El Premi de la Crítica ha tornat a situar Morille, un petit municipi de Salamanca, al mapa literari en convertir-se, un any més, en l'epicentre de la crítica especialitzada. En la 70a edició, aquest guardó sense dotació econòmica, però amb un enorme pes simbòlic entre escriptors, editors i lectors, ha posat el focus en obres que exploren la memòria familiar, la precarietat quotidiana i els vincles afectius des de diferents territoris i llengües.
La Associació Espanyola de Crítics Literaris ha reconegut com a millors llibres publicats el 2025 títols en castellà, català, gallec, euskera i una obra en llengua estrangera, confirmant la vocació plural del premi, semblant a la de altres premis de narrativa i poesia.
Un premi únic a les quatre llengües oficials i obert a l'exterior
El Premi de la Crítica té una particularitat que el diferencia de la resta de guardons literaris espanyols: és l'únic que es concedeix de manera simultània a obres escrites a les quatre llengües oficials de l'Estat (castellà, català, gallec i èuscar) mitjançant un jurat professional i independent. A aquestes categories se suma des de fa anys un reconeixement específic a un llibre de llengua estrangera.
El jurat, integrat per 21 crítics literaris que treballen de forma habitual en diaris, revistes, suplements culturals i altres mitjans especialitzats, es reuneix a la localitat salmantina de Morel per deliberar a porta tancada durant diverses jornades. La cita també inclou activitats culturals al municipi, com ara visites a exposicions o actes simbòlics —per exemple, el descobriment d'un retrat del poeta salmantí Aníbal Núñez al carrer que porta el nom.
En aquesta edició, la roda de premsa al centre cultural CEVMO ha estat l'escenari elegit per anunciar els guanyadors, amb la presència del president de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris, Fernando Valls, l'alcalde de Morille, Manuel Ambrosio Sánchez, i la viceconsellera d'Acció Cultural de la Junta de Castella i Lleó, Mar Sancho, a més dels membres del jurat.
L'organització insisteix habitualment al caràcter independent i rigorós d'aquests premis, cosa que contribueix al prestigi entre autors i lectors. No hi ha candidatures presentades per editorials com a campanya, sinó una selecció i lectura crítica per part del jurat, que valora el conjunt del panorama editorial de l'any.
Els il·lusionistes: memòria familiar i maduresa creativa en narrativa castellana
El gran protagonista en llengua castellana ha estat el madrileny Marcs Giralt Torrente, guardonat a la categoria de narrativa per la seva obra «Els il·lusionistes», publicada per l'editorial Anagrama. El llibre ha estat considerat per l'Associació Espanyola de Crítics Literaris com el millor títol narratiu editat el 2025 en castellà.
«Els il·lusionistes» es presenta com una obra biogràfica i familiar centrada en els avis materns de l'autor: el reconegut novel·lista Gonzalo Torrent Ballester y Josefina Malvido. A través seu, Giralt Torrente construeix un retrat de família marcat per l'ambició literària, els sacrificis personals i les tensions íntimes que travessen diverses generacions.
El jurat ha subratllat la lucidesa extraordinària amb què l'autor reflecteix el complex univers familiar, barrejant fets reals amb elements de ficció en un relat introspectiu i contingut. La novel·la no es limita a reconstruir un arbre genealògic, sinó que també perfila la vida dels quatre fills de la parella, individus atrapats en un entorn que condiciona la seva manera d'enfrontar-se a la realitat.
Amb «Els il·lusionistes», Marcos Giralt Torrente consolida una trajectòria ja distingida amb premis de gran rellevància, com el Premi Nacional de Narrativa per «Temps de vida». L'escriptor ha signat també novel·les com «París» o «Els éssers feliços», col·leccions de relats com «Mudar de pell» i altres llibres memorialístics, cosa que explica la naturalitat amb què es mou a la frontera entre memòria i ficció.
La poesia en castellà: la mirada social de Cadascú és molta gent
En la modalitat de poesia en llengua castellana, el Premi de la Crítica ha recaigut al cordovès Pablo García Casado (Còrdova, 1972) pel seu llibre «Cadascú és molta gent», publicat per l'editorial Visor. Es tracta del seu sisè poemari, un volum que ja havia estat distingit amb el XLVIII Concurs de Poesia Ciutat de Burgos i que ara rep el suport de la crítica especialitzada.
