El Teatre Bergidum de Ponferrada estrena el seu abonament d?hivern amb una cita molt marcada pel teatre clàssic: l?arribada de la companyia Morfeu Teatre amb la comèdia burlesca Pols seran, més pols enamorada, una proposta que gira al voltant de la obra de Francisco de Quevedo. La funció tindrà lloc el divendres 30 de gener, a partir de les 20: 30 hores, dins del circuit de la Xarxa de Teatres de Castella i Lleó.
L'espectacle es presenta com una mirada irreverent, satírica i molt carnal a l'univers quevedesco, recolzada en un sòlid treball de recerca i adaptació de textos del Segle d'Or. Amb un format de comèdia burlesca, el muntatge busca connectar amb el públic actual a través de l'humor, el joc escènic i una reflexió constant sobre la fragilitat de la vida i les convencions socials.
Una comèdia burlesca per obrir l'abonament d'hivern
L'arrencada del programa de abonament d'hivern del Bergidum es confia a Pols seran, més pols enamorada, un títol que ja avança el to entre el fúnebre i l'amorós propi de Quevedo. L'obra, signada i posada en escena per Morfeu Teatre, es presenta com una comèdia burlesca de traç clàssic, però pensada per a l'espectador contemporani, que es podrà retrobar amb un Quevedo menys acadèmic i més mordaç.
La funció, programada per a les 20: 30 hores, Forma part de la oferta estable d'arts escèniques que el teatre ponferradí desenvolupa al llarg de l?any. Aquest inici d'abonament aposta clarament pel teatre de repertori, situant un clàssic del Segle d'Or al centre de la temporada hivernal, amb una proposta que combina rigor filològic i espurna escènica.
Les entrades tenen un preu únic de 10 euros i es poden adquirir a través dels canals habituals del Teatre Bergidum, tant a taquilla com mitjançant venda anticipada. Amb aquest import, l'ajuntament i la direcció del teatre busquen mantenir-ne una programació accessible que animi veïns i visitants a acostar-se a les arts escèniques en ple hivern.
La inclusió del muntatge a la Xarxa de Teatres de Castella i Lleó reforça a més la intenció d'apropar propostes de qualitat a diferents localitats de la comunitat, promovent la circulació de companyies especialitzades en teatre clàssic i de recerca escènica.
Un viatge pel Quevedo més satíric, carnal i mordaç
La peça que porta Morfeu Teatre al Bergidum es construeix a partir d'una selecció minuciosa de textos de Francisco de Quevedo, entre els quals es troben entremesos, lletres, balls i sonets. L'objectiu és oferir un mosaic que reflecteixi el vessant més vehement, burlesca i descarnada de l'autor, allunyant-se de la imatge exclusivament solemne que sol associar-se a la figura.
La dramatúrgia articula aquesta selecció al voltant d'una anècdota inicial de tints macabres i festius: l'enterrament d'un còmic, acompanyat pels seus companys de faràndula, al qual s'hi afegeix la inesperada aparició de la Mort per reclamar al difunt. A partir d'aquell moment es desplega una cadena d'escenes i entremesos quevedescos que van donant forma a un món al revés, propi de les comèdies burlesques del Segle d'Or.
Bona part dels textos que se senten en escena procedeixen de peces teatrals de Quevedo que feia segles que no es representaven. Segons explica la companyia, moltes d'aquestes obres no havien tornat als escenaris des del segle XVII, fet que converteix el muntatge en una mena de primícia escènica per al públic actual, que pot treure el cap a un repertori pràcticament oblidat.
El to general de l'espectacle aposta per un humor grotesc, carnavalesc i de vegades despietat, en què es ridiculitzen vicis, hipocresies i desigualtats. Aquesta barreja de riure i esquinçament permet recuperar la mirada sardònica de Quevedo, que se serveix de l'exageració i la caricatura per posar front al mirall a la societat del seu temps, amb ressonàncies molt reconeixibles a l'Europa contemporània.
Recuperació de manuscrits i treball de recerca
Un dels trets més destacats del projecte és el treball de recerca i adaptació realitzat per Morfeo Teatre. La companyia ha recorregut a manuscrits i edicions originals d'època per reconstruir els textos que s'integren en el muntatge, transcrivint materials antics i ajustant-los a una posada en escena actual sense trair-ne l'essència.
Aquest procés ha suposat un esforç filològic i teatral considerable, ja que moltes de les peces no comptaven amb versions modernes fàcilment accessibles. La tasca dadaptació ha hagut dequilibrar fidelitat al llenguatge original i llegibilitat per al públic d'avui, mantenint el sabor del castellà clàssic però facilitant-ne la comprensió en un context escènic.
