En un acte celebrat a Montehermoso Kulturgunea (Vitòria-Gasteiz), el viceconseller de Cultura Andoni Iturbe ha comunicat els últims quatre errors del Premi Euskadi de Literatura, completant així el palmarès de l'edició. La cita ha reunit els autors distingits i ha servit per detallar les obres premiades, editorials i motivacions del jurat.
Les modalitats desvetllades han estat Literatura en Castellà, Traducció Literària a l'Euskera, Assaig a Euskera i Assaig en Castellà. Amb aquests anuncis es tanca la relació de guanyadors, que ja incloïa els reconeguts a Literatura a Euskera, Literatura Infantil i Juvenil i Il·lustració comunicats prèviament pel Departament de Cultura i Política Lingüística.
Els quatre errors fets públics
- Literatura en Castellà: Garazi Albizua, per Tèrmit (Galàxia Gutenberg).
- Traducció Literària a l'Euskera: Koldo Biguri, per Arturoren Uhartea. Ume baten oroitzak (Erein eta Igela), d'Elsa Morante.
- Assaig a Euskera: Markos Zapiain, per Txillardegi hizkuntzalari (Elkar).
- Assaig en Castellà: Itxaso del Castell, per Dones furioses. El monstre femení a l'audiovisual de terror (UPV/EHU).
Literatura en castellà: Garazi Albizua i l'aposta de Termita
El jurat subratlla a Garazi Albizua una autora de registre propi l'escriptura del qual, tan esmolada com poc complaent, desarma llocs comuns sobre maternitat, cures i afectes. la novel·la Tèrmit irromp amb una mirada que desplaça el focus a lleialtats, amistats i supervivències des d'angles no habituals.
En l'àmbit temàtic, l'obra s'endinsa a la vida d'una dona que conviu amb la seva àvia i treballa de teleoperadora, explorant cos, desig, precarietat i herències de lexclusió. Amb capítols de ritme curt i una veu que defuig l'adornament, la narració aixeca una proposta crítica amb els discursos dominants i amb les expectatives de la pròpia ficció.
Albizua (Santurtzi, 1985) compagina l'escriptura amb tasques de comunicació a Euskal Idazleen Elkartea. La seva trajectòria ha transitat sobretot per la literatura infantil i juvenil, a més del seu treball com dissenyadora gràfica i guionista de còmic, i incursions radiofòniques vinculades a la lectura.
Traducció literària al basc: Koldo Biguri i l'illa de Morante
El reconeixement a Koldo Biguri premia la seva versió al basc de la novel·la d'Elsa Morante Arturoren Uhartea. Ume baten oroitzak, valorada per equilibrar amb encert fidelitat i llegibilitat. La translació captura el lirisme de Morante i la seva fondària psicològica, mantenint la tensió narrativa en els diàlegs i el pols a la descripció.
La decisió destaca la correcció del basc emprat, les picades d'ullet dialectals que enriqueixen el batua quan escau, una selecció lèxica precisa i una sintaxi àgil i ben treballada. El resultat ofereix una lectura fluida, cuidada en el detall i confortable per a llargues hores en èuscar.
Biguri (Vitòria-Gasteiz, 1962) és traductor, professor de l'EHU/UPV i va ser responsable de la revista Senez, a més de presidir EIZIE. El seu catàleg inclou nombrosos autors italians, entre ells Baricco, Bobbio, Collodi, Croce, Giordano, Levi, Pratolini, Tomasi di Lampedusa, Magris, Moràvia, Pavese i Sciascia, a més d'obres infantils i juvenils.
Assaig en euskera: Markos Zapiain i la lectura de Txillardegi
Amb Txillardegi hizkuntzalari (Elkar), Markos Zapiain proposa un text que situa i ordena les claus intel·lectuals de Txillardegi, articulant les seves bases sobre lingüística i èuscar i el seu diàleg amb psicologia, antropologia, sociolingüística i política. No suma simplement a la bibliografia: ofereix un mapa per entrar, sense dreceres, a la seva obra.
La prosa, directa i didàctica, apropa els escrits originals, filant una part bio-bibliogràfica que ajuda a seguir el fil conductor del pensador donostiarra. El llibre funciona tant per a perfils ja familiaritzats amb el pensament basc com per lectors que busquen una guia fiable d'entrada.
Zapiain (Irun, 1963), filòleg i doctor en Filosofia, ha estat professor i col·laborador a diversos mitjans. Entre els seus assaigs destaquen Errua eta maitasuna (2002), Zenbait terrorista (2003), Ia guztiaren funtsaz (2006), Txillardegi eta ziminoa (2007), Talatik tiroka (2009) i Saizarbitoria eta iragana (2015), mostra d'una trajectòria sostinguda.
Assaig en castellà: Itxaso del Castillo i el monstre femení
L'obra de Itxaso del Castell, Dones furioses. El monstre femení a l'audiovisual de terror (UPV/EHU), aborda un assumpte poc transitat: com les figures monstruoses condensen debats sobre feminitat, cos i poder al cinema de terror recent, i com aquest diàleg participa de les transformacions socials.
El llibre conjuga rigorositat acadèmica amb una escriptura clara, cosa que obre la lectura més enllà de l'àmbit especialitzat a un públic interessat en noves realitats i en formes contemporànies de representació. La proposta combina anàlisi crítica amb vocació divulgativa.
Del Castillo (Bilbao, 1972) és professora adjunta a la UPV/EHU i doctora en Comunicació Social. Compta amb prop de vint publicacions i formació internacional en estudis de cinema i documental (University of Amsterdam i Universitat Pompeu Fabra), a més de col·liderar el grup de recerca ADI sobre indústria cultural, narratives i gènere(s).
Dotació, cerimònia i resta del palmarès
El Departament de Cultura i Política Lingüística concedeix set Premis Euskadi de Literatura. Cada persona premiada rep 18.000 euros, amb un possible complement de 4.000 euros si lobra es publica en un altre idioma; aquesta quantia addicional no aplica a la Traducció Literària a l'Euskera, que manté una dotació de 18.000 euros.
El lliurament dels guardons tindrà lloc el 26 de novembre al Museu San Telmo de Donostia/San Sebastià, data en què es reunirà el conjunt de premiats per recollir el reconeixement en una cerimònia oberta al sector cultural.
Durant l'anunci, Andoni Iturbe va reivindicar la capacitat de la cultura per obrir mirades complementàries sobre el món, i la manera com el treball d'autores i autors contribueix a eixamplar l'horitzó social mitjançant noves perspectives.
Els quatre errors coneguts avui se sumen als ja comunicats: Unai Elorriaga, per Francès Pasqualeren bosgarren arima (Susa), a Literatura a Euskera; Karmele Mitxelena, per Aitona Floren (Elkar), a Literatura Infantil i Juvenil i Maite Rosende, per Trava (Denonartean), a Il·lustració d´obra literària.
El retrat que deixa aquesta edició reuneix veus i enfocaments molt diferents, des d'una narrativa que desafia inèrcies fins a traducció d'alt nivell, passant per assaigs que il·luminen referents del pensament basc i relectures crítiques de l?audiovisual. Una suma de treballs que reforça l'abast del Premi Euskadi de Literatura com a radiografia de la literatura basca contemporània.
