La ciutat de Moguer s'ha convertit aquests dies en el punt de trobada de la memòria de Zenòbia Camprubí, en reunir per primera vegada nombrosos descendents de la seva família i de la de Juan Ramón Jiménez. En una jornada marcada pels afectes i la reivindicació cultural, el municipi de Huelva ha acollit fins i tot 14 familiars directes de l'escriptora, lingüista i traductora, que han participat en diversos actes dedicats a recuperar i difondre la seva figura.
L'ambient ha estat el d'una reunió familiar envoltada de literatura i història: visites a llocs emblemàtics de la vida del Nobel moguerenc, presentacions de llibres centrats a Zenòbia i un reconeixement institucional que subratlla el paper decisiu d'aquesta dona a l'Edat de Plata ia la trajectòria creativa del seu marit.
Una trobada històrica de les famílies Camprubí i Jiménez a Moguer
En paraules dels qui ho han viscut de prop, ha estat un retrobament històric. Fins a 14 familiars de Zenòbia, procedents de diferents branques dels Camprubí, s'han donat cita a Moguer, on també han coincidit amb Carmen Hernández-Pinzón, neboda-néta de Juan Ramón Jiménez, i altres membres de la família del poeta.
L'acte central va començar amb una recepció oficial a l'Ajuntament de Moguer, presidida per l'alcalde Gustavo Cuéllar, que a més encapçala la Fundació Zenòbia-Juan Ramón Jiménez. El saló de plens es va omplir de familiars, estudiosos i veïns, molts vinculats a la comunitat juanramoniana, que van voler acompanyar aquesta cita tan assenyalada.
Durant la recepció, l'alcalde va dirigir unes paraules de benvinguda a la família Camprubí, tot recordant la “deute de gratitud” que Moguer manté amb Zenòbia, a la qual va definir com a suport imprescindible perquè Juan Ramón pogués desenvolupar la seva vasta obra poètica. La intervenció del director de la Casa Museu i de la Fundació, Antonio Ramírez, va ajudar a contextualitzar el sentit de la jornada i de les publicacions que es presentaven.
Un dels moments més emotius va ser el trobada directa entre els parents de Zenòbia i els descendents de Juan Ramón. Les dues famílies van rebre un detall simbòlic: un fragment del Pi de Fuentepiña, arbre llegendari lligat a l'univers de Platero i jo i ja desaparegut, curosament muntat sobre un suport per conservar-lo com a record compartit.
La jornada es va completar amb un recorregut per diversos espais clau de Moguer: el monestir de Santa Clara, l' casa natal de Juan Ramón Jiménez i el claustre de San Francisco, llocs molt vinculats a la biografia ia l'obra del Nobel i que van ajudar els visitants a situar la presència de Zenòbia a la vida quotidiana del poeta.
La Casa Museu i l'esforç per rescatar la figura de Zenòbia
En els últims anys, la Casa Museu Zenobia-Juan Ramón Jiménez ha insistit en un objectiu clar: donar a Zenòbia la visibilitat que mereix més enllà del paper de “esposa del Nobel”. Aquesta trobada familiar i les activitats que l'han acompanyada encaixen en aquesta línia de treball, en reforçar l'interès per la seva trajectòria com a escriptora, traductora, empresària, professora i activista cultural.
Durant la visita, els familiars van poder conèixer més de prop objectes personals, fotografies, manuscrits i documents que il·lustren la vida quotidiana i el compromís intel·lectual de la parella. Per a molts, ha suposat una oportunitat d'acostar-se directament a la figura de la seva avantpassada, més enllà dels records fragmentaris o les referències familiars.
El director de la Casa Museu, Antonio Ramírez, va subratllar la rellevància d'aquest tipus d'actes a l'hora de reconstruir la memòria de Zenòbia des de mirades diferents: l'acadèmica, la institucional i la familiar. La coincidència d'investigadors, responsables culturals i descendents en un mateix espai ha permès, segons va explicar, “eixamplar la imatge de Zenòbia i situar-la al lloc que li correspon dins de la història cultural espanyola”.
