A Barcelona, l'escriptora Núria Cadenes ha estat distingida amb el Premi Proa de Novel·la per la seva obra «Qui salva una vida», una fallada anunciada en un acte celebrat al Museu Tàpies. L'edició, molt concorreguda, va reunir 26 manuscrits a concurs —com passa en altres premis de novel·la com el Premi Tusquets de novel·la— i va atorgar a la guanyadora una dotació de 40.000 euros.
La novel·la se situa entre l'Organyà, el Puigcerdà i la Cerdanya, i recrea una xarxa d'ajuda per als qui escapaven del feixisme els anys més durs de la guerra a Europa; està inspirada en episodis familiars de l'autora i veurà la llum a llibreries el 12 de novembre (Edicions Proa, Grup 62) amb un preu recomanat de 20,90 €.
L'obra premiada: argument i context
«Qui salva una vida» retrata una trama de solidaritat a la frontera pirinenca: des de Puigcerdà a Dorres, un grup heterogeni va ajudar a creuar a jueus, aviadors aliats i altres perseguits. Entre els que sostenen aquesta xarxa apareixen monges d'hospital, estudiants, ferroviaris, un comunista amb la família o Rosita, la taquillera anomenada “Betty Boop”, personatges quotidians que van assumir riscos extraordinaris.
El relat pren impuls amb un succés ocorregut a Organyà el 1950: un sacerdot és agredit per un antic membre de la Gestapo. A partir d'aquí, la narració retrocedeix als primers anys quaranta per il·luminar la responsabilitat individual i la compassió al mig de la barbàrie, sense moralines però amb un dilema ètic nítid.
La figura vertebral és Joan Domènech (mossèn Joan), oncle avi de l'autora, a qui el Govern francès va concedir la Legió d'Honor el 1952. Després de la contesa, la seva trajectòria el va portar a la República Dominicana, on es va enfrontar a la dictadura de Trujillo, i més tard va tornar a Catalunya, passant per destinacions com Organyà o Joncosa de les Garrigues.
El jurat subratlla un estil “líric, vibrant i contingut”, amb una “pulsió ètica” que vertebra l'obra de principi a fi. La proposta defuig l'hagiografia i aposta per una mirada literària que converteix fets reals en ficció d'alt voltatge emocional i moral.
El premi i el jurat
L'organització del guardó va a càrrec de Edicions Proa, que impulsa el reconeixement a l'excel·lència de les lletres catalanes. En aquesta edició, a més de la dotació de 40.000 euros, l'autora se suma a una nòmina de guanyadors en què figuren Jordi Nopca, Francesc Serés, Maite Salord, Martí Domínguez, Laura Gost i Eva Comas-Arnal.
El tribunal va estar integrat per Xavier Pla (que va llegir la glossa), Mar Bosch, Anna Sáez Mateu, Vicenç Villatoro i l'editor Josep Lluch. La decisió va destacar la combinació de rigor històric, emoció i un plantejament que interroga “fins a quin punt fer el bé exigeix sacrifici”.
Publicació i trajectòria de l'autora
El segell publicarà la novel·la a llibreries el 12 de novembre, amb un PVP de 20,90 € i distribució al mercat espanyol. L'expectació és alta, atès l'interès per històries que dialoguen amb la memòria europea i els passatges transfronterers del Pirineu.
Nascuda a Barcelona el 1970 i establerta al país Valencià des de fa més de dues dècades, Cadenes ha signat una desena de títols. Amb Guillem va obtenir el Premi Lletra d'Or i Premi València Negra, I amb Tiberi Cèsar va ser finalista dels Finestres y Llibreter; als seus llibres sol entrellaçar realitat i ficció amb mirada pròpia.
L'autora ha explicat que el projecte l'acompanyava des de feia anys, amb un propòsit clar: explicar la bondat sense ingenuïtat. Inspirada per una reflexió de Carlos Zanón sobre la dificultat d'escriure la bondat, va assumir el repte des de la literatura: “tot parteix de fets certs, però és ficció”.No hi ha santificacions, sinó persones que “van fer el correcte” sense esperar medalles.
Personatges i escenaris clau
L'obra hilvana veus de gent corrent: un comunista de carnet, monges, maquinistes, un jove que acabaria sent poeta, un estudiant de medicina i la citada Rosita. Els escenaris inclouen la Cerdanya, la ruta Puigcerdà–Dorres, l'arrasament de Vallmanya (1944) o el camp de Ribesalts, amb picades d'ullet a figures com la infermera Freidel Bohny-Reiter.
Més enllà del passat, el llibre interpel·la el present europeu: memòria, acolliment i xarxes d'ajuda com a antídot contra la por. La decisió del jurat incideix en aquesta lectura actual, que connecta amb debats sobre solidaritat i responsabilitat en temps de crisi.
Amb aquest reconeixement, «Qui salva una vida» es consolida com una de les apostes literàries del moment: un relat exigent i humà, ancorat en la història recent d'Europa, que recorda que de vegades la diferència entre caure o tirar endavant depèn d'una mà estesa a temps.
