Els Premis Folles Novas afronten una nova etapa amb l'edició del 2026, en què els organitzadors han apostat per reforçar-ne tant la imatge com el funcionament intern. En aquesta ocasió, el focus se situa especialment als 40 finalistes, un grup ampli d'autors, traductors, il·lustradors i editorials que representen bona part de l'efervescència literària gallega actual.
Durant un acte celebrat a la Casa de Rosalía, a Padrón, es van presentar les principals novetats d'aquests premis que distingeixen el treball editorial realitzat a Galícia al llarg de 2025. Allí es va avançar que la decisió sobre els guanyadors es farà públic el 9 de maig, en una gala que tindrà lloc al Teatre Principal de Santiago i implicarà bona part del sector del llibre a Galícia.
Un premi conjunt del sector literari gallec
L'organització dels Premis Follas Novas parteix de la col·laboració entre tres entitats de referència: la Associació d'Escriptores i Escriptors a Lingua Galega (AELG), l' Associació Galega d'Editores (AGE) i la Federació de Llibreries de Galícia (FLG). Aquestes organitzacions impulsen conjuntament el certamen, amb la intenció de posar el focus en la qualitat del treball editorial desenvolupat a Galícia durant tot l'any.
La trobada a Padrón va comptar amb la presència de Cesari Sánchez per part de l'AELG, Miguel Toval en representació de l'AGE i Patricia Porto per la FLG. La foto fixa de la presentació deixa clar que es tracta d'un projecte coral i compartit, on conflueixen escriptors, editorials i llibreries amb un objectiu comú: impulsar la literatura gallega i visibilitzar la feina dels seus professionals.
A més de les associacions convocants, els premis compten amb el suport de diverses institucions públiques. Va acudir a l'acte el director xeral de Cultura, Anxo M. Lorenzo, en nom de les tres administracions que donen suport econòmicament al certamen: la Xunta de Galícia, l' Deputació da Coruña i Concello de Santiago. També està implicat el Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO), entitat clau a la defensa dels drets d'autor.
Aquesta suma de suports públics i privats situa els Premis Follas Novas com un dels reconeixements literaris més consolidats de Galícia, amb un impacte que ja desborda l'àmbit estrictament local i es projecta al panorama editorial espanyol i europeu interessat en el que passa a les lletres gallegues.
Els 40 finalistes del 2026 i el nou model de jurat
Una de les novetats principals d'aquesta edició és la configuració del jurat, que s'obre i s'amplia. En comptes d'un comitè reduït, seran quaranta escriptors, traductors i il·lustradors els qui participin en l'elecció de les obres premiades, juntament amb la intervenció directa de més de 20 editorials que figuren entre les finalistes.
Aquest sistema reforça la idea que els Premis Follas Novas es decideixen des de dins del propi sector, amb un ampli ventall de veus que coneixen de primera mà la realitat del llibre a Galícia. Tot i que la llista detallada dels 40 finalistes abasta perfils molt diversos, tots comparteixen la seva vinculació amb el treball creatiu i editorial desenvolupat al llarg del 2025.
La decisió es farà pública la 9 de maig, durant la gala que se celebrarà al Teatre Principal de Santiago. Aquesta cita serà el moment clau per conèixer quins noms, entre els quaranta finalistes i les cases editores implicades, s'emporten finalment els guardons a cadascuna de les categories, pensades per cobrir el ventall de producció literària gallega contemporània.
Amb aquesta estructura renovada, el certamen cerca donar més veu al sector creatiu i reforçar la transparència i legitimitat dels resultats. L'augment del nombre de jurats i la participació directa de les editorials finalistes permeten que el premi sigui percebut com un reconeixement compartit, sorgit del consens entre els qui formen part de l'ecosistema del llibre.
