L'escriptora agüimenca Maria del Rosari Méndez Santana, coneguda com a Rosi Méndez, ha fet un pas decisiu en la seva trajectòria literària en endinsar-se per primera vegada a la novel·la negra. Després de publicar dues obres de relats i poesia, l'autora canària s'estrena al gènere amb el seu llibre Ovella Negra, una història que barreja intriga criminal, memòria històrica i un intens viatge de transformació personal.
En aquesta nova obra, Méndez abandona la brevetat del conte per construir una narració de més alè, on dues línies temporals i dos protagonistes s'entrellacen fins a encaixar com les peces d'un puzle. El resultat és una novel·la que mira de cara a episodis traumàtics de la història recent d'Espanya, alhora que s'ancora fermament en el paisatge i la vida quotidiana d'Agüimes, al sud-est de Gran Canària.
Un debut en novel·la negra amb arrels a la Guerra Civil
«Ovella Negra» neix d'una idea que feia anys que rondava el cap de l'autora: explicar la història d'un capellà d'ideologia d'esquerres en plena Guerra Civil, tot explorant la memòria històrica. Aquest primer impuls va anar evolucionant amb el temps fins a convertir-se en una trama molt més àmplia, en què el passat i el present dialoguen de forma constant i en què res del que passa és casual.
La novel·la articula el seu argument a través de dos personatges principals: Mario, vinculat al passat bèl·lic, i Maria, situada en una actualitat deliberadament imprecisa. Méndez tria no fixar una data exacta per al present de la narració, cosa que atorga a la història un cert aire atemporal i evita tancar-la en un any concret, reforçant així la idea que algunes ferides històriques segueixen obertes.
L'origen del conflicte se situa a la Guerra Civil espanyola, concretament a Gernika i el País Basc, on un jove de Barakaldo es veu obligat a fugir i adoptar una nova identitat. Aquesta decisió marcarà per sempre el seu destí i tindrà repercussions directes en el futur, desencadenant una trama complexa de venjança i silencis que acabarà aflorant dècades després.
Per Méndez, la novel·la es converteix en una manera d'explorar com els esdeveniments històrics deixen empremtes a les generacions posteriors. El crim no és només un argument argumental, sinó també un símbol de tot el que ha quedat sepultat sota capes d'oblit, por i culpa, i que d'alguna manera es resisteix a desaparèixer.
En aquest context, l'autora aposta per una mirada sòbria i sense estridències cap a la Guerra Civil i les seves conseqüències, evitant el to pamfletari i optant per centrar-se en les històries personals. Més que no pas prendre partit explícit, la novel·la s'interessa pels dilemes morals, les decisions difícils i les identitats fracturades que sorgeixen en temps de conflicte.
Maria, dels Mossos d'Esquadra a bibliotecària a Agüimes
El present de la novel·la està protagonitzat per Maria, una dona nascuda a Agüimes que ha desenvolupat bona part de la vida professional lluny del seu poble. Exintegrant dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, la protagonista torna al seu municipi natal i es reinventa com a bibliotecària, intentant retrobar-se amb el lloc d'origen i amb una rutina més tranquil·la.
Aquest aparent assossec es trenca quan un assassinat sacseja Agüimes i col·loca Maria al centre d'una investigació que l'obliga a reprendre la faceta investigadora. Allò que al principi sembla un fet aïllat va revelant, a poc a poc, connexions inesperades amb la història de Mario i amb els episodis que van tenir lloc en plena Guerra Civil.
L'autora presenta Maria com una figura complexa, marcada per la seva experiència policial i per un fort sentit de la justícia, però també pels dubtes i les inseguretats pròpies d'algú que ha canviat de rumb vital. La seva condició d'«ovella negra» dins de certs entorns familiars i socials és un dels motors del personatge, que es mou entre el pes del passat i el desig de construir una vida diferent.
A través de la mirada de Maria, el lector s'endinsa en una investigació que no només busca aclarir un crim, sinó també desmuntar silencis heretats i posar nom a històries que s'havien donat per enterrades. Aquest doble vessant, policial i emocional, atorga a la novel·la un ritme àgil sense renunciar a la introspecció.
El contrast entre la vida anterior de la protagonista a Barcelona i la tornada a Agüimes també serveix a Méndez per parlar de els retorns a la terra natal, de com es percep un lloc quan s'hi torna després de molts anys, i de la barreja d'estranyesa i familiaritat que acompanya aquest retorn.
