L'emblemàtica novel·la La casa dels esperits, d'Isabel Allende fa per fi el salt a la televisió en espanyol de la mà de Prime Video. Més de quatre dècades després de la seva publicació, la història de la família Trueba torna a ocupar un lloc central a l'imaginari col·lectiu, ara transformada en sèrie i amb el mateix món iberoamericà com a punt de partida.
Aquesta nova adaptació arriba amb la intenció de convertir-se en una de les grans ficcions de l'any a l'àmbit hispanoparlant, recolzant-se en el realisme màgic, la memòria d'Amèrica Llatina i una mirada molt centrada en l'experiència de les dones. El projecte, que ha despertat una gran expectació tant a Xile com a Europa, busca reivindicar el caràcter profundament llatinoamericà de l'obra.
Una adaptació en espanyol llargament esperada
La sèrie de La casa dels esperits suposa la primera adaptació televisiva en espanyol de la novel·la d'Allende. Es tracta d'una producció de Prime Video que arriba amb la “benedicció” de l'escriptora xilena i que aspira a ser la versió més fidel a l'essència del llibre publicada fins ara.
El projecte ha estat concebut com una gran producció internacional de parla hispana, amb rodatge íntegre a Xile i un equip creatiu que procedeix de diferents països d'Iberoamèrica. Aquesta elecció no és casual: la intenció és recuperar el to i el context original del text, cosa que la pròpia autora i l'equip consideren clau per fer justícia al material de partida.
Des de l'adreça creativa, noms com Francisca Alegría, Andrés Wood i Javiera Balmaceda exerceixen com a showrunners i responsables de la translació de l'univers literari a la pantalla. Alegria, a més de dirigir, s'ha encarregat de l'adaptació del guió, cosa que ha definit com un procés de gran responsabilitat però també de llibertat artística enorme.
Estructura, episodis i estrena a Prime Video
La ficció de Prime Video es compon de vuit episodis d'aproximadament una hora i vint minuts cadascun, segons la informació difosa al Festival de Berlín, on es va presentar recentment part del projecte i el seu tràiler de la casa dels esperits. No es llança de cop, sinó que la plataforma aposta per una estrena escalonada.
El calendari previst situa el estrena dels tres primers capítols el 29 d'abril, data marcada en vermell pels seguidors de la novel·la. Posteriorment, se sumaran dos nous episodis el 6 de maig, i el tancament de la temporada arribarà amb els tres darrers capítols el 13 de maig. D'aquesta manera, Prime Video cerca mantenir la conversa activa durant diverses setmanes.
La sèrie estarà disponible al catàleg de la plataforma a més de 240 països i territoris, cosa que assegura una difusió global, amb un impacte especial a Espanya i la resta d'Europa, on l'obra d'Allende compta amb una base de lectors molt consolidada. Molts dels gairebé 75 milions d'exemplars venuts dels seus llibres s'han llegit precisament al mercat espanyol.
Aquest llançament s'integra a l'estratègia de Prime Video de reforçar la seva aposta per la ficció en espanyol, amb títols que dialoguen directament amb el públic europeu interessat en narratives llatinoamericanes i en produccions de qualitat cinematogràfica.
Xile, epicentre del rodatge i de la història
Un dels elements més destacats daquesta adaptació és que ha estat rodada íntegrament a Xile, país d'origen d'Isabel Allende i clar referent de l'entorn polític i social que travessa la novel·la. La localització no funciona només com un escenari, sinó com un personatge més dins la trama.
La premiere internacional va tenir lloc a Santiago de Xile, convertint la ciutat al centre de l'audiovisual iberoamericà durant la presentació. L'esdeveniment, celebrat al Teatre Municipal, va reunir gran part de l'elenc i de l'equip creatiu i va subratllar el caràcter regional i col·lectiu del projecte.
Alfonso Herrera, que interpreta Esteban Trueba, va subratllar el paper del país en la producció: “Xile és el protagonista”, va explicar, ressaltant el significatiu que és filmar al territori que va inspirar bona part de l'univers d'Allende. Per a l'actor, tornar a Xile ha estat també una manera de reconnectar amb una història que enfonsa les arrels en la memòria política i social de la regió.
Des de l'equip creatiu, s'ha insistit en la idea que la sèrie cerca explicar una història profundament llatinoamericana des d'una perspectiva local, respectant els matisos culturals, la parla i els codis socials propis de la regió. La intenció és que l'espectador europeu rebi una visió menys edulcorada i més propera a la realitat subjacent a la novel·la.
Fernanda Urrejola, implicada en el projecte des de l'actuació i la creació, va remarcar la necessitat de “recuperar les nostres històries” i narrar-les amb veu pròpia. Aquesta reivindicació té un sentit especial en un context audiovisual global dominat per grans produccions anglosaxones, on moltes vegades les obres llatinoamericanes s'han vist filtrades per altres prismes.
Realisme màgic, memòria i dones al capdavant
Al centre de la sèrie se situa la història de tres generacions de dones: Clara, Blanca i Alba, en un país sud-americà conservador inspirat clarament a Xile. A través seu s'articula un relat que barreja realisme màgic, conflicte de classes i agitació política al llarg de diverses dècades.
