T'agrada el gènere del terror i els microrelats? Com saps, hi ha molts escriptors i aficionats que es dediquen a escriure microrelats de terror. I en aquest cas, què tal si t'ensenyem com escriure'ls?
Et deixaré sis passos i consells de l' escriptor Jorge Balderas Gálvez , que hauries de seguir per escriure aquests microrelats i que surtin bé i impactin. Això sí, recorda que necessitaràs practicar per aconseguir els millors resultats; mai et quedis al camí o pensis que no serveixes perquè siguin dolents al principi. Continua estudiant i practicant. Comencem?
Creeu l'atmosfera
Un microrelat és un text molt curt. I per això, cal utilitzar les paraules correctes per crear l'atmosfera. Aquesta és normalment l'inici del relat. Segur que en recordes algunes com «Era una nit freda», «Sentia el gèlid alè sobre el meu clatell»… Són frases que realment ja creen l'atmosfera de terror que és el que busques.
Això sí, intenta evitar aquelles més conegudes, perquè al capdavall el que vols és que sigui una cosa creada al 100%. I encara que això de vegades no és possible, sempre hi ha maneres de fer una volta de femella que t'ajudi a aconseguir-ho.
Trieu el narrador
En primera, segona o tercera persona, és igual. Però intenta que sigui una cosa còmoda per a tu, sobretot perquè no et forcis o que fins i tot escriguis primer en primera persona, després passis a tercera o fins i tot a segona. No convé barrejar-ne tantes perquè al final el narrador s'acaba confonent.
Per exemple, començar amb la tercera persona i després acabar el relat a primera. És molt habitual.
A més, et recomano que a l'hora d'escollir el narrador ho facis segons el que t'agradi més a tu. Hi ha alguns autors que recomanen la primera persona perquè així sents més aquest microrelat; però altres prefereixen la tercera persona perquè dóna més llibertat per veure l'entorn amb tots els ulls dels personatges que hi intervenen (i no només segons la visió d'una sola persona).
Tria una temàtica
La temàtica no és el gènere en si, ja que sabem que és de terror. Però sí que necessites conèixer quina temàtica tindrà, si zombis, vampirs, homes llop, fantasmes, pallassos assassins…
Entens la diferència? L'objectiu és trobar els monstres o el que vulguis que sigui el o la protagonista del microrelat de terror.
Per exemple, imagina practicar creant durant una setmana microrelats de terror basats en vampirs. La setmana següent, sobre rituals foscos; la següent, sobre llegendes fosques; la següent de zombis…
Tot això us ajudarà a practicar diferents temàtiques. Alguns tendeixen a combinar diverses temàtiques, però cal tenir en compte que el microrelat és curt, i si barreja massa pot ser que no s'entengui, o deixis tants dubtes que no tingui el principi i el final.
Crea una situació tenebrosa
Parlem de microrelats de terror, no? Doncs què menys que crear situacions de por. Ja tens aquesta atmosfera fosca, però no val amb això, cal que hi hagi una situació, una cosa que faci por, terror, pànic.
L'atmosfera, per exemple, és la nit freda. I la situació tenebrosa pot ser, per exemple, qui vegi uns ulls vermells pel camí que recorre, o una ombra a la finestra que desapareix quan mira directament.
Mantingues el realisme
Imagina que has creat un microrelat de vampirs. I resulta que en un moment donat el teu protagonista és capaç de matar-los només tocant-los. Molt de sentit no tindria. O que vegi fantasmes i resulti que per escapar-se'n es faci invisible.
Necessites mantenir el realisme i fer que els protagonistes semblin persones reals. Només així aconseguiràs que el lector pugui imaginar aquesta escena que li expliques. I fins i tot es posi al lloc del protagonista i visqui els mateixos sentiments que ell.