Una estructura a dos temps i un joc visual amb el lector
Un dels trets més cridaners d'Ovella Negra és el seu format narratiu. La novel·la es construeix mitjançant un constant anar i venir entre passat i present, de manera que el lector alterna capítols o fragments centrats en Mario amb altres protagonitzats per Maria, fins que les dues línies es van acostant.
Per facilitar aquesta lectura a salts i evitar que qui llegeix es perdi en els canvis d'època, Méndez recorre a un recurs visual poc habitual: diferenciar les dues línies temporals mitjançant colors tipogràfics diferents. Segons explica l'autora, els passatges del passat apareixen en verd, mentre que els del present s'imprimeixen en negre, cosa que ajuda a orientar-se d'una ullada.
Més enllà de l'anècdota estètica, aquesta elecció reforça la idea que el passat i el present conviuen en paral·lel, encara que moltes vegades no en siguem del tot conscients. L'autora subratlla aquesta convivència amb un estil que alterna escenes de ritme més ràpid, pròpies del thriller, amb moments de més pausa destinats a explorar la psicologia dels personatges.
Aquesta dualitat temporal també permet que la novel·la jugui amb la informació que ofereix al lector: certs detalls es revelen primer en una línia i només molt després troben ressò a l'altra, generant així una sensació de suspens sostingut. El lector va completant el quadre general a mesura que avança, cosa que convida a una lectura atenta.
Alhora, Méndez opta per mantenir certs elements en penombra, evitant explicar-ho tot al detall i deixant espai perquè qui llegeix interpeteix els silencis i els buits. Aquesta confiança en la intel·ligència del lector s?alinea amb la tradició de la novel·la negra més clàssica, on les zones grises solen ser tan importants com les revelacions finals.
L'ovella negra com a símbol d'identitat i canvi
El títol de la novel·la, «Ovella Negra», funciona com alguna cosa més que una picada d'ullet al caràcter inconformista dels protagonistes. Per Méndez, l'expressió fa referència a totes aquelles persones que, en un moment donat, decideixen apartar-se del que se n'espera, ja sigui dins de la família, de l'entorn social o de les tradicions heretades.
En la cultura popular, ser «l'ovella negra» sol tenir connotacions negatives, associades a la rebel·lia mal vista oa la ruptura amb la norma. L'autora s'apropia d'aquest concepte per capgirar-lo i mostrar-lo com un punt de partida cap a l'autenticitat personal. Tant Mario com Maria encarnen, a la seva manera, aquesta actitud de qüestionar allò establert.
La novel·la retrata no només els actes de valentia que implica sortir del guió marcat, sinó també els dubtes, les pors i els costos que comporta prendre decisions que no encaixen amb allò que l'entorn considera correcte. En aquest sentit, "Ovella Negra" no es limita a ser una història d'intriga, sinó que també planteja preguntes sobre identitat, pertinença i lleialtat.
Aquesta reflexió connecta amb una realitat reconeixible per a molts lectors, especialment en contextos on les tradicions familiars i comunitàries continuen tenint un pes considerable. La tensió entre honrar aquest llegat i construir una vida pròpia recorre bona part del relat i contribueix a donar-hi una dimensió més humana.
Sense caure en moralismes, Méndez suggereix que assumir el paper d'«ovella negra» pot ser el primer pas per deixar de viure segons expectatives alienes i començar a traçar un camí més d'acord amb les conviccions mateixes, encara que aquest procés estigui ple d'ensopegades i contradiccions.
Agüimes com a escenari viu: paisatges, festes i memòria local
Un dels aspectes que més destaquen a «Ovella Negra» és el pes que adquireix el territori. La novel·la està profundament ancorada a Agüimes i al sud-est de Gran Canària, no només com a teló de fons, sinó gairebé com un personatge més que influeix en el desenvolupament de la història.
Al llarg de la narració apareixen llocs fàcilment reconeixibles per als que coneixen la zona: el barranc de Guayadeque, la Platja d'Arinaga, l'església de Sant Sebastià i diversos racons del municipi s'integren a les escenes, aportant atmosfera i versemblança. Aquesta elecció reforça la idea que les grans històries també poden sorgir d'espais que, a priori, no solen figurar als mapes literaris més freqüents.
