La darrera edició de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell no només ha destacat per les seves mítiques cançons i ambient festiu, sinó per la polèmica generada al voltant de l'intent de censura del tema 'El meu avi'. Durant diverses setmanes es va parlar més de la decisió de l'Ajuntament que dels preparatius de l'esdeveniment, davant la proposta de retirar l'emblemàtica havanera del programa oficial per primera vegada en gairebé cinc dècades.
Tot va començar després de l'emissió del documental 'Murs de silenci' de TV3, que va vincular al compositor de la cançó, Josep Lluís Ortega Monestir, amb una suposada xarxa dexplotació sexual de menors. Aquestes acusacions, segons reclama la família i confirmen sentències judicials dels anys 80, ja havien estat desestimades als tribunals, on Ortega Monasterio va ser declarat innocent. Tot i això, l'alcaldessa Laura Millán (PSC) va defensar la decisió de renovar el repertori, tot i que en cap moment no es va reconèixer oficialment que es tractés d'una censura, sinó d'una aposta per altres clàssics i autors locals.
Una tradició amenaçada
'El meu avi' és molt més que una simple cançó per als assistents a la Cantada d'Havaneres. Composta el 1968, s'ha convertit en un himne del gènere i un símbol de la identitat catalana. Des del 1977 sempre havia tancat el festival, sent corejada pel públic des de la platja, els balcons i les barques tradicionals. Per molts, eliminar-la suposava trencar una de les tradicions culturals més arrelades de la Costa Brava.
Els dies previs a la celebració, les postures es van enrocar. Mentre la comissió organitzadora i el consistori al·legaven la necessitat de renovar-se i donar espai a altres peces emblemàtiques com 'La bella Lola', la societat civil, diferents formacions polítiques —tant independentistes com constitucionalistes— i la pròpia família del compositor van considerar la iniciativa un greu atac al patrimoni cultural. Les xarxes socials es van omplir de crides a interpretar la cançó de forma espontània i, durant la vetllada, es van repartir fullets amb la lletra per animar els assistents a reivindicar-la.
L´ambient va ser tens des de l´inici de l´esdeveniment. En el moment en què la presentadora va confirmar que 'El meu avi' no tancaria la nit, els assistents van respondre amb xiulets, crits i una mocadorada col·lectiva. Alguns, fins i tot, es van llançar a corejar-la a capella desafiant la decisió oficial. La pressió va ser tan gran que els mateixos grups participants, després d'interpretar altres peces, van decidir pujar conjuntament a l'escenari i tocar la famosa havanera. L'emoció i l'entusiasme van recórrer el públic, que va acompanyar la cançó agitant mocadors blancs i cantant a l'uníson, com mana la tradició.
Reacció del públic i músics
Amb aquest gest, músics i espectadors van aconseguir mantenir el costum, transformant el que semblava una nit de ruptura en una reafirmació col·lectiva de la importància del patrimoni comú. La família Ortega Monasterio va considerar que va ser una victòria del sentit comú i contra la cultura de la cancel·lació, i va agrair tant el suport social com la defensa del festival per part de les formacions polítiques.
Dimensió judicial i polèmica política
Paral·lelament, la decisió de l'Ajuntament també va provocar una batalla política i judicial. Partits com Junts per Catalunya i Alhora van organitzar protestes als accessos a la zona de l'esdeveniment, van repartir octavetes i van denunciar la intervenció policial com un intent de “persecució política”. El consistori, per part seva, ha defensat que la presència policial responia a qüestions de seguretat i absència de permisos per a algunes concentracions, matisant que en cap cas es tractava de prohibir manifestacions culturals ni de censurar expressament la cançó.
D'altra banda, la família va anunciar la interposició d'una demanda judicial contra la productora del documental i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, exigint una indemnització simbòlica per danys a la imatge del compositor i reclamant que no s'ignori la presumpció d'innocència i les sentències fermes d'absolució. També han insistit que el debat no pot desvirtuar el que consideren un atac directe a drets fonamentals ia la llibertat dexpressió.
La controvèrsia també ha servit d'altaveu per a múltiples opinions sobre el paper de la correcció política, el feminisme i el futur de les tradicions catalanes. Des de veus com la de Pilar Rahola, que va criticar obertament la mesura, fins a la intervenció de la popular iaia Angeleta, que va rememorar els anys de dictadura i va defensar amb vehemència la importància de defensar la cultura popular, el debat ha transcendit allò musical per arrelar-se en els grans dilemes socials de l'actualitat.
Un clàssic que resisteix
Tot i l'intent de modernitzar el repertori, 'El meu avi' va tornar a sonar com fermall d'or a l'edició número 58 de la Cantada d'Havaneres. Per a molts, la decisió dels músics de tocar-la, malgrat la seva exclusió oficial, ha reforçat l'enllaç de la cançó amb el poble i ha evidenciat que encara hi ha tradicions que es resisteixen a les pressions polítiques i mediàtiques.
Es pot observar que la resistència del públic i els músics reflecteix un vincle fort amb la tradició i la cultura local, que es manté viva malgrat els intents d'alterar-la. La controvèrsia ha posat en evidència que les tradicions poden ser interpretades com a símbol d'identitat que transcendeix les decisions oficials o les polèmiques mediàtiques. La decisió de mantenir viva la cançó demostra que, moltes vegades, la comunitat prioritza la preservació de la seva història i cultura davant de les pressions externes.