El resultat és una comèdia burlesca que recrea l'esperit carnavalesc del Segle d'Or, amb personatges exagerats, situacions absurdes i un joc constant amb la mort, el desig, la pobresa o l'honra. Tot això es combina amb una posada en escena que, sense renunciar a l'aire d'època, en busca una comunicació directa amb la platea, recolzant-se en el ritme, la proximitat i el to festiu.
La recuperació d'aquests textos també s'emmarca en una tendència més àmplia dins l'escena espanyola i europea: la de rellegir els clàssics des de claus contemporàniesaprofitant el seu potencial crític i la seva capacitat per il·luminar debats actuals sobre poder, desigualtat, gènere o moral social. En aquest cas, la mirada de Quevedo serveix com a eina per qüestionar, amb ironia, la condició humana.
Què eren les comèdies burlesques del Segle d'Or
L'espectacle de Morfeu Teatre s'inscriu a la tradició de les comèdies burlesques del Segle d'Or, un tipus de peça molt popular a la seva època que avui resulta menys coneguda per al gran públic. Es tractava d'obres concebudes com festa deslligada i joc paròdic, que sovint es representaven a Carnaval o en el marc de celebracions cortesanes.
En aquestes comèdies, l'escenari es convertia en un món al revés: personatges seriosos eren ridiculitzats, els suposats respectables quedaven en dubte i el vulgar irrompia al centre de l'acció. Tot es veia grotescament degradat i caricaturitzat, des dels codis de l'amor fins a les jerarquies socials, en una mena d'alliberament col·lectiu a través del riure.
Aquest esperit és precisament el que recupera el muntatge que es veurà al Bergidum, on allò fúnebre conviu amb allò festiu, allò amorós amb allò obscè i la crítica social amb l'acudit directe. La Mort, convertida en personatge, es passeja per escena com a recordatori constant de la precarietat de l'existència, mentre els còmics intenten treure punta a cada situació.
La crítica especialitzada ha assenyalat que aquesta proposta de Morfeo Teatre funciona com una “lliçó completa del millor teatre clàssic”, en combinar el respecte per les fonts amb una mirada innovadora a la posada en escena. Algunes ressenyes parlen d'una «miscel·lània de factura acurada» i d'una «experiència de teatre clàssic particularment suggeridora», subratllant la manera com el muntatge aconsegueix activar el text davant d'un públic actual.
Morfeu Teatre i el repartiment del muntatge
Sota la direcció de Francisco Negre, Pols seran, més pols enamorada compta amb un repartiment integrat per Francesc Albiol, Mayte Bona, Santiago Nogués i Felipe Santiago, a més del propi Negre en escena en algunes funcions segons el disseny original. L'elenc s'enfronta a un text exigent, tant pel llenguatge com pel ritme i els canvis de registre continus que exigeix la comèdia burlesca.
La companyia Morfeu Teatre, amb seu a Burgos, s'ha consolidat en els darrers anys com una de les formacions més constants a la adaptació de textos clàssics i contemporanis des d'una perspectiva obertament humanista. Els seus muntatges solen incorporar una clara vocació de crítica social, treballant a partir de grans autors però buscant sempre connexions amb problemàtiques presents.
En aquesta ocasió, l'equip artístic ha optat per una escenografia sòbria i funcional, que permeti el joc físic dels intèrprets i el ràpid encadenat d'escenes. El vestuari i la il·luminació es recolzen en referències d'època, però sense caure en el preciosisme, per tal que la paraula i l'acció tinguin el protagonisme principal.
El treball actoral es recolza especialment en la precisió verbal, el tempo còmic i la complicitat amb el públic, elements clau per sostenir una proposta que combina sàtira, desenfat i moments de notable intensitat poètica. Tot plegat posa en valor la tradició del teatre d'actor, molt present a l'escena espanyola i europea, on l'intèrpret és el mediador principal entre el text clàssic i l'espectador contemporani.
Amb aquesta obertura d'abonament, el Teatre Bergidum reforça la seva aposta per un programa que alterna títols de repertori, creacions actuals i projectes de recerca escènica, consolidant Ponferrada com una de les places actives al mapa teatral de Castella i Lleó. La visita de Morfeu Teatre se suma així a una línia de programació que cerca combinar entreteniment, reflexió i cura per la tradició escènica.
Amb l'arribada de Pols seran, més pols enamorada, l'escenari ponferradí es converteix durant una nit en un corral de comèdies contemporani, on Quevedo torna en clau festiva gràcies al treball de Morfeo Teatre. El públic que vagi al Bergidum es trobarà amb un muntatge que barreja humor desfermat, investigació històrica i mirada crítica, i que serveix com a tret de sortida a un abonament d'hivern centrat en el valor del teatre com a lloc de trobada i memòria compartida.
