L'escriptor i periodista valencià Paco Cerdà ha estat distingit amb el Premi Nacional de Narrativa pel seu llibre regals, publicat per Alfaguara, una obra que es mou amb soltesa entre la crònica històrica i la no ficció literària.
El volum reconstrueix, amb un pols narratiu molt personal, el trasllat de les restes de José Antonio Primo de Rivera des d'Alacant fins a l'Escorial a finals de 1939, un seguici que es va allargar durant onze dies i va recórrer gairebé cinc-cents quilòmetres, mentre que en paral·lel es desplegaven la por, el dolor i la repressió que van marcar la postguerra.
La decisió del jurat
El jurat ha subratllat la mestratge estilístic de Cerdà, capaç d´unir un lirisme sobri amb un relat carregat de sentit històric. També ha valorat que regals sigui una crònica coral que entrellaça veus diverses sense perdre ritme, afrontant “un episodi de la nostra història solemne i grotesc alhora”.
A més, l'acta destaca com combina l'autor investigació periodística i un estil "net i honest" per convertir els invisibles en protagonistes d'una reflexió humana sobre el passat. El Premi Nacional de Narrativa, concedit pel Ministeri de Cultura i dotat amb 30.000 euros, reforça la rellevància creixent de la no ficció literària al panorama espanyol.
De què tracta «Presents»
La “màquina narrativa” de regals contraposa dos plànols coetanis: el espectacle propagandístic del seguici falangista i el silenci íntim de la repressió. Entre fogueres, consignes i braços enlaire, la comitiva va avançar mentre, als marges, s'acumulaven afusellaments, presons i depuracions que van condicionar milers de persones.
El llibre indaga també a la construcció del mite joseantonià, útil per al règim en el seu afany d'aglutinar famílies conservadores molt diferents. La narració recupera l?atmosfera de l?època i la dels que van explicar aquest trajecte, des de periodistes i propagandistes fins als veïns que van veure passar el fèretre per pobles devastats després de la guerra.
Sense caure en maniqueismes, Cerdà il·lumina les zones grises: el culte polític i la realitat material, la retòrica grandiloqüent i la pobresa extrema. Aquesta fricció, central a l'obra, confereix densitat a un relat que fa visible allò que l'èpica va voler tapar.
Origen del projecte i mètode de treball
El detonant de la investigació va ser inesperat: mentre buscava materials sobre El peó, un algorisme de vídeo li va mostrar imatges del seguici del 1939. A partir d'aquí, l'autor es va capbussar en arxius i testimonis per acoblar un relat minuciós sense invenció, on cada detall es contrasta abans d'entrar a la pàgina.
Aquest rigor conviu amb una aposta ètica: al cor de veus apareixen represaliats i vencedors, falangistes i religiosos, autoritats locals i anònims. L'objectiu és no reduir el dolor a un sol bàndol i fugir de simplificacions, mantenint una mirada periodística que s'acosta sense prejudicis als personatges.
Trajectòria de l'autor
Nascut a Genovés (València) el 1985, Cerdà va treballar com a reporter i ha col·laborat en diferents mitjans, a més de fundar i dirigir l'editorial La Caja Books. La seva trajectòria literària s'ha centrat a rescatar els que la història va deixar fora de focus.
Entre els seus llibres figuren els últims (2017), una immersió a l'Espanya despoblada; El peó (2020), sobre Fischer i Pomar com a via per entendre una època; i 14 abril (2022), que recompon aquell dia decisiu a través de múltiples microhistòries. Aquestes obres han rebut guardons com el Premi Càlam, el de No Ficció Llibres de l'Asteroide, la Crítica Valenciana i el de les Llibreries de Navarra.
Recepció i projecció internacional
Publicada el setembre de 2024, regals ha estat reconeguda també amb el Premi Ull Crític de Narrativa. El seu abast no es limita a Espanya: el llibre es traduirà a diverses llengües amb segells de primer nivell com Gallimard, Mondadori o Simon & Schuster, i compta amb distribució internacional a més d'una desena de països.
La notícia del Nacional arriba en un moment de àmplia recepció crítica, amb editors i periodistes destacant-ne la potència literària i el respecte per la veritat. Cerdà, que ha presentat treballs anteriors fins i tot en places com Chicago i Dallas, consolida així una veu pròpia a la narrativa de no ficció europea.
Veus, memòria i dimensió cívica
L'obra entreteixeix la gran escenografia del règim amb vivències íntimes, incloses les familiars de l'autor: la seva besavi va ser afusellat el 1943 a Paterna, i el seu avi, adolescent, duia menjar a la presó. Aquests fils personals reforcen una meditació sobre memòria, dol i responsabilitat que travessa tot el llibre.
L'afany per escoltar els “presents” s'estén a biblioteques, hemeroteques i relats orals. D'aquesta documentació exhaustiva emergeixen històries que, sense jutjar amb traç gruixut, posen en primer pla les vides petites que es van enfrontar a decisions gegants.
El lloc del premi
El Nacional de Narrativa, que a l'edició anterior va distingir Raúl Quinto, se suma al historial d'autors rellevants com Marilar Aleixandre, Xesús Fraga, Juan Bonilla, Pilar Adón, Cristina Morales, Almudena Grans, Fernando Aramburu o Cristina Fernández Cubas. Amb regals, Cerdà entra en una llista que reconeix obra publicada l'any previ a la sentència i subratlla la solidesa literària del llibre premiat.
Amb una prosa continguda i una mirada oberta, Paco Cerdà signa a regals una investigació narrativa que revela la rebotiga d'un mite i torna veu als que en van quedar al marge. Entre la propaganda i el silenci, entre la pompa del seguici i el dolor de la repressió, el llibre ofereix una lectura potent i necessària per comprendre la postguerra.