La programació cultural del dia va incloure també un component artístic: la associació de dones de Moguer “Zenòbia” en va oferir diverses interpretacions musicals com a acompanyament a les presentacions literàries, reforçant el caràcter commemoratiu de la cita i vinculant el llegat de Zenòbia a la vida associativa actual del municipi.
Per a molts assistents, la combinació de homenatge institucional, calor familiar i reflexió acadèmica ha consolidat Moguer com un autèntic centre de referència per als que estudien o admiren la figura de Zenòbia Camprubí, no només a Andalusia, sinó al conjunt d'Espanya.
«Zenòbia Camprubí i els secrets de Cala Montjoi»: família i paisatge
Un dels eixos de la jornada va ser la presentació del llibre «Zenòbia Camprubí i els secrets de Cala Montjoi», de l'artista i escriptor català Francesc Galí Bohera, nebot-nét de l'autora i nét de Josefina Camprubí, cosina germana i confident de Zenobia. L'obra arriba ara al públic a la seva edició en castellà, després d'un recorregut previ en català previst per a la publicació.
L'acte es va desenvolupar al saló de plens de l'Ajuntament de Moguer i va estar presidit per l'alcalde, acompanyat de representants de l'editorial Edicions Cal·ligraf, com Jaume Torrent y Ramon Moreno, Així com per Carmen Hernández-Pinzón i el mateix Antonio Ramírez. Entre el públic, bona part dels familiars desplaçats i nombrosos veïns interessats a conèixer més detalls sobre la vida de lescriptora.
Galí va explicar que el llibre està concebut com una crònica coral dividida en dues grans parts. A la primera, se centra en la figura de Zenòbia com a protagonista absoluta: una dona polifacètica, involucrada en la docència, la traducció, l'activitat empresarial i el compromís social, que es va situar a primera línia del feminisme i de la renovació cultural de la primera meitat del segle XX a Espanya.
Aquesta part inicial indaga sobre la relació de Zenòbia amb la família catalana, especialment amb la branca dels Camprubí vinculada a Cala Montjoi, a Roses (Girona). El llibre rescata cartes, records i testimonis que mostren la intensitat de l'enllaç entre l'escriptora i els seus parents de Catalunya, amb figures com Eugenia Darna Grau, tia i besàvia de l'autor, en un paper central.
La segona part del volum es desplaça cap al propi escenari de la Cala Montjoi. Allí, Galí reconstrueix la història íntima i cultural d´aquest enclavament de la Costa Brava, des dels seus orígens com a lloc associat a un dels primers monestirs visigots fins a la seva transformació en espai lligat al contraban, a la vida familiar de Zenòbia -copropietària de la Casa Camprubí– i més tard, a l'alta gastronomia internacional.
Per les pàgines del llibre desfilen personatges molt diferents però igualment significatius: des del propi Juan Ramón Jiménez fins al cuiner Ferran Adrià, L'arquitecte Oriol Bohigas, l'artista Francesc d'Assís Galí o l'escultora Marga Gil Roësset, al costat de veïns de la zona com Quimet Corcoll, Felip Berta o José Lozano, entre altres. Tots ells contribueixen a crear allò que l'autor defineix com un “petit univers montjoià”, on s'entrecreuen memòria familiar, paisatge i cultura.
Zenobia & CO: xarxes femenines i una visió renovada del seu llegat
La jornada literària a Moguer es va completar amb la presentació de lestudi «Zenòbia & CO. Escriptores, artistes i intel·lectuals a l'òrbita de Zenobia Camprubí», de la investigadora Mariluz (o Maria Llum) Bort, vinculada a la Càtedra Juan Ramón Jiménez i reconeguda especialista en moviments culturals hispànics dels segles XIX i XX des d´una perspectiva de gènere.
