L'escriptora i la investigadora Remeis Zafra ha estat distingida amb el Premi Nacional d'Assaig pel seu llibre Linforme. Treball intel·lectual i tristesa burocràtica (Anagrama). El reconeixement el concedeix el Ministeri de Cultura i està dotat amb 30.000 euros, un impuls simbòlic i material a un assaig que ha connectat amb debats molt presents a la vida acadèmica i cultural.
Segons la valoració del jurat, l'obra examina amb rigor la realitat del treball intel·lectual a la nostra època i, alhora, defensa el valor de la llibertat creativa davant de inèrcies burocràtiques i rutines tecnològiques que erosionen el que és humà. El llibre proposa, a més, recuperar el temps i la cultura com a palanques de gaudi i pensament, una mena de reivindicació de la creativitat sense lligams en temps accelerats.
La decisió del jurat i la dotació
La decisió es va adoptar en una reunió del jurat presidida per Jesús González González, en representació de la Direcció General del Llibre. Al panell han participat veus proposades per institucions com la RAE, la Reial Acadèmia Galega, Euskaltzaindia, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la CRUE, l'ACE, la FAPE, l'Institut d'Investigacions Feministes de la UCM i membres designats pel Ministeri de Cultura, juntament amb Alfredo González-Ruibal, premiat a l'edició anterior.
El jurat va subratllar que L'informe no es limita a diagnosticar problemes del present; també desplega una argumentació literària i crítica que posa el focus a la salut dels qui pensen i creen, assenyalant com l'administració de temps, avaluacions i tràmits acaba encotillant la imaginació i la investigació.
La dotació del premi puja a 30.000 euros i acompanya una obra que, pel seu abast, se suma a un elenc de guardonats recents en què figuren noms com Joan-Carles Mèlich, Ramón Andrés, Irene Vallejo, Xosé Manuel Núñez Seixas, Maria Jesús Lama, Gonzalo Pontón, Adela Cortina o el ja citat González-Ruibal.
L'obra premiada
Publicat per anagrama, Linforme. Treball intel·lectual i tristesa burocràtica travessa el paisatge laboral de la cultura, l'acadèmia i la creació. Amb una prosa que combina reflexió i pols literari, Zafra examina com la pressió pel rendiment, la hiperproductivitat il?ansietat pels indicadors converteixen la vocació en una carrera d?obstacles.
El llibre identifica mecanismes de producció que, en desatendre el que és humà, empenyen cap a una mena de autodisciplina asfixiant que desactiva l'originalitat i fragilitza els que sostenen el pensament crític. Lluny de la resignació, l'autora defensa recompondre l'enllaç entre temps, cura i coneixement perquè el treball intel·lectual en recuperi el sentit.
Una de les línies de força de l'assaig és la seva invitació a una “revolta” quotidiana: reordenar prioritats, reapropiar-se del temps i situar la cultura al centre de l'experiència, davant de la burocràcia que s'acumula ia la deshumanització que porten certs usos de la tecnologia.
Trajectòria i altres llibres
Nascuda a Zuheros (Còrdova) el 1973, Remedios Zafra és investigadora de l'Institut de Filosofia del CSIC. A l'àmbit universitari ha impartit docència en Antropologia, Polítiques de la Mirada i Estudis de Gènere, i ha enfocat el seu treball a la intersecció entre cultura digital, treball creatiu i ciutadania.
Entre els seus títols figuren El bucle invisible, Fràgils, L'entusiasme. Precarietat i treball creatiu a l'era digital, Ulls i capital, (h)ades, Un quart propi connectat y Netianes. Aquestes obres consoliden una línia de recerca que observa amb mirada crítica la vida connectada i els seus paradoxes laborals i afectives.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos guardons, entre ells el Premi Anagrama d'Assaig per L'entusiasme (2017), l'Internacional d'Assaig Jovellanos, el Màlaga d'Assaig, el Premi Estat Crític, el Meridiana de Cultura, El Públic a les Lletres, el Premi de Recerca de la Càtedra Leonor de Guzmán i el Carmen de Burgos d'Assaig.
Reaccions i context
L'autora va rebre la notícia en un tren, en un vagó de silenci, cosa que la va portar a contenir l'alegria fins a poder compartir-la. En declaracions posteriors, ha insistit que el reconeixement també interpel·la els que sostenen l'educació, la investigació i la cultura, sovint en condicions de precarietat i sobrecàrrega.
Fidel a una obra que convida a pensar amb calma en temps accelerats, Zafra defensa obrir espais per a l'atenció i l'aprenentatge col·lectiu. D'aquí ve el seu interès per iniciatives públiques i converses que ajudin a revisar hàbits de disponibilitat permanent, l'anomenada “autoexplotació” i els efectes de l'administració tecnològica de la vida.
En aquesta línia, l'autora ha recordat diverses vegades la necessitat de fer-se preguntes incòmodes sobre qui preserva la cultura, qui sosté la ciència i qui escriu o educa quan la pressa i la burocràcia ocupen tot el calendari. El llibre planteja que prendre consciència d'aquest malestar es pot convertir en motor de canvi.
Coincidint amb la difusió de la sentència, Zafra va participar en activitats culturals com el cicle Filosofia Ambulant al Centre Cultural La Malagueta, un fòrum des del qual està compartint preocupacions sobre pantalles, atenció, esgotament i la importància de reconnectar amb allò comú.
Amb aquest premi, L'informe confirma Remedios Zafra com una de les veus més lúcides per llegir el treball intel·lectual avui: un camp tensionat per mètriques i tràmits, però encara fèrtil quan es reivindiquen el temps, la cultura i la cooperació com a condicions de possibilitat del pensament i la creació.
