La novel·la negra espanyola viu un moment d?efervescència. Lluny de limitar-se als grans nuclis urbans com Madrid o Barcelona, el gènere s?està expandint per tot el territori, amb propostes que beuen de la geografia local i de personatges antiherois que reflecteixen la realitat social de cada regió. Autors de diverses comunitats autònomes estan publicant noves obres que demostren la vitalitat d'un gènere en evolució constant.
Des de la Regió de Múrcia fins a Sevilla, passant per Catalunya, les llibreries reben títols que van des del pulp més urbà fins al hard boiled més cru. Aquestes novel·les comparteixen un denominador comú: la cerca de la veritat a través d'investigadors turmentats i trames que no defugen la violència ni la crítica social. A continuació, repassem algunes de les novetats més destacades.
El noir es descentralitza: Múrcia, Sevilla i Catalunya
Un dels fenòmens més cridaners de la novel·la negra actual és la seva descentralització. Fernando Repiso, amb la nova novel·la 'Manual per construir un infern', situa l'acció en una Sevilla tòrrida on l'inspector Iván de Pablos, un antiheroi canalla, s'enfronta als seus dimonis mentre investiga un cas. Repiso explica que la ciutat andalusa, amb la seva calor extrema i la seva gentrificació, és un personatge més de la trama, integrant-se a l'esperit d'esdeveniments com el festival Sevilla Black . Per la seva banda, Claudio Cerdán, a 'L'home sense rostre', porta el lector per la geografia murciana, des de Caravaca fins a Sant Pere del Pinatar, en una road movie sagnant protagonitzada pel detectiu Roberto Cusac, un expolicia marcat per la desaparició del seu fill.
A Catalunya, l'Editorial Clandestina celebra el quinzè aniversari amb quatre novetats que reforcen la seva aposta per la novel·la negra en català. Obres com 'Fúria' de Lluís Riera, guanyadora del Premi Margarida Aritzeta, o la reedició del clàssic de Jaume Fuster 'Tarda, sessió contínua, 3,45' demostren que el gènere té una llarga tradició a la comunitat. A més, l'escriptor Llort debuta amb 'Short', un volum de relats breus i esmolats.
Pulp, Bécquer i antiherois de nou encuny
Un altre corrent que guanya força és el pulp urbà, representat per Alejandro Riera i la seva 'Luna de Asfalto. Bécquer a Novel·la Negra'. Aquesta breu obra de 92 pàgines, publicada per Yeray Ediciones, trasllada l'esperit romàntic de Gustavo Adolfo Bécquer a un escenari criminal contemporani , amb un xòfer anònim atrapat a la rutina de conduir un mafiós. La barreja de poesia i crim, de culpa i ciutat, ofereix una lectura tensa i minimalista.
Els antiherois són un altre munyit comú. Tant l'Iván de Pablos de Repiso com el Roberto Cusac de Cerdán són personatges derrotats, amb addiccions i traumes que els fan humans i propers. En paraules de Repiso, «m'agraden els personatges polièdrics, carregats de contradiccions». Aquesta tendència s'allunya dels detectius virtuosos i aposta per una mirada més realista i crua de la societat.
La novel·la negra espanyola demostra així que no només és viva, sinó que es reinventa constantment. Des de les salines de Sant Pere del Pinatar fins a l'Albereda de Hércules sevillana, passant pels carrers de Barcelona i l'asfalt d'una ciutat sense nom , els lectors tenen a la vostra disposició un ventall de títols que reflecteixen la diversitat i la qualitat del gènere. Amb antiherois inoblidables i trames que enganxen, aquestes noves obres confirmen que el crim també pot ser una manera d'entendre el món.