Una dècada de trajectòria i una nova imatge lligada a Rosalía
A Padró, el president de l'Associació Galega d'Editores, Miguel Toval, va subratllar que, superats ja els primers deu anys de vida dels Premis Follas Novas, el certamen està plenament consolidat com el principal reconeixement literari del país. Des del seu punt de vista, una vegada assolida aquesta maduresa, era lògic revisar tant la identitat visual com els procediments interns per continuar creixent amb garanties.
Toval va explicar que les novetats del 2026 s'orienten precisament en aquesta direcció: d'una banda, amb la renovació de la imatge dels premis i, de l'altra, amb els ajustos introduïts al sistema de votació ia la composició del jurat. L'objectiu és consolidar la connexió amb la tradició literària pròpia i, alhora, actualitzar les eines amb què es decideix qui reben els reconeixements.
La nova imatge va a càrrec del dissenyador Pepe Barro, que va intervenir a l'acte per explicar el procés creatiu. Segons va detallar, la intenció principal va ser arrelar encara més els premis a l'univers de Rosalía de Castro, figura de referència per a les lletres gallegues i símbol d'una tradició literària que segueix molt viva.
L'emblema i la pròpia peça física del guardó parteixen de la imatge d'un full de llorer, presa de l'última fotografia en què apareix Rosalía de Castro amb la seva família. Sota aquest llorer se situa l'escriptora, i d'aquí sorgeix la metàfora visual que ara articula els Premis Follas Novas, vinculant la memòria de Rosalía amb la creativitat contemporània.
La presència a l'acte de Anxo Angueira, president de la Fundació Rosalía de Castro, reforça aquesta lectura simbòlica. La Casa de Rosalía, a Padrón, es converteix així en l'escenari perfecte per presentar una edició que mira el futur de la literatura gallega sense perdre de vista les arrels més emblemàtiques.
Premis d´honra a llibreria, editorial i autor internacional
A més d'anunciar el nou format del jurat i els 40 finalistes, les entitats organitzadores van aprofitar la cita a Padrón per donar a conèixer els premis d'honra que cada associació concedeix de manera independent. Aquests reconeixements complementen les categories principals i posen el focus en trajectòries i projectes especialment significatius.
La Federació de Llibreries de Galícia va distingir la Llibreria Moito Conto, situada a la Corunya. Amb aquest gest se subratlla el paper central de les llibreries com espais de mediació cultural, de trobada amb els lectors i de suport continuat a l'edició gallega, en un moment en què el comerç de proximitat segueix enfrontant reptes importants.
Per la seva banda, la Associació d'Escriptores i Escriptors a Lingua Galega va atorgar el premi d'honra a l'escriptor palestí Basim Al-Khandaqji. Aquest reconeixement connecta làmbit literari gallec amb una perspectiva internacional, destacant la rellevància de les veus que escriuen en contextos de conflicte i subratllant la capacitat de la literatura per a estendre ponts més enllà de les fronteres.
La Associació Galega d'Editores va voler centrar el seu homenatge a la Editorial Galàxia, que celebra el 75è aniversari. Es tracta d'una de les cases editorials històriques de Galícia, clau per a la normalització i difusió de la llengua gallega a l'àmbit del llibre. La seva trajectòria la situa com a referent tant en el context autonòmic com en l'espai editorial espanyol i europeu interessat en les literatures minoritzades.
Amb aquests premis d'honra, els Follas Novas completen el mapa de reconeixements del 2026, incorporant a la fotografia general el treball d'una llibreria de referència, una editorial emblemàtica i un autor internacional amb una obra que ressona amb les preocupacions del nostre temps.
El conjunt de canvis introduïts als Premis Folles Novas 2026 —ampliació del jurat fins als 40 finalistes implicats, nova imatge inspirada en Rosalía de Castro i premis d'honra a projectes i trajectòries destacades— consolida el certamen com una cita de pes per al llibre a Galícia, amb capacitat per dialogar tant amb la resta d'Espanya com amb l'àmbit europeu, sense perdre de vista la seva arrel local ni la diversitat de veus.
