El Premi Fernando Lara de Novel·la en la seva trentena primera edició ja té nom propi: Marta Platel. La periodista i escriptora barcelonina s'ha imposat amb la seva obra El ball de les criades en una convocatòria que torna a situar Sevilla i el Real Alcázar com un dels grans aparadors literaris en llengua espanyola.
Amb una dotació econòmica de 120.000 euros per a l'obra guanyadora i el suport editorial de Planeta, el guardó reforça la condició de cita de referència tant per a autors consolidats com per a noves veus. Aquesta vegada, la novel·la de Platel ha destacat entre les 1.003 obres presentades, amb una forta presència de manuscrits procedents d'Espanya, Europa i del continent americà.
Una guanyadora barcelonina i una novel·la marcada per la postguerra
L'autora, nascuda a Barcelona i llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha desenvolupat una àmplia trajectòria a l'àmbit de les revistes especialitzades i d'informació general. Ha treballat en capçaleres com El Dia de Catalunya, TotSport, World Action Sports, Sports Illustrated Swimsuit (en la seva edició espanyola), la revista de decoració Interiors i, actualment, és cap de compres a Lectures.
Tot i compaginar la seva vida professional amb el periodisme i la gestió editorial, Platel ha anat consolidant una carrera literària en paral·lel. La seva primera novel·la, «L'últim vol de l'abella reina», ambientada a Escòcia, ja va deixar entreveure una veu interessada en les emocions, els vincles afectius i les esquerdes íntimes dels personatges. El ball de les criades suposa el seu segon llibre i el reconeixement arriba ara amb un dels premis més rellevants del panorama editorial espanyol.
A la gala de Sevilla, Marta Platel va reconèixer que es va presentar al certamen perquè confiava plenament en la història que havia escrit i aspirava que arribés a un públic ampli. L'autora va confessar estar «en un núvol» després d'escoltar el seu nom i va fer broma que el trofeu podria suposar «excés d'equipatge» en tornar a Barcelona, un comentari que reflecteix el to proper amb què va viure l'anunci de la sentència.
La novel·la, que ha estat presentada al premi sota el títol «Melisa» i el pseudònim de Patricia Aranda, es va acabar imposant en la deliberació final del jurat. En la votació definitiva, el manuscrit va superar per quatre vots un a l'obra «Ongi Etorri», que va quedar com a finalista, confirmant la solidesa de la proposta de Platel.
«El ball de les criades»: intriga, passions prohibides i identitats ocultes
«El ball de les criades» és una novel·la ambientada a la Barcelona del 1941, una ciutat encara marcada per les ferides de la Guerra Civil i sotmesa al jou franquista. En aquest escenari, l'autora construeix una trama on s'entrellacen intriga, romanç, passions prohibides, traïcions i identitats ocultes, amb un ritme que es descriu com a trepidant.
L'argument gira al voltant d'un grup de criades que abandonen els seus pobles a l'Espanya de postguerra per treballar com a servei domèstic a cases de famílies franquistes. Per a moltes d'aquestes dones, l'ocupació com a internes suposa l'única sortida possible davant de la fam, la pobresa i la manca d'horitzó. Una de les protagonistes deixa un petit municipi de la província de Burgos per instal·lar-se a Barcelona, punt de partida d?una història que es va enredant a mesura que es creuen secrets, lleialtats i silencis.
Platel ha insistit en diverses ocasions que la novel·la pretén ser un homenatge a les dones de la postguerra, a qui la misèria va empènyer a deixar enrere els seus fills i les seves llars per sobreviure. Són personatges amb pocs drets, sotmesos a jornades extenuants ia condicions de vida molt dures, que gairebé no trobaven marge per decidir sobre el seu propi destí.
Encara que l'autora defuig encasellar «El ball de les criades» com una novel·la històrica estricta, sí que reconeix que l'obra compta amb un sòlid rerefons documental i amb «tints històrics». La història combina personatges ficticis amb figures inspirades en persones reals de lèpoca, prenent precaucions a lhora de modificar noms i detalls per evitar ferir sensibilitats familiars.
Des del punt de vista temàtic, la novel·la no només explora les relacions de poder dins de les cases on treballen les criades, sinó que també introdueix elements de melodrama, romanç i intriga. L'autora busca una prosa atmosfèrica, que combini la mirada periodística amb una exploració emocional profunda, aturant-se en matisos, fractures íntimes i contradiccions dels personatges.
Barcelona, els nazis i la postguerra: un context poc comptat
Un dels aspectes més cridaners del llibre és la seva recreació de la colònia nazi assentada a Barcelona als anys quaranta i de la seva relació amb el règim franquista. Per documentar-se, Marta Platel va recórrer tant a hemeroteques com a treballs d'historiadors, descobrint episodis com la celebració d'aniversaris de Hitler a la ciutat, en què es reunien càrrecs nazis i jerarques del franquisme en actes oficials plens de pompa.
L'autora ha assenyalat que aquest tipus de celebracions i la presència nazi a l'Espanya de postguerra són episodis que gairebé no s'expliquen als llibres de text, i que li interessava recuperar aquest teló de fons com a part essencial de l'atmosfera de la novel·la. Així, la Barcelona del 1941 apareix a l'obra com una ciutat vençuda, on els ressons de la guerra encara ressonen mentre forces estrangeres es mouen amb relativa llibertat.
