Premi Vila d'Ascó: Pere Carbonell i una edició marcada per la sàtira i la diversitat creativa

  • Pere Carbonell guanya el Premi Literari Vila d'Ascó amb una sàtira ambientada a la nit de festa mallorquina
  • L'obra premiada, escrita en català, explora la fragilitat de l'amistat i la corrupció humana
  • Els Vila d'Ascó consoliden el seu paper com a certamen cultural amb premis en poesia, fotografia, narrativa juvenil i microrelats
  • Més de 350 obres de diferents punts dels Països Catalans participen en aquesta edició

Premi Vila d'Ascó

El Premi Vila d'Ascó s'ha consolidat en aquesta nova edició com una de les cites literàries i culturals més singulars del calendari a Catalunya, tot reunint narrativa, poesia, fotografia i microrelat sota un mateix paraigua. La gala, celebrada a la coneguda Nit de la Cultura d'Ascó, ha posat el focus en noves veus i mirades contemporànies que s'acosten sense embuts a temes incòmodes, quotidians i sovint poc amables.

En aquest context, el gran protagonista de la nit ha estat l'escriptor mallorquí Pere Carbonell, que s'ha alçat amb el Premi Literari Vila d'Ascó gràcies a una novel·la tan provocadora com incisiva. Amb ell, altres autors han vist reconegudes les seves obres als diferents apartats del certamen, demostrant que el projecte impulsat per l'Ajuntament d'Ascó manté un alt nivell de participació i diversitat creativa any rere any.

El Premi Literari Vila d'Ascó per a Pere Carbonell

El jurat del XXXVIII Premi Literari Vila d'Ascó ha distingit la novel·la Bombolles de xampany, de Pere Carbonell, una obra que combina sàtira mordaç, humor àcid i crítica social en un relat que es mou entre l'excés i la intimitat. El guardó, dotat amb 3.600 euros i la publicació del llibre a través del Grup 9 Editorial, suposa un important impuls per a la trajectòria de l'autor dins del circuit literari en català.

La història se situa en una Mallorca nocturna i deslligada, lluny de la postal turística idíl·lica. Tres amics recent graduats decideixen celebrar la fi de la carrera amb una sortida de festa que comença com un simple desfogament i acaba convertint-se en una nit d'excessos a Magaluf, on l'alcohol, la pressió del grup i les decisions impulsives desencadenen una cadena d'esdeveniments difícils de controlar.

Segons ha valorat el jurat, la novel·la s'aixeca sobre una sàtira provocadora i políticament incorrecta que no té objeccions a mostrar personatges decadents, situacions límit i la cara menys amable de la joventut de festa. A partir d'aquesta matinada desbocada, les aparences s'esquerden i afloren tensions soterrades, secrets inesperats i traïcions que posen en perill la suposada solidesa de l'amistat entre els protagonistes.

Un dels punts que més s'ha destacat és la capacitat de Carbonell per retratar la fragilitat dels enllaços humans i com una sola nit pot alterar de dalt a baix la percepció que cada personatge té de si mateix i dels qui l'envolten. L'obra barreja moments de cruesa, escenes grotesques i passatges més íntims, en què el focus es desplaça de la gresca col·lectiva a les conseqüències emocionals i morals del viscut.

En el pla estilístic, la novel·la està narrada en tercera persona i en temps present, un recurs que, segons el jurat, reforça la sensació d'immediatesa i d'estar assistint en directe allò que passa. El text combina amb fluïdesa diàleg, descripció i narració, amb un llenguatge actual i un to molt enganxat a la realitat dels joves, cosa que ha estat especialment valorada en la decisió.

Un altre tret remarcat és l'ús del català amb expressions pròpies de Mallorca, una picada d'ullet a la procedència de l'autor que dota el relat d'un color local reconeixible i el diferencia d'altres propostes. Carbonell, nascut a Palma el 1999 i graduat en Educació Primària i Filologia Catalana, ja havia publicat anteriorment les novel·les El despertador de la vida y Les ombres del despertador, a més de diversos articles sobre sociolingüística i identitat mallorquina, i ara veu com aquesta tercera obra troba projecció a través del premi.