Per exemple, si en un moment donat el microrelat fa que el protagonista estigui tancat en un espai minúscul, sentirà l'angoixa d'a penes tenir lloc per moure's, no poder respirar…
Si en lloc d'això dius que el personatge s'escapa perquè se'l va oblidar a un altre tancar amb clau, o pitjor encara, que de sobte es faci petit i surti per sota de la porta, li treus tota la gràcia.
Crea desenllaços que impactin
El millor que li pots donar al lector és un final que no s'esperi. El pitjor en una novel·la, en un relat, i òbviament en un microrelat, és que el lector sàpiga com s'acabarà abans que arribi. Perquè això el que fa és que es decep i senti que ha perdut el temps, sobretot si no l'has enganxat.
Així que procura sempre que puguis innovar i no fer que el lector s'anticipi als teus propers moviments al relat. Això sí, compte amb el realisme i amb fer coses que siguin sense sentit.
Exemples de microrelats de terror
Per acabar, volem deixar-te alguns exemples de microrelats de terror famosos perquè et puguis inspirar.
El rei de la casa, per Jon Bilbao
L'avi encén la xemeneia. Acomoda els troncs amb un furgó. Treballa sense mudar el somriure que llueix des que van tornar de l'hospital. Descansant en una butaca, la mare ho observa, respira a poc a poc. Creixen les flames i l'avi se sacseja les mans. Contemplen junts el foc. El gat arriba de la cuina. Arqueja el llom i traça un vuit al voltant de les cames de la mare i es trasllada a les de l'avi. Després de les finestres cau un vespre gris blavós. Excepte el crepitar del foc i els roncs del gat, no se sent cap so. Romanen amb la vista perduda a les flames fins que a la mare comença a semblar-li que la calma és excessiva.
Al pis de dalt el pare sosté en braços el nadó, la seva primera criatura. El mira incrèdul i una mica espantat. Un bracet s'agita desitjant fer-se amb tot allò que l'envolta. El pare acosta una mà a la cara del nadó, amb l'índex estès, com si pretengués tocar-lo per assegurar-se completament de la seva existència. La criatura li aferra el dit, com ho fan els nadons. Prem amb força sorprenent, com fan els nadons.
El cruixit dels ossos arriba fins al darrer racó de la casa.
Després de l'oficina, per Fèlix J. Palma
Aquella nit, va arribar tard de la feina. Després de dipositar un petó rodó al cap de la seva filla i un altre a la de la seva dona, que l'esperaven assegudes al voltant d'un sopar fred, els va explicar que havia hagut de retocar diversos contractes a última hora. Després va afegir que sopessin sense ell i va pujar al dormitori a fer una dutxa. Al bany, va llançar pel desguàs els tiquets de la corda, el càmping gas, les alicates i altres articles que havia comprat a la ferreteria. Després, es va despullar amb parsimònia davant del mirall, intentant contemplar el seu cos una mica fofo amb els ulls de la por. A la dutxa, el va sorprendre l'absència de remordiments. Sabia que no havia estat un impuls, sinó alguna cosa que havia anat fermentant a la seva ment des de l'últim any, però va imaginar que la falta de remordiments era perquè encara no havia fet res irremeiable. Almenys per a ella. Però demà ho faria, per què havia fet aquest pas si no? Les imatges del que passaria demà li van provocar una erecció memorable que ho va justificar tot.
L'endemà van posar la seva foto a les notícies. El va sorprendre que portés el mateix llaç als cabells. I que la seva filla la conegués. Pel que sembla, coincidia amb ella a Llengua i Matemàtiques. Els va dir que era simpàtica, que volia ser cantant, que li agradaven els macarrons amb tomàquet. «Pobreta», va comentar la seva dona, «on serà?». Quan van canviar de notícia, ell va sortir a fumar a la terrassa. Recordava que als afores de la ciutat, abans d'arribar a la fàbrica abandonada, hi havia una pizzeria. Potser tindrien menjar per emportar. Quan es va acomiadar de la seva dona, li va dir que aquella nit també arribaria tard.
T'animes ara a escriure microrelats de terror?