Amb el canvi de llum i els primers freds, ve de gust tornar a aquestes trames que barregen crim, enigmes i psicologia. A Espanya i Europa, la novel·la negra espanyola viu una tardor particularment moguda entre festivals, publicacions noves i rescats d'autores imprescindibles.
Alguns esdeveniments i llançaments posen l'accent a la versemblança i l'atmosfera, dues marques del gènere que els lectors valoren cada cop més. I vénen també bones pistes de lectura per als que busquen clàssics i contemporanis amb personalitat.
Màlaga Negra: dates, programa i veus del gènere
La 3a edició del festival Màlaga Negra se celebrarà del 13 al 15 de novembre al Centre Cultural María Victoria Atencia, que tornarà a ser punt de trobada entre escriptors, periodistes, cineastes i creadors.
La cita neix amb el propòsit d´unir literatura, periodisme, cinema i noves narratives entorn del crim i la societat, amb una mirada crítica i contemporània. L'organització subratlla que el festival ha consolidat una comunitat creixent autors i lectors.
- Dijous 13: Taula rodona 'Crímenes contados', un diàleg entre periodisme, dret i literatura, moderat per Ana Jiménez amb Mar Bassa i Juan Cano. Després, trobo amb l'escriptor Santiago Díez.
- Divendres 14: Taula 'La novel·la negra al cinema' amb Estefania Cortés, Rebeca Sala i Ruth Armas, moderades per David Castro; i trobada amb Pablo Rivero.
- Dissabte 15: Taula sobre el fenomen del podcast de true crime amb Emma Entrena i Silvia Ortiz, creadores de 'Terrors criminales'; tancament amb Arantxa Portabales en conversa amb Desirée Macías.
Durant tres dies, Màlaga posarà el focus en com es narren els fets criminals i en els nous formats que apropen aquestes històries a públics diversos, del paper al podcast.
Fred Vargas: ritme, erudició i Roma com a tauler
L'autora francesa Fred Vargas torna a escena amb Els que moriran et saluden, Una novel·la ambientada a Roma on un assassinat, un robatori de dibuixos de Miquel Àngel al Vaticà i un grup d'estudiants peculiars es converteixen en motor d'un joc literari de ritme sostingut.
Lluny de la plantilla de “cadàver, inspector i gir final”, Vargas prioritza l'atmosfera i el Entorn sense renunciar a les evidències policials. La seva veu, irònica i amb erudició discreta, ha fidelitzat lectors que busquen trames diferents dins del noir europeu.
Reconeguda com una de les grans dames de la novel·la francesa i guardonada amb premis com el Princesa d'Astúries, la seva obra combina entreteniment amb una mirada singular sobre les ciutats, les nits i les biblioteques.
Granada, 1585: La Capitana i el pols entre crim i història
Susana Martín Gijón firma La capitana (Alfaguara), una novel·la negra històrica ambientada en una Granada de postconquesta, empobrida després de la rebel·lió de les Alpujarres i les deportacions dels moriscs.
El cas arrenca amb un cadàver irreconeixible trobat al convent de Sant Josep: la cara coberta de nafres i un detall físic que descol·loca la comunitat. Les pistes condueixen a la cataridina, un tòxic extret de la cantárida que pot resultar mortal.
La investigació recau en un duet inesperat: Anna de Jesús i sant Joan de la Creu, figures històriques convertides en detectius ocasionals, obligades a mantenir la discreció mentre desentranyen un secret que amenaça la cristiandat de la Corona.
El recorregut per la ciutat del segle XVI és minuciós: Reial Cancelleria, plaça Nova, Bib-Rambla, Casa dels Tirs o Sant Jerònim apareixen amb rigor documental. L'autora va accedir fins i tot a espais vedats del convent per documentar-se, i subratlla el paper del claustre com refugi femení i camp dautonomia intel·lectual.
En l'estil, Martín Gijón opta per frases curtes i una prosa amb intenció literària, poc freqüent en el gènere, que reforça la lectura sense sacrificar ritme.
Claus del gènere i lectures essencials per a aquest temps
Entre els autors amb ofici es repeteix una idea: la versemblança és innegociable. Criminòlegs i especialistes en psicologia criminal que han fet el salt a la ficció la consideren la pedra angular del noir; no estranya que novel·les com Set cadàvers (RBA, 2025) es presentin com síntesi d'experiència professional i lectura en clau criminal, amb escenaris com La Línia de la Concepció o Barcelona i personatges de complexitat moral.
- L'home de la màscara de miralls (Vicente Garrido i Nieves Abarca): tercer lliurament de la saga de Valentina Negro i el criminòleg Javier Sanjuán, una història a estones truculenta la força del qual està en la perícia tècnica i la credibilitat dels seus perfils.
- Pleniluni (Antonio Muñoz Molina): noir heterodox, més reflexiu que canònic, amb diverses trames entrellaçades i un enfocament que aprofundeix en la solitud i el mal.
- Carretero (Ted Lewis): Anglaterra industrial dels seixanta com a escenari d'una història de venjança, amb un protagonista que evoluciona segons s'enfosqueix el seu entorn.
- El talent de Mr. Ripley (Patricia Highsmith): retrat de Tom Ripley, amoral i manipulador, en una intriga impecable que manté la tensió de principi a fi.
Són propostes diferents però cohesionades per tres trets: coherència interna, treball de personatge i una atmosfera que sosté el suspens sense dreceres.
Aquesta tardor arriba carregada per als que estimen la novel·la negra: un festival que creua formats i disciplines a Màlaga, autores de referència com Fred Vargas i noves veus amb ambició històrica com Susana Martín Gijón, juntament amb un full de ruta de lectures per no perdre's al laberint del crim ficcional.