Les tradicions locals hi tenen també un paper important. Festes com Sant Sebastià, el carnestoltes o la Setmana Santa apareixen esmentades i funcionen com a marcadors del pas del temps dins del relat. L'autora se serveix d'aquestes celebracions per mostrar com continua la vida quotidiana, fins i tot quan sota la superfície s'arrosseguen conflictes i secrets.
Méndez ha manifestat que li agrada escriure sobre el seu poble i donar-li veu a través de la ficció, cosa que per a ella mateixa ha esdevingut un procés de descobriment. A l'explorar escenaris coneguts des d'una perspectiva literària, l'autora torna a mirar Agüimes amb altres ulls i rescata matisos que sovint passen desapercebuts a la rutina diària.
Aquest arrelament territorial aporta a la novel·la un caràcter molt local, però alhora permet que els temes que aborda —memòria, violència, identitat— ressonen més enllà del context canari. La combinació d‟una geografia concreta amb conflictes universals contribueix a que l‟obra pugui connectar amb lectors de diferents punts d‟Espanya id‟Europa.
Publicació, acollida i propers projectes de Rosi Méndez
«Ovella Negra» ha estat publicada per Editorial Veïnat, segell que ha acompanyat Rosi Méndez en totes les seves obres i que presta especial atenció a les veus del sud-est de Gran Canària. La novel·la va sortir a la llum al març, en una edició de 164 pàgines i amb un preu de 10 euros, pensat per ser accessible a un ampli ventall de lectors.
Des del llançament, l'obra ha començat a circular en diferents trobades literàries i esdeveniments de l'arxipèlag. Méndez ha presentat el llibre a l'Associació Lasalle de Agüimes ia la Fira del Llibre de Telde, on ha pogut tenir un contacte directe amb el públic, cosa que reconeix com un dels reptes més grans d'aquesta nova etapa.
L'autora admet que no se sent especialment còmoda a l'hora de “vendre's”, però que quan aconsegueix explicar en persona el rerefons de la història, la resposta del lector de novel·la negra sol ser molt receptiva. Aquest intercanvi us ha permès comprovar de primera mà l'interès que desperta una proposta que combina intriga, memòria històrica i un fort component local.
Més enllà d'aquests actes, la novel·la es pot adquirir a llibreries de la zona, especialment a la Llibreria Veïnat, situada a l'Avinguda de Canàries, ia la llibreria de la Platja d'Arinaga, cosa que facilita l'accés al llibre tant per als residents al municipi com per als que s'acosten a la costa. A més, l'autora té previst participar a la fira del llibre de Vecindario, programada entre el 7 i el 10 de maig.
Méndez aprofita també aquestes ocasions per reivindicar la importància dels espais culturals a Agüimes i lamenta que el municipi, malgrat la seva intensa activitat cultural, no compti actualment amb una fira del llibre pròpia, com sí que va tenir en etapes anteriors. Aquesta absència contrasta amb el dinamisme creatiu de la zona i amb una comunitat lectora activa.
Abans del seu salt a la novel·la negra, Rosi Méndez havia publicat dos llibres que combinen poesia, relats i contes il·lustrats: La síndrome de l'impostor, aparegut el 2022, i «Simiente», que va veure la llum dos anys més tard. Tots dos treballs, també editats per Editorial Vecindario, van permetre a l'autora anar definint-ne la veu i l'univers temàtic.
Treballadora de l'Ajuntament d'Agüimes, Méndez va començar a esbossar la idea d'Ovella Negra el 2022, mentre encara estava immersa en els seus projectes anteriors. Aquest procés d'escriptura en paral·lel mostra una evolució progressiva cap a la narrativa de llarg recorregut i cap a un major interès per les trames complexes i els personatges amb capes.
Lluny de quedar-se en aquesta primera experiència, l'escriptora ja està treballant a una segona novel·la protagonitzada de nou per Maria. En aquesta ocasió, el punt de partida serà un succés real ocorregut a Agüimes fa dècades, que l'autora pren com a base per construir una nova ficció. El projecte està en marxa i Méndez prefereix mantenir un cert hermetisme sobre els detalls concrets de la trama.
Amb aquest nou llibre en perspectiva, tot apunta que la incursió de Rosi Méndez a la novel·la negra no és un experiment aïllat, sinó linici duna línia de treball que combina investigació policial, memòria històrica i un fort vincle amb la seva terra. «Ovella Negra» es presenta així com la primera porta oberta a un univers narratiu en expansió, on allò local i allò universal es creuen en escenaris propers i reconeixibles.
