El Premi ARA de Còmic en Català es confirma com un dels espais més interessants per detectar noves veus del sector i prendre el pols als debats urbans i socials que es viuen a Catalunya. A la sisena edició, el guardó posa al centre la qüestió de l'habitatge, el turisme i el model de ciutat a través de la mirada d'un autor molt jove, però amb un discurs ja madur i ben articulat.
La historieta guanyadora, 15 metres quadrats, s'emporta els 10.000 euros del Premi ARA de Còmic i converteix el seu autor, J. Lobo Hispano López, en una referència emergent del còmic de no ficció en català. Lluny de limitar-se a explicar una experiència personal, l'obra aprofita un pis diminut com a punt de partida per examinar com avui s'habiten les grans ciutats i quines tensions provoca aquesta forma de vida.
Un guanyador de 22 anys que debuta en gran
El nou guanyador del Premi ARA de Còmic va néixer a Barcelona el 2003, va créixer al barri de Gràcia i actualment compagina la seva vida creativa amb uns estudis molt exigents a l'estranger. Hispano López està cursant un màster de governança internacional i diplomàcia a París i ha realitzat pràctiques a la Unesco centrades en diplomàcia cultural, cosa que explica en part la mirada global i política que impregna la seva feina.
Amb tan sols 22 anys, es converteix en el premiat més jove de la història del concurs, davant d'autors ja consolidats que van guanyar en edicions anteriors, com Pep Brocal, Lluís Pérez Ortiz, Glàfira Smith, Susanna Martín o el duet format per Ed Carosia i Lucas Silvestre. Aquesta trajectòria del palmarès mostra com el certamen combina noms reconeguts amb noves veus que comencen a treure el cap a l'escena professional.
La relació de l'autor amb el Premi ARA de Còmic no comença, però, en aquesta sisena edició. L'any anterior es va presentar amb Turisme i utopia, una historieta que, malgrat no endur-se el primer lloc, sí que va ser seleccionada per al volum Vinyetari 5, l'antologia que recull algunes de les millors obres del certamen. Aquelles deu pàgines van suposar la primera vegada que el seu treball es publicava i es distribuïa en llibreries, una mena de carta de presentació al circuit professional.
Per a Hispano López, tant la selecció a Vinyetari 5 com la victòria amb 15 metres quadrats marquen l'inici de la carrera. A partir d'ara, el nom comença a sonar com una de les promeses clau del còmic català, especialment al terreny de la no ficció amb contingut social i polític. Mentre continua amb la seva formació a París, ja està treballant a la seva primera novel·la gràfica, un projecte de més envergadura que permetrà veure fins on pot portar la seva proposta.
L'autor reivindica sense complexes les xarxes socials com a espai d'aprenentatge gràfic, en particular X, on segueix il·lustradors de tot el món, guarda imatges i les còpia per afinar el seu estil. A aquesta formació digital s'hi afegeix la influència de l'entorn familiar: els seus pares, vinculats al món de les arts visuals i la cultura, van estudiar Belles Arts i formen part activa del teixit cultural, cosa que ha deixat empremta en la seva forma d'entendre la il·lustració i el còmic com a eines de debat públic.
«15 metres quadrats»: habitatge, ciutat i utopies urbanes
15 metres quadrats parteix d'una experiència concreta: la vida de l'autor en un minúscul estudi a París durant el curs passat. Des d'aquesta habitació que amb prou feines arriba als 15 m², la historieta descriu el que suposa organitzar la vida diària en un espai tan reduït, on el llit comparteix protagonisme amb la cuina, la roba estesa, les trucades de vídeo i el teletreball.
Aquesta experiència, que molts estudiants i joves professionals coneixen bé, serveix per qüestionar el nou estàndard d'habitabilitat a què la societat sembla estar acostumant-se. L'autor explica que, amb 22 anys, pot acceptar renunciar a metres quadrats per accedir a la vida cultural de ciutats com París; tot i això, l'inquieta imaginar-se amb 50 anys competint per una simple habitació en un pis compartit, com suggereix un anunci real que va trobar al carrer: “home seriós de 45 anys busca pis per compartir”.
La historieta no es queda a l'anècdota. La convivència en un estudi mínim s'utilitza per embastar una reflexió més àmplia sobre la crisi de l'habitatge a les grans urbs i la seva relació amb fenòmens com el turisme massiu. Per a l'autor resulta impossible separar el problema dels lloguers de la pressió turística: totes dues qüestions formen part de la mateixa transformació accelerada de ciutats com Barcelona.
