infraestructura, desenvolupament econòmic i creació d'institucions educatives i culturals.
Una de les fites més assenyalades és la gestió que va permetre la instal·lació de la planta d'assemblatge Ford a Hermosillo, considerada un punt d'inflexió a la industrialització de l'estat. El llibre descriu com aquest projecte va portar l'arribada de proveïdores i la posada en marxa de diferents parcs industrials.
Entre les mesures de desenvolupament econòmic s'enumera la creació de parcs industrials a ciutats com Aigua Prieta, Cananea, Hermosillo, Empalme, Ciutat Obregón i Navojoa, amb l'objectiu de diversificar l'activitat productiva i atreure inversió. Aquesta estratègia va ser esmentada durant la presentació com un dels llegats més visibles de la seva gestió.
En l'àmbit de la infraestructura hidràulica, el text recull la construcció de nou preses a diferents municipis, el desenvolupament del Canal Fort-Maig i obres clau d'abastament d'aigua com l'aqüeducte Parets-Nogueres. També s'esmenten projectes d'aigua potable i sanejament a ciutats com Guaymas, Empalme i San Luis Río Colorado.
La biografia incorpora, a més, referències a la modernització de vialitats, espais públics i edificis emblemàtics, subratllant que bona part d'aquestes obres cercaven millorar les condicions de vida a zones urbanes i rurals. Segons els comentaristes del llibre, aquestes polítiques van ajudar a establir bases per al desenvolupament posterior de Sonora.
Cultura, educació i creació d'institucions clau
Més enllà de l'obra material, el llibre dedica un bloc important a la construcció institucional impulsada durant el sexenni de Samuel Ocaña. S'hi detallen els processos que van portar a la creació d'organismes que, amb el pas del temps, han esdevingut referents de la vida acadèmica i cultural sonorenca.
Entre les institucions destacades figuren El Col·legi de Sonora, el llavors Cesues (avui Universitat Estatal de Sonora), el Centre de Recerca en Alimentació i Desenvolupament (CIAD), el Centre Ecològic de Sonora, així com l'Institut de Beques i Crèdit Educatiu. Totes van sorgir en un context d'aposta per l'educació superior i la investigació.
En l'àmbit dels mitjans públics, la biografia recorda la creació de Ràdio Sonora i Canal 6 (actual Telemax), així com l'impuls a un sistema estatal de museus, biblioteques i cases de cultura que cercava acostar l'activitat artística a un públic més ampli. Per a diversos participants en la presentació, aquestes iniciatives continuen sent una de les contribucions més duradores de l'exgovernador.
També es documenta la construcció del Centre d'Usos Múltiples (CUM) i d'altres recintes destinats a esdeveniments esportius, culturals i socials, que responien a la necessitat de comptar amb espais adequats per a la vida comunitària i la projecció de Sonora al nord-oest de Mèxic.
El llibre analitza com aquest paquet de polítiques públiques, enfocades a educació, cultura i ciència, va formar part d'una estratègia de desenvolupament integral, en què la infraestructura material es complementava amb la creació de capacitats humanes i acadèmiques dins de l'estat.
Estil de governança i reconeixement posterior
Durant la presentació es va comentar àmpliament el estil de governança de Samuel Ocaña, descrit com a proper, descentralitzador i orientat a enfortir els serveis públics a tot el territori estatal. La biografia assenyala que una de les seves preocupacions constants va ser portar educació, salut i obra pública a regions tradicionalment marginades.
Representants de la comunitat acadèmica van destacar que l'obra funciona com un registre històric per a l'estudi del desenvolupament institucional al nord-oest de Mèxic durant l'última cambra del segle XX. Segons el parer dels especialistes, el llibre permet entendre millor les decisions que van modelar el mapa educatiu, industrial i cultural de Sonora.
En diverses ocasions, la trajectòria d'Ocaña havia estat reconeguda públicament per actors polítics posteriors, entre ells l'expresident Andrés Manuel López Obrador, qui ho va esmentar com un referent d'honestedat i servei. La biografia recull aquestes referències com a part de la valoració pública de la figura.
El text també aborda l'etapa posterior a la seva governatura, inclosa la seva tornada a Arivechi, municipi del qual va ser president municipal, i la seva vida més discreta després de deixar el càrrec, sense perdre el vincle amb la vida comunitària ni amb projectes de tall social i educatiu.
Els comentaristes van coincidir que el llibre no busca construir una imatge idealitzada, sinó oferir elements perquè el lector formi el seu propi criteri sobre el pes històric de la seva gestió, amb els seus encerts, tensions i desafiaments, però sempre des d'una documentació àmplia i contrastada.
Una biografia que uneix generacions i consolida un llegat
Un dels aspectes subratllats per la Fundació i pels assistents és que «Samuel Ocaña, una biografia lliure» no només s'adreça als que van viure de primera mà el període 1979-1985, sinó també a generacions més joves que amb prou feines coneixen el seu nom. L?obra pretén omplir aquest buit d?informació amb un relat accessible, però basat en fonts sòlides.
Durant l'esdeveniment es va remarcar que la figura d'Ocaña continua generant interès i curiositat entre persones que no el van conèixer, precisament per la petjada que van deixar les obres i les institucions creades a la seva administració. El llibre esdevé, en aquest sentit, una porta d'entrada per comprendre un tram clau de la història contemporània de Sonora.
La nit de presentació va concloure amb signatura d'exemplars, fotografia oficial i un brindis amenitzat per la Banda Simfònica de l'Estat, fet que va donar a l'acte un to festiu però alhora solemne. Molts assistents van aprofitar el moment per compartir records i anècdotes personals lligats a l'exgovernador.
En conjunt, el llibre i el seu llançament públic consoliden un esforç de memòria col·lectiva, on la família, les institucions i la ciutadania es troben per revisar el passat recent de l'estat. El volum es perfila com una referència obligada per als que vulguin entendre la transformació de Sonora en les darreres dècades.
Al final, el que queda clar és que Samuel Ocaña, una biografia lliure va més enllà del simple repàs biogràfic: és un relat que connecta la història d'un metge i polític sonorenc amb els canvis socials, econòmics i culturals de tot un territori, i que permet mirar amb més perspectiva un període que encara avui influeix en la vida pública de la regió.