Aquesta obra, editada dins de la col·lecció Biblioteca d'Estudis Juanramonians de la Universitat de Huelva, proposa un canvi de focus: en lloc de presentar Zenòbia únicament com la companya del Nobel, la mostra com articuladora de xarxes d'amistat i col·laboració entre dones de l'àmbit cultural, artístic i intel·lectual del temps.
Bort posa en relleu que Zenòbia no va recórrer el seu camí en solitud, ni abans ni després del matrimoni amb Juan Ramón. Molt al contrari, va teixir una sòlida xarxa de relacions femenines que va funcionar com a espai de suport personal, intercanvi d'idees i col·laboració professional, especialment significatiu en un moment històric en què la presència pública de les dones a la cultura estava plena d'obstacles.
El llibre s'endinsa a les connexions de Zenòbia amb figures clau de la Edat de Plata i de l'exili, com María de Maeztu, clara Campoamor, Gabriela Mistral o Maria Teresa León, entre moltes altres. A través d'aquestes relacions, l'autora mostra una Zenòbia moderna i visionària, que va impulsar espais de paritat i cooperació en el món cultural i social, obrint camí per a generacions posteriors.
A la presentació van participar també representants institucionals com Carmen Díaz, en nom de la Diputació de Huelva, la vicerectora de la Universitat de Huelva, Joaquina Castell, i la directora de la Càtedra Juan Ramón Jiménez, Rosa Garcia. Les seves intervencions van remarcar la importància de seguir investigant la figura de Zenòbia des de noves perspectives i d'integrar el seu llegat als discursos acadèmics i educatius actuals.
El to de l'acte va ser serè però carregat de sentit: es va posar de manifest que rellegir la història cultural del segle XX sense el nom de Zenòbia o limitant-la a un paper secundari, deixa fora un capítol fonamental de l'experiència intel·lectual de les dones a Espanya i en l'àmbit hispànic.
Música, memòria i Moguer com a espai de referència
Com a colofó a les activitats, la associació de dones “Zenòbia” de Moguer va oferir un repertori de peces musicals que va servir d'acompanyament als discursos i les presentacions. Aquest component artístic, senzill però carregat de simbolisme, va contribuir a vincular el record de Zenòbia amb la vida cultural viva del municipi.
Al llarg del dia, els participants a la trobada han tingut ocasió de conversar de manera distesa, intercanviar records, comentar les novetats editorials i compartir impressions sobre el paper de Zenòbia a la història literària espanyola. Molts van subratllar la satisfacció de poder posar cara a familiars llunyans ia investigadors que fa anys que treballen sobre la figura de la seva avantpassada.
Per a Moguer, aquesta cita ha suposat un reforç simbòlic i pràctic de la seva posició com a lloc de referència al voltant del llegat de Zenòbia i Juan Ramón. La presència d'acadèmics, representants institucionals i familiars ha reafirmat la vocació de la ciutat de continuar impulsant projectes de recerca, activitats divulgatives i propostes culturals que mantinguin viu aquest llegat.
En conjunt, la jornada ha deixat una estampa poc habitual: descendents de les dues famílies, estudiosos, responsables públics i veïns reunits al voltant de la figura de una dona que va ser esposa, confident, infermera, xofer, traductora, gestora i companya intel·lectual del Nobel moguerenc. Un retrat complex que desborda qualsevol etiqueta simplista.
Així, entre llibres, música i converses, Moguer ha reafirmat la voluntat de reconèixer Zenobia Camprubí com a peça clau de la cultura espanyola del segle XX i no només com l?ombra discreta d?un gran poeta. La trobada de les famílies, la presentació de noves investigacions i el suport de les institucions apunten en una mateixa direcció: continuar aprofundint en una figura que encara té molt per aportar a la memòria col·lectiva europea ia la comprensió de la història literària i feminista del nostre entorn.