En aquest sentit, 15 metres quadrats dialoga amb el còmic anterior, Turisme i utopia, on ja abordava com el turisme reconfigura els barris i altera la vida quotidiana. A les dues obres, la idea de viatge, la recerca d'autenticitat i la il·lusió que la vida és millor en un altre lloc apareixen com a motors de la gentrificació i de l'encariment generalitzat dels espais urbans.
El relat incorpora també una dimensió teòrica, amb referències al urbanisme utòpic ia figures com Charles Fourier, Le Corbusier o l'arquitecte Ricardo Bofill i el seu complex residencial Les Espaces d'Abraxas, situat a la perifèria de París. Aquests projectes, pensats originalment com a solucions ideals de convivència i organització urbana, s'analitzen al còmic des de la distància crítica que dóna el temps i el contrast amb la realitat actual, on molts d'aquests espais acaben convertits en escenaris gairebé distòpics o en meres atraccions turístiques.
Barcelona, turisme i el model de ciutat en qüestió
El barri de Gràcia, on va créixer J. Lobo Hispano López, actua com un segon fil conductor a la seva obra. L'autor ha estat testimoni directe de com la vida de barri, amb el teixit veïnal i la barreja de comerç de proximitat, s'ha vist alterada per l'auge del turisme i la pressió immobiliària. Aquesta transformació de la Barcelona quotidiana en un producte de consum apareix de fons en les reflexions sobre habitatge i ciutat.
Als seus còmics, la capital catalana es presenta com un espai en permanent tensió entre la necessitat de mantenir una vida urbana autèntica i la tendència a esdevenir un parc temàtic per a visitants. La ciutat es torna “de joguina”: es conserva la imatge, però la població que la sosté es veu desplaçada o precaritzada. Aquest desequilibri, explica l'autor, té molt a veure amb la manera com s'ha entès la utopia urbana, com una destinació estàtica i perfecta en lloc d'un procés obert de canvis i ajustaments.
Una de les idees que travessa la seva historieta és que, sobretot, el traçat i el caràcter d'una ciutat són obra del temps i dels seus habitants, més que d'un plànol tancat concebut en un despatx. Aquesta intuïció es reforça quan l?autor descobreix, en una placa dedicada al?arquitecte Rovira i Trias a Barcelona, una frase que connecta de ple amb el còmic: “el traçat d?una ciutat és obra del temps, no de l?arquitecte». Aquesta troballa, recorda, va ser gairebé una epifania perquè resumia el nucli del que intentava explicar.
Aquesta mirada també es trasllada a com s'expliquen els problemes urbans. Hispano López prefereix no oferir solucions tancades als seus còmics, sinó plantejar preguntes i contextos que puguin alimentar un debat col·lectiu. Entén el còmic de no ficció com una eina per analitzar causes, més que no pas com un espai per dictar receptes polítiques. Per això les seves històries fugen d'estructures simplistes amb exposició, nus i desenllaç a l'ús.
La dimensió generacional és un altre aspecte rellevant. El mateix autor subratlla que, en la situació actual de Barcelona, resulta clau escoltar veus joves que parlin de les crisis que els afecten directament, des de l'habitatge fins a la turistificació o la pèrdua d'espais de convivència. En aquesta línia, el treball se suma a tot un corrent d'autors que utilitzen la historieta com a vehicle per pensar la ciutat contemporània des de l'experiència personal però amb ambició assagística.
Un premi que impulsa el còmic en català i la no-ficció
El Premi ARA de Còmic en Català, organitzat pel diari ARA amb el suport de la conselleria de Política Lingüística de la Generalitat, s'ha consolidat com a una plataforma clau per a la historieta de no ficció. El certamen se centra en relats breus que aborden temes reals, socials o polítics, cosa que ha permès incorporar el còmic en català a debats poc habituals al medi fa tot just uns anys.
L'acte d'anunci del guanyador es va celebrar al Ateneu Barcelonès, en un esdeveniment presentat per l'autora Gláfira Smith, guanyadora de l'edició de 2023. A més de proclamar J. Lobo Hispano López com a nou premiat, es va donar a conèixer el llistat d'obres que compartiran volum amb 15 metres quadrats en Vinyetari 6, la propera antologia del premi que publicarà l'editorial Finestres a la primavera de 2026.
