Tot i que no ha aconseguit la popularitat d'algunes superproduccions recents, Estranyesa s'ha anat guanyant un forat entre els aficionats al cinema de terror gràcies a la seva cuidada ambientació i un enfocament que juga constantment amb la línia que separa el paranormal dels horrors quotidians. Aquesta producció irlandesa dirigida per Damian McCarthy ha causat sensació des de la seva estrena, rebent bones crítiques que subratllen la seva capacitat per generar tensió i desconcert amb pocs elements però eficaços.
La trama de Estranyesa ens presenta un metge que busca reconstruir la seva vida després del tràgic assassinat de la seva dona. Tot i això, la calma aparent es trenca quan una noia, que manté una propera relació sentimental amb ell, s'instal·la a l'antiga residència familiar. Aviat l'aparició d'un inquietant maniquí de fusta, la presència del qual resulta tan pertorbadora com inexplicable, comença a influir en els esdeveniments i en la percepció dels personatges.
Un dels grans encerts del film és aprofitar els recursos del gènere per crear una atmosfera opressiva sense recórrer a efectes espectaculars o trucatges excessius. El guió juga amb l'ambigüitat entre allò màgic i allò realista, fent que l'espectador es qüestioni constantment si el que veu té explicació sobrenatural o respon a traumes i horrors de l'ésser humà. Aquesta dualitat recorda el plantejament de pel·lícules com Hereditary, on l'esgarrifós queda ancorat en el quotidià.
El minimalisme com a estil i l'ambient irlandès
Rodada principalment a Irlanda i amb un repartiment molt reduït, Estranyesa demostra que no cal un gran desplegament de mitjans per aconseguir una experiència pertorbadora. El director empra escenaris senzills i una narrativa pausada per capturar l'atenció de l'espectador, confiant en el desenvolupament de la tensió psicològica i l'ús d'objectes amb càrrega simbòlica, com aquest ninot inquietant de fusta.
La cinta ha estat inclosa en esdeveniments com el VIII Cicle de Cinema Fantàstic i de Terror a l'Aire Lliure, organitzat per la Universitat de Burgos. En aquest cicle, es va destacar la seva capacitat per rememorar el sofisticat terror britànic dels anys 70, utilitzant elements com ara mèdiums, objectes maleïts, psicòpates o aparicions, però tot des d'una perspectiva sòbria i atmosfèrica.
Recepció i comparacions amb altres obres
Crítics i espectadors han assenyalat que, tot i utilitzar recursos clàssics del gènere, Estranyesa aconsegueix un producte fresc que evita caure en clixés fàcils. La seva acurada construcció de l'atmosfera i el maneig del suspens se sumen a un rerefons que, lluny de ser purament fantàstic, aprofundeix en qüestions humanes i en pors molt reconeixibles.
Alguns experts han equiparat la seva estructura i capacitat per incomodar amb títols excel·lents dels últims anys, cosa que li atorga cert estatus de pel·lícula de culte dins del circuit de cinema de terror independent.
El seu reconeixement a festivals i la seva disponibilitat a plataformes com Movistar Plus+ la converteixen en una opció recomanada per als que busquen propostes diferents dins del gènere de terror. L'ambientació i el treball actoral en reforcen la qualitat, fent que sigui una pel·lícula que convida a la reflexió ia la tensió sostinguda.