En aquest repàs trobaràs obra i autor distingits, mencions, composició del jurat, munts i dates rellevants, amb una mirada serena a lactualitat daquests reconeixements literaris.
Paraguai: l'obra de Gustavo Laterza Rivarola, triada pel jurat
El Congrés Nacional va fer conèixer l'obra guanyadora del certamen: «L'èpica de Doña Mencía i Don Hernando», De l'escriptor Gustavo Laterza Rivarola. L'anunci es va realitzar a la seu legislativa i va estar a càrrec del president del Senat, Basili Núñez, al costat de la senadora Hermelinda Alvarenga, responsable de la Comissió d'Educació i Cultura.
considerat el màxim reconeixement estatal a la creació literària al país, el Premi Nacional de Literatura paraguaià és de caràcter biennal i s'emmarca a la Llei Núm. 946/82, que salvaguarda la seva continuïtat i objectius de foment cultural.
Durant la presentació es va subratllar el treball del jurat i el compromís institucional per promoure la lectura. Des de la Cambra Alta es va avançar en iniciatives per facilitar l'accés a les obres finalistes i guanyadores a través de la biblioteca del Congrés.
A més del títol vencedor, el jurat va atorgar mencions honorífiques —sense ordre de precedència— a tres obres: Mànec, de Juan Ramírez Biedermann; Univers Poesia i Altres Versos, de Delfina Acosta; i La Muntanya de Plata, de Milton Siegfried.
El tribunal va ser designat per la Comissió d'Educació i Cultura d'acord amb l'article 5è de la Llei núm. 1149/97 (Premi Nacional de Literatura i Ciència) i ho van integrar figures com Víctor Jacinto Fletxa, Estela Appleyard, Alcibíades González Delvalle, Ana Martini i Sebastián Ocampos.
El lliurament del guardó —amb una dotació de cinquanta salaris mínims, que ascendeix a ₲ 144.952.400— està prevista per a la primera quinzena de novembre al Palau de Govern. Poden optar autors paraguaians o estrangers amb almenys cinc anys de residència al país.
República Dominicana: dos noms amb força per a la propera edició
Amb diversos mesos per endavant fins a la decisió del Premi Nacional de Literatura dominicà, sonen amb especial força dues escriptores: Rhina Espaillat y Emília Pereyra, candidatures que sectors de l'àmbit literari consideren sòlides per la seva trajectòria i aportacions.
El 2022 la distinció va recaure en Soledat Álvarez, i ara es destaca la projecció internacional de la poesia i la tasca traductora de Espaillat, Així com la narrativa de recerca històrica de Pereyra, que ha enriquit la memòria cultural del país.
Panamà: el Ricardo Miró reconeix cinc autors
A la Ciutat de les Arts es van anunciar els guanyadors del premi Ricardo Miró, el principal guardó de les lletres panamenyes. En aquesta edició van concórrer 197 obres (43 novel·les, 54 col·leccions de contes, 58 poemaris, 30 textos teatrals i 12 assajos). Cada premiat rep 15.000 dòlars i la publicació de la seva obra.
- Teatre: Alex Mariscal Mariscal, per «Guchillo per a ossos de carner».
- conte y novel·la: Eduardo Jaspe Lescure, per «Una altra vegada la nit» i «Veneno endins».
- assaig: Edgardo Bracho Garay, per «Descreació i Èxode. Poètica del ser descreat a l'era de les màquines polítiques».
- poesia: Alexander Morales, per «El fracàs de sis poemes».
La viceministra de Cultura, Arianne Benedetti, va remarcar el talent i la irrupció de noves generacions, en una edició amb alta participació i diversitat de propostes.
El programa va incloure la Setmana Literària, amb conversatoris i tallers, i la presència de jurats internacionals de Costa Rica, Cuba, Espanya, Argentina i Hondures. Creat a 1942, el premi ret homenatge al poeta i diplomàtic Ricardo Miró, autor de l'emblemàtic poema «Patria».
El mapa recent dels Premis Nacionals de Literatura reflecteix un ecosistema actiu: la decisió paraguaiana amb la seva obra guanyadora i mencions, l'expectació a la República Dominicana i la robusta participació a Panamà, amb dates i dotacions definides que mantenen viva la conversa a l'àmbit del llibre.