La nova entrega de Vinyetari reunirà còmics d'autors diversos, entre ells Marcs Prior i Danide amb Quina és la freqüència?; Marlene Krause amb La pàgina; Hadrián Jamardo i Pau Esparó amb La mosca darrere l'orella; Jordi Gamón amb la llimona; Ferran Vidal amb Una mica (no gaire) d'humanitat; Anna-Lina Mattar i Marta Sabaté amb Can Valero; Annadiplosi amb Arcans Arcans; Feliciano García Zecchin amb 70, 230 i Manolo García estem bé; Pol Guillen amb Esperant els bàrbars; Miguel Pang amb Jo, xinès, I Joan Codina amb vent vent vent. Com marquen les bases del premi, la portada d?aquest sisè volum serà obra del guanyador, J. Lobo Hispano López.
A la seva intervenció, el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va recordar que la normalització del català és una tasca col·lectiva i transversal, en què el còmic té un paper gens menor. Va subratllar que la historieta ofereix una manera particular d'aproximar-se als textos ia les històries, i demostra que el català pot cobrir tots els registres, també els visuals i els experimentals, no només els literaris tradicionals.
Vila va destacar, a més, el valor de premiar obres com 15 metres quadrats, que combinen un anàlisi rigorosa de problemes socials amb una exploració creativa de la llengua. Des d´aquesta perspectiva, el guardó no es limita a reconèixer mèrits artístics individuals, sinó que també reforça la idea que el català és una llengua viva, capaç d´explicar el present des de mirades joves i compromeses.
«Viñetari» i gairebé mil pàgines de còmic que no existirien sense el premi
El Projecte Vinyetari, lligat al Premi ARA de Còmic, s'ha convertit en una mena de memòria impresa del certamen. Cada volum recull una selecció de les millors historietes presentades a concurs, cosa que permet que moltes obres de qualitat que no obtenen el primer premi acabin arribant igualment a les llibreries.
El director adjunt del diari ARA, Ignasi Aragay, va recordar que, amb la publicació de Vinyetari 6, la col·lecció sumarà un total de 68 historietes de no ficció en català, que es tradueixen en prop de mil pàgines. Segons ha assenyalat, bona part d'aquest material simplement no existiria sense la confiança dels autors al premi i sense el suport de les editorials col·laboradores i de la conselleria de Política Lingüística.
Aragay va celebrar que hagi sorgit una nova generació d'autors que veu el còmic en català com un espai viable, tant creativament com professionalment. Alhora, va advertir que l'ecosistema editorial de la historieta en aquesta llengua continua sent fràgil i de mida reduïda, per la qual cosa cal “regar-lo i nodrir-lo” amb iniciatives continuades, premis, publicacions i circuits de distribució estables.
A la pràctica, el Premi ARA de Còmic funciona com un laboratori de temes i formats, on conviuen propostes molt diferents: des de l'assaig gràfic fins a la crònica personal, passant per relats que creuen història, política i experiències íntimes. L'aposta per la no-ficció dóna a la col·lecció una personalitat particular dins el panorama del còmic europeu, on encara no hi abunden tant els certàmens centrats en aquest tipus d'obra.
Per a autors joves com J. Lobo Hispano López, aquests volums compleixen una doble funció. D'una banda, ofereixen una porta d'entrada al mercat editorial, amb una primera publicació professional i visibilitat a llibreries. De l'altra, creen una xarxa d'afinitats amb altres historietistes que exploren preocupacions similars, des de l'habitatge fins a la identitat, el treball o les migracions, sempre amb el català com a llengua vehicular.
La progressiva acumulació de pàgines a Vinyetari dibuixa un mapa de com s'està utilitzant el còmic en català a la darrera dècada per pensar la realitat contemporània. En aquest context, la victòria de 15 metres quadrats confirma una línia de treball que combina observació quotidiana, teoria urbana i una forta consciència política, sense renunciar a la ironia ni a una certa lleugeresa visual.
El que està passant al voltant del Premi ARA de Còmic, els guanyadors i l'antologia associada mostra fins a quin punt la historieta en català pot ser un espai fèrtil per parlar de vivenda, turisme, ciutat, llengua i conflicte generacional, tot alhora. La trajectòria de J. Lobo Hispano López, des de les seves primeres pàgines a Turisme i utopia fins a la consolidació que suposa 15 metres quadrats, il·lustra bé com un premi d'aquestes característiques pot servir de trampolí per a una veu nova que, des de Barcelona i Europa, observa amb lupa com canviem les nostres ciutats i de quina manera aquestes transformacions ens obliguen a repensar la manera de viure, conviure i explicar-nos els uns als altres el que ens està passant.