Una nit de cultura amb múltiples premis Vila d'Ascó

Més enllà del principal premi de narrativa, la Nit de la Cultura d'Ascó ha estat l'escenari on s'han anunciat i lliurat la resta de guardons que acompanyen el Premi Vila d'Ascó, configurant un petit mapa de la creació actual als Països Catalans. La combinació de poesia, narrativa juvenil, fotografia i microrelat ofereix una panoràmica diversa i alhora coherent, on es creuen generacions, gèneres i formats.

En poesia, el XXXI Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó ha estat per a Joan Carles González, de Mataró, per l'obra Els anells de Saturn. Es tracta d'un reconeixement dotat amb 2.400 euros i la publicació a la col·lecció Poemes de Edicions Saldonar, cosa que garanteix que el poemari arribi al circuit lector especialitzat ia biblioteques interessades en la poesia contemporània en català.

L'àmbit juvenil també ha tingut el seu espai amb el XXXVI Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi, on es premien relats breus d'autors que encara estan fent els seus primers passos a l'escriptura. A la categoria de 14 a 17 anys, la guanyadora ha estat Mariona Blanch Pedrola, de Móra d'Ebre, amb el text Memòries d'una amant; a la franja de 18 a 20 anys, el premi ha recaigut a Nerea Ortiz Domènech, d'Ascó, pel relat Una carta cap al cel, evidenciant així el suport del certamen al talent emergent de la pròpia localitat i el seu entorn.

La fotografia també té un pes específic dins del conjunt. El XXXVIII Premi de Fotografia Vila d'Ascó ha distingit diversos autors, amb un protagonisme especial per a Ramon Serra Sans, de Terrassa, que ha estat doblement premiat. Amb ell, han estat reconegudes les obres de Teresa Martorell Rull i Mariona Batiste López, totes dues d'Ascó, així com les de Jordi Castellví Segarra, de Flix, i Abel Borràs Garcia, de l'Ametlla de Mar, conformant un llistat que combina mirades locals i comarcals sobre lentorn.

Al terreny del microrelat, el VII Premi de Microrelats Sant Jordi Vila d'Ascó, dedicat en aquesta edició als herois i heroïnes quotidians, ha recaigut a Àngel Fabregat Morera, de Belianes (Lleida), pel text Castells de arena. El relat s?aproxima a la figura d?un nen amb discapacitat que passa els diumenges d?estiu sota la protecció de la seva mare, atrapat entre el desig de formar part del grup i la sensació d?exclusió, una història breu però carregada de simbolisme sobre la vulnerabilitat i la resistència diària.

Tots aquests premis estan impulsats per l'Ajuntament d'Ascó, que fa anys que sosté la iniciativa i n'amplia l'abast. En aquesta edició se n'han rebut més de 350 obres procedents de diferents punts dels Països Catalans, una xifra que confirma l'interès que desperta el certamen entre autors consolidats i nous creadors, tant a nivell literari com en altres disciplines artístiques.

La Nit de la Cultura i els Premis Vila d'Ascó funcionen així com un aparador del que s'està escrivint i creant en llengua catalana a l'àmbit d'Espanya i, en particular, a l'eix format per les comarques de Tarragona i la resta del territori català. La presència de propostes que oscil·len entre la sàtira urbana, la introspecció poètica, la mirada juvenil i la sensibilitat fotogràfica confirma que el certamen ha esdevingut una cita de referència cultural al calendari cultural de la zona.

En conjunt, aquesta edició del Premi Vila d'Ascó deixa una fotografia força nítida del moment creatiu actual: una narrativa que no defuig temes incòmodes, una poesia atenta a les ressonàncies simbòliques, joves autors que s'atreveixen amb històries intenses i una sèrie de mirades visuals i microrelats que posen l'accent en les experiències. Tot això, acompanyat per una organització que continua apostant per la difusió i el reconeixement de la cultura en català des d'un municipi que ha fet de la literatura i les arts una de les senyes d'identitat.

Premis Altea de Literatura i Investigació
Article relacionat:
Premis Altea de Literatura i Investigació, una dècada de referent cultural