El jurat ha valorat especialment la voluntat del llibre de donar veu a persones corrents inserides en xarxes de sociabilitat marcades per la precarietat i la crisi: la feina, la família, les relacions de parella, els fills i les tensions del dia a dia. En aquestes pàgines, el poeta es fixa en els que sostenen la vida quotidiana, sense grans gestos èpics, però travessats per una constant incertesa.
Formalment, «Cadascú és molta gent» aposta pel poema en prosa, un format que en molts casos s'aproxima al microrelat ia la seqüència cinematogràfica. El tribunal ha destacat el “esplèndid maneig de la tensió” que realitza García Casado en textos breus, plens de suggeriments, capaços de desenvolupar històries completes en molt poques frases.
El llibre, el títol del qual pren un vers de Fernando Pessoa, funciona com un retrat coral en què conviuen veus diverses i vides reals i imaginàries. Entre les seves referències hi ha poetes com Pessoa, Antonio Machado o Joan Margarit, l'univers narratiu de Raymond Carver, pel·lícules com «Matar un rossinyol» o «París, Texas» i cançons que van de Woody Guthrie a Rocío Jurado. Totes contribueixen a construir un paisatge cultural reconeixible per al lector actual.
En el conjunt, el poema “Genoma” destaca com una composició central dedicada a les múltiples facetes de la paternitat, un dels eixos temàtics del volum. L'obra completa enllaça amb la poètica que l'autor duu desenvolupant des de "Els afores" (1997), "El mapa d'Amèrica", "Diners", la recopilació "Fora de camp", "García" i "La cámara te vol", així com la seva incursió en la narrativa amb la novel·la «La mare del futbolista».
Literatures catalana, gallega i basca: diversitat de veus, memòria i territori
En llengua catalana, el Premi de la Crítica ha reconegut en narrativa la novel·la L'anell del nibelung de Amadeu Fabregat, editada per Proa. Aquest llibre marca el retorn literari de l'autor després de quatre dècades de silenci, i s'articula com la crònica del retorn del professor Ernest Millet, el seu protagonista. El jurat ha destacat una llengua deliberadament neutra, sense marques locals ni suports superficials, amb què Fabregat construeix una novel·la d'ampli calat que reclama amb fermesa el lloc que li correspon al panorama literari català.
A la mateixa llengua, el mallorquí Sebastià Alzamora ha obtingut el guardó de poesia per Sala Augusta seguit de Llengua Materna (Proa). Es tracta d'un llibre que s'aixeca sobre un “desordre deliberat” i una divagació sostinguda per un domini notable del llenguatge poètic. El jurat ha parlat d'una mena de psicogeografia, on llocs de la memòria s'entrellacen per aixecar un volum que es considera tan necessari com oportú en el context actual de la poesia catalana.
En llengua gallega, la narrativa premiada ha estat «O llançador de coitells» de Fernando Castro Parets, publicada per Editorial Galaxia. Definida pel jurat com un thriller “deliciós i dur alhora”, la novel·la presenta ecos d'autors com Persona, Faulkner o Eça de Queiroz, combinant tensió narrativa amb una prosa de gran força literària. L'obra es mou al terreny del suspens sense renunciar a la profunditat psicològica ni a la cura estilística.
En poesia gallega, la premiada ha estat Lorena Souto amb «Exuvia i saliva», un recueil de poemes editat per Chan da Pólvora. El tribunal ha posat el focus al seu maduresa literària i en la capacitat de l'autora per habitar i descriure un medi rural en transformació constant. El llibre se situa així en la confluència entre allò local i allò global, mostrant com els canvis econòmics, socials i culturals travessen la vida als pobles.
En llengua basca, el Premi de la Crítica en narrativa ha distingit Eider Rodríguez pel seu llibre de relats «Dena zulo bera zen» (traduït al castellà com a «Era tot el mateix buit»). L'autora reuneix sis contes en què en desplega una extraordinària profunditat emocional, il·luminant les esquerdes íntimes de la vida quotidiana: parelles en procés de canvi, amistats que s'esfilagarsen amb el temps, crisis vitals que s'instal·len en silenci a la rutina dels personatges.
A la categoria de poesia en euskera, la premiada ha estat Ane Zubeldia amb el seu llibre «Kontra», editat per Susa, que el jurat ha definit com una “irrupció enlluernadora” a la lírica basca. El poemari es recolza en l'experimentació formal i en una intensa força sensorial, situant el cos com a subjecte i territori des d'on s'escriu. El propi cos es converteix, segons ha subratllat el jurat, a l'origen del llenguatge i espai de conflicte i resistència.
El jardiner i la mort: memòria i dol a la categoria de llengua estrangera
L'apartat de llengua estrangera del Premi de la Crítica s'ha resolt aquest any amb el reconeixement a «El jardiner i la mort», de l'escriptor búlgar Gueorgui Gospodínov. L'obra ha estat publicada a Espanya per la Editorial Impedimenta, amb traducció al castellà a càrrec de Maria Vútova, i també en català per Edicions del Periscopi, en versió de Marc Casals (El jardiner i la mort).
El llibre es concep com una elegia i memòria personal en què el narrador, fill d'un home greument malalt, acompanya els darrers dies del seu pare. Aquest procés de comiat obre pas a una successió de records: la infància, les experiències compartides, les escenes familiars que van reapareixent mentre s'instal·la el dol.
«El jardiner i la mort» també és una reflexió sobre la pèrdua, la memòria i la supervivència a través de les noves generacions. Amb un llenguatge íntim, de vegades líric i ple d'imatges i contrastos, Gospodínov aborda els aspectes més ombrívols de la condició humana sense renunciar a una certa lluminositat que travessa el conjunt de l'obra.
L'autor, nascut a Yambol el 1968, és un dels noms més reconeguts de les lletres búlgares contemporànies. Ha publicat poesia, relats, teatre, assaig, guions de cinema i novel·les, i els seus llibres s'han traduït a nombrosos idiomes. En castellà, a més de «El jardiner i la mort», es poden trobar títols com «Novel·la natural», «Física de la tristesa», «Les tempestàlides» i la recopilació «Sobre el robatori d'històries i altres relats».
Un jurat ampli per a un palmarès divers
El jurat d'aquesta edició del Premi de la Crítica ha estat presidit per Fernando Valls i compost per una nodrida llista d'especialistes: Àngel Basanta, Noni Benegas, Maria José Brunya, Pilar Castro, Jordi Cerdà, Jorge d'Arc, Alberto García Teresa, Araceli Iravedra, José Jurat Morales, Manuel Morales Escudero, Francisca Noguerol Jiménez, Carmen Peire, Josep Maria Pozuelo Yvancos, Àngel Luis Prieto de Paula, Ascensió Rivas, Airoa y José Luis Martín Nogales, que ha actuat com a secretari.
Aquests 21 crítics conformen, segons l'organització, una àmplia representació de la crítica literària que s'exerceix de forma habitual als mitjans de comunicació espanyols. El seu treball previ inclou la lectura i valoració de llibres de diferents gèneres, editorials i procedències, cosa que garanteix una mirada plural sobre el conjunt de la producció literària anual.
La reunió a Morille s'ha desenvolupat al llarg de tres intenses jornades. A més de les visites culturals previstes per l'Ajuntament, les deliberacions del jurat s'han dut a terme a porta tancada, en un ambient que combina la discussió rigorosa amb l'intercanvi inevitable de criteris estètics i sensibilitats lectores.
D'aquest procés en surt un palmarès que molts lectors i professionals del sector consideren una radiografia significativa de l'any literari a Espanya i Europa, especialment per la seva atenció a diverses llengües i per la inclusió d'una obra estrangera de forta càrrega emocional i literària com la de Gospodínov.
El conjunt d'obres premiades aquest any mostra un interès clar per la memòria familiar, la vida quotidiana i les zones d'ombra de l'existència, tant a la narrativa com a la poesia. Des de la reconstrucció del llinatge Torrente Ballester-Malvido a «Els il·lusionistes» a les biografies anònimes de la precarietat a «Cadascú és molta gent», passant per la psicogeografia de la poesia catalana, el rural gallec en transformació, les fissures afectives en la narrativa basca o el duel Crítica consolida el seu paper com a termòmetre literari que, any rere any, assenyala algunes de les propostes més sòlides i suggeridores del panorama editorial.