Al costat de la mirada sobre el dia a dia de les criades, la novel·la incorpora també una dimensió internacional, en què cobren protagonisme els diplomàtics que, els anys més ombrívols d'Europa, van intentar plantar cara a la barbàrie nazi. Platel ha volgut rendir tribut a aquestes figures, enllaçant la trama de ficció amb reflexions sobre la responsabilitat individual i la capacitat de resistència fins i tot en contextos d'opressió.
En aquest entramat apareixen referències a la presència jueva ia la fugida de persones perseguides pel nazisme, cosa que permet que, juntament amb la intriga i el romanç, es coli a la història una lectura moral i política de l'època. L'autora recorre fins i tot a una cita del Talmud -«Qui salva una vida, salva el món sencer»- com a idea de fons que travessa el relat.
Tot aquest treball de documentació, contrastat amb records familiars i històries orals que la mateixa autora ha anat recopilant, contribueix a construir una novel·la que pretén resultar propera als lectors, però sense renunciar a la complexitat del moment històric que retrata.
El perfil literari de Marta Platel
Més enllà de l'anècdota del premi, la trajectòria de Marta Platel es caracteritza per una escriptura que combina la precisió periodística amb una forta pulsió emocional. Els seus textos tendeixen a fixar-se en els matisos de les relacions humanes, els silencis que marquen els personatges i les tensions que es donen entre memòria, identitat i necessitat de reconstruir-se.
En la seva narrativa apareixen sovint personatges que caminen en equilibri precari entre la fragilitat i la resistència, entre el quotidià i el simbòlic. Aquest interès per l'atmosfera i pel subtext la porta a suggerir més del que explicita, recolzant-se en allò que no es diu ia les zones grises on es juguen moltes de les decisions importants de la història.
La seva relació amb el món artístic i escènic també es percep en la manera d'encarar l'escriptura: la música, el cos i les emocions actuen gairebé com un llenguatge paral·lel que acompanya el desenvolupament dels fets. A «El ball de les criades», aquest enfocament es tradueix en escenes intenses, en què l'ambient pesa tant com l'acció i en què els espais domèstics adquireixen una dimensió gairebé teatral.
Platel ha explicat que fa anys que està escrivint, malgrat tenir només dues novel·les publicades, i reconeix que el reconeixement del Premi Fernando Lara li afegeix una certa pressió a l'hora de afrontar el proper projecte. Tot i això, assegura que ja té noves idees en marxa i que el seu objectiu és continuar desenvolupant una veu pròpia, capaç d'emocionar sense caure en l'efectisme.
Amb El ball de les criades, l'autora aspira a consolidar-se dins del panorama narratiu actual a Espanya, amb una proposta que barreja intriga, romanç i melodrama, però que alhora s'assenta en un fons històric i social reconeixible per als lectors europeus i, en particular, per al públic espanyol.
Un premi consolidat al calendari literari
El Premi Fernando Lara de Novel·la se celebra dins l'acord de col·laboració entre el Grupo Planeta i la Fundació AXA per al desenvolupament i el foment de la cultura a Andalusia. Des de la primera edició el 1996, el certamen s'ha anat consolidant com una de les grans cites del món editorial en castellà, tant pel nombre de manuscrits rebuts com pel prestigi del seu palmarès.
En aquesta XXXI edició, el premi ha aconseguit la xifra de 1.003 novel·les originals i inèdites a concurs. Del total, 509 procedeixen de diferents comunitats autònomes espanyoles, mentre que la resta es reparteix entre Amèrica Central, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, diversos països europeus i un petit nombre de textos enviats des de l'Àfrica, a més d'algunes obres sense procedència especificada.
A nivell nacional, les xifres confirmen una participació molt distribuïda pel territori. Destaquen les 111 obres rebudes des de la Comunitat de Madrid, les 83 d'Andalusia (amb 18 procedents de Sevilla), les 65 de la Comunitat Valenciana i les 64 de Catalunya. També han arribat manuscrits des de Castella i Lleó, Galícia, Múrcia, el País Basc, les Canàries, les Balears i altres comunitats, cosa que reforça l'abast estatal del certamen.
El premi manté una dotació de 120.000 euros per a l'obra guanyadora, una quantitat que el situa entre els guardons més ben remunerats dins l'àmbit de la narrativa en llengua espanyola. A més, la novel·la premiada es publica sota el segell d'Editorial Planeta, amb una data de llançament ja fixada per al 17 de juny, cosa que garanteix una difusió notable a llibreries d'Espanya i altres països europeus.
Al llarg de la seva història, el Fernando Lara ha reconegut autors de gran projecció, com Manuel Loureiro, Roberto Santiago, Máximo Huerta, Alaitz Leceaga, Gonzalo Giner o Ángela Becerra. L'any anterior, el guardó va recaure a Sergio Vila-Sanjuán, amb «Misteri al Barri Gòtic», una novel·la negra ambientada també a Barcelona, cosa que mostra certa sintonia geogràfica en les darreres edicions.
Jurat, finalistes i una gala al Real Alcázar de Sevilla
L'organització del premi ha destacat, un any més, el alt nivell de les obres presentades. D'entre les 1.003 novel·les, el jurat va seleccionar en primer lloc un llistat de deu finalistes, signades tant amb nom propi com amb pseudònim, abans de decidir la guanyadora definitiva.
Entre aquests títols figuren obres com De pal pa'rumba, de Jorge Torrente; "Secrets en flames", d'una autora que escriu com a Mira; L'herència de l'odi, de Sergio Moreno López; Ongi Etorri, d'Àngela Gancedo Igarza; «El pes de la bellesa», presentat sota el pseudònim de Maria Angiolina; «Mariasun i la fi del món», de Pedro Luis López Pérez; La musa d'Alexandria