Barcelona torna a reunir l'escena literària amb el lliurament del premi Planeta, en una edició marcada per la xifra inèdita de 1.320 manuscrits i la ja cèlebre dotació de un milió d'euros per a l'obra guanyadora. La vetllada tindrà lloc el 15 d'octubre al Museu Nacional d 'Art de Catalunya (MNAC), amb el tradicional sopar en què el jurat va descartant títols fins a deixar-ne només dos.
El Grup Planeta ha destacat en roda de premsa l'anomenat «miracle espanyol» del llibre: des de la pandèmia, el mercat nacional ha crescut un 39%, amb una empenta especial dels lectors joves. A la trobada amb mitjans celebrada al Palau de la Música (Petit Palau), l'editorial va subratllar que la participació ha repuntat després d'habilitar per primera vegada l'enviament digital d'originals i que ha augmentat la presència d'autors joves.
Finalistes i gèneres en alça
La llista de deu finalistes il·lustra un canvi de tendència: cedeix terreny la històrica clàssica i guanyen pols la romantasy, la fantasia i les distòpies amb mirada social, sense oblidar el thriller íntim i el romanç contemporani. Com va assenyalar la jurat Luz Gabás, molts d'aquests llibres busquen evasió sense renunciar a un reflex de les preocupacions actuals.
- Tots riuen, de Noelia Espinar: ciència ficció de ritme àgil que explora com la maldat germina en allò quotidià.
- l'efecte fantasma, de Salva Rubio: una mirada als anys 90 a Barcelona amb humor i un inesperat enllaç amb un fantasma.
- Per la seva gran culpa, de Mauro Corti: thriller periodístic sobre memòria i silencis en un poble marcat per la dictadura.
- No és tan fàcil morir damor, d'Elvira Torres (pseudònim): crítica social i procés d'alliberament sentimental a la Sevilla acomodada.
- No és bonica la lluna?, de Selene Noctis (pseudònim): investigació de assassinats lunars a Lesbos i una història d'amor.
- Passar el mag, el pirata Roberts i una novel·la de l'Oest, de Keith Astra (pseudònim): ironia i barreja improbable entre ciència ficció i picades d'ullet històriques.
- El color de la pluja, de Sofia García (pseudònim): secrets familiars, postguerra i una bessona perduda després d'experiments hospitalaris.
- La mort de la deessa, de José Antonio Ariza: viatge al Mediterrani de l'Edat del Bronze amb mite i poder com a eixos.
- El destí a l'esfera d'un rellotge, d'Enrique Alejandro Santoyo Castro: històrica i romàntica del segle XVII, amb intrigues i viatges a les Índies.
- On s'escriuen els noms, de Blanca Montoya Landa: investigació en Sud-àfrica sobre identitat, culpa i memòria.
Entre els aspirants destaquen diverses obres signades sota pseudònim i un ventall temàtic que connecta amb nous hàbits de lectura, especialment entre el públic jove que ha empès la venda de fantasia i romanç.
El sopar literari i el jurat
La decisió final es coneixerà a la sopar del MNAC de dimecres 15 d'octubre, un format en què es van retirant candidatures fins a proclamar guanyadora i finalista. La gala torna al Saló Oval i està previst que l'anunci es produeixi a partir de les 23 h.
El jurat d'aquesta edició el componen José Manuel Blecua, Juan Eslava Galán, Llum Gabàs, Pere Gimferrer, Eva Giner i Carmen Posadas, amb Belén López —directora d'Editorial Planeta i secretària amb vot—. L'editorial subratlla que la qualitat mitjana dels originals ha pujat pel que fa a anys anteriors.
Participació rècord i canvi de bases
La LXXIV edició bat el seu propi registre amb 1.320 novel·les admeses. L'obertura d'un formulari a la web per enviar originals ha facilitat que més autors se sumin al certamen.
Per procedència, Espanya aporta 687 manuscrits, seguida d'Amèrica del Sud amb 378, Estats Units amb 161, Amèrica Central amb 41, Europa amb 36, Àsia amb 4 i Àfrica amb 2; a més, hi ha 11 sense especificar. La xifra confirma l?abast internacional del premi.
Lectura jove i mercat editorial
Segons el Grupo Planeta, el mercat del llibre a Espanya va créixer un 39% des del 2020 i continua a l'alça: el primer trimestre del 2025 s'estima un avenç proper al 4%, amb la ficció i el juvenil com a motors.
La franja de 14 a 29 anys ha fet un salt notable: el 75% es declara lectora —amb un 84% en dones—, impulsada per la prescripció a Tik Tok i xarxes socials. Aquest fenomen explica la tirada de gèneres híbrids com la romantasy, que obre portes a clàssics i grans novel·les d'amor.
L'editorial també posa el focus a la propietat intel · lectual en temps d'intel·ligència artificial, reclamant mesures que protegeixin els autors i recordant que la IA no substitueix el talent creatiu.
Dotació i bases essencials
El Premi Planeta manté la major dotació del món per a una novel·la: 1.000.000 € per a la guanyadora i 200.000 € per a la finalista, xifres que superen fins i tot el Nobel en la seva conversió aproximada.
El concurs està obert a majors que presentin un manuscrit original i inèdit en castellà. Les bases es publiquen cada any i detallen la extensió i requisits. La cerimònia d´entrega d´aquesta edició se celebra el 15 d´octubre a Barcelona, reforçant el caràcter social i cultural de la cita.
Antecedents immediats
La 74a edició manté la tradició de fallar-se en la festivitat de Santa Teresa, data lligada a la història del guardó des de la seva creació el 1952. L'any passat van resultar premiades Coloma Sánchez-Garnica, amb Victòria, i com a finalista Beatriz Serrano, amb Foc a la gola, confirmant l'abast mediàtic i lector del premi.
Amb el jurat ja reunit i els finalistes sobre la taula, tot apunta a una nit de màxima expectació al MNAC: una gala que celebra la diversitat de gèneres, l'auge lector entre els joves i la consolidació d'un premi que segueix marcant el pols del panorama editorial.