La producció insisteix que els personatges femenins són el cor de la narració. Tal com assenyalen membres de l'elenc, l'objectiu ha estat mantenir intacta l'essència d'aquestes dones: poderoses, intuïtives, amb una espiritualitat molt marcada i una forta connexió amb allò quotidià, sense necessitat d'imitar patrons masculins per demostrar-ne la força.
La sèrie arrenca, segons ha explicat l'equip, a partir de l'epíleg de la novel·la, posant el focus al treball de sanació del llinatge femení. Aquest punt de partida permet explorar la memòria familiar des de la ferida i la reparació, una dimensió que ressona amb debats actuals sobre violència, gènere i justícia històrica.
Pels creadors, el realisme màgic no s'aborda només com una etiqueta literària, sinó com “una manera de veure la vida”. El que és sobrenatural, les premonicions i les presències espirituals conviuen amb els fets polítics i socials de forma natural, sense que un anul·li l'altre. D'aquesta manera, la sèrie intenta preservar la barreja particular de quotidianitat i misteri que va fer tan reconeguda la novel·la.
Nicole Wallace, que encarna la jove Clara del Valle, ha ressaltat que el relat posseeix molta espiritualitat i misticisme, però continua sent una història profundament humana, poblada de personatges contradictoris. La seva lectura posa en primer pla les “ferides de Llatinoamèrica i de les dones” i el dur recorregut que aquestes han hagut de fer per assolir més grau de llibertat.
Un repartiment iberoamericà per a una història global
L'adaptació de Prime Video reuneix un elenc ampli i majoritàriament iberoamericà, que dóna vida als personatges de la saga familiar dels Trueba. L'objectiu ha estat conformar un repartiment la llengua materna del qual sigui l'espanyol i que comparteixi referents culturals propers al material d'origen.
Al capdavant se situen Alfonso Herrera i Nicole Wallace, que interpreten Esteban Trueba i Clara del Valle respectivament. Herrera, conegut per títols com Rebel Moon, assumeix el rol de l'ambiciós patriarca, figura central en una trama dominada per dones, mentre que Wallace s'ha convertit en una de les cares més seguides pel públic jove després de l'èxit de la saga Culpables.
Amb ells trobem noms com Fernanda Castell, Dolores Fonzi, Eduard Fernández i Aline Kuppenheim, a més d'intèrprets com Sara Becker, Fernanda Urrejola, Juan Pablo Raba, Rochi Hernández, Pablo Macaya, Nicolau Contreras, Chiara Parravicini o Pedro Fontaine. La combinació de talent xilè, mexicà, argentí, espanyol i colombià reforça el caràcter coral de la proposta.
Dolores Fonzi ha destacat en diferents presentacions que la novel·la “mereixia ser explicada en el llenguatge en què va ser escrita” i amb actors de tot Iberoamèrica, reivindicant així una “aliança llatina” que es projecta cap al món. Aquesta aposta per una mirada regional es percep també als accents, la posada en escena i la representació de les tensions socials.
En el cas d'Esteban Trueba, Herrera ha subratllat que el personatge condensa bona part de la política llatinoamericana més dura: corrupta, desigual i abrasiva. La seva figura funciona com a eix d'una història molt femenina, però també com a símbol d'estructures de poder que travessen la història recent de la regió.
De la novel·la al cinema i ara a la sèrie
L'arribada d'aquesta producció a Prime Video es produeix més de trenta anys després de la versió cinematogràfica de 1993, dirigida per Bille August. Aquella pel·lícula, en anglès i amb un repartiment encapçalat per Meryl Streep, Jeremy Irons, Glenn Close, Winona Ryder i Antonio Banderas, ha esdevingut una referència inevitable en parlar d'adaptacions de La casa dels espíritus.
Aquell film comptava amb guió signat per la pròpia Isabel Allende i banda sonora de Hans Zimmer, i encara avui es pot veure a Espanya mitjançant lloguer digital en plataformes com la pròpia Prime Video o Apple TV. Tot i això, a Xile i en part de la crítica llatinoamericana es va estendre la sensació que aquesta aproximació no acabava de representar amb fidelitat l'univers de la novel·la.
Membres de l'elenc actual han comentat que a Xile molts mai van arribar a sentir la pel·lícula com a pròpia, i que aquesta sèrie ofereix l'oportunitat de retrobar-se amb l'obra des de l'idioma original i amb un equip on l'espanyol és la llengua materna de la majoria. L'adaptació televisiva aspira així a ocupar un espai que la versió hollywoodiana no va acabar de consolidar.
Davant les limitacions de temps del cinema, el format seriat permet desplegar amb més detall la saga familiar, els conflictes polítics i els matisos del realisme màgic. Els vuit episodis busquen explorar els personatges amb més calma i acompanyar l'evolució històrica del país que serveix de teló de fons.
Aquest canvi denfocament situa la sèrie com una nova porta d'entrada a l'univers d'Allende per al públic europeu, incloent-hi els qui coneixen l'obra només d'oïdes oa través de la pel·lícula dels noranta. Pels lectors de llarga data, suposa a més una relectura audiovisual que dialoga amb les preocupacions actuals.
Amb la seva estrena a Prime Video, La casa dels esperits es consolida com un projecte que combina ambició artística, memòria històrica i vocació internacional. Rodada a Xile, parlada en espanyol i aixecada per un equip iberoamericà, la sèrie recupera la història de la família Trueba i l'obre a noves generacions d'espectadors, tant a Espanya i Europa com a la resta del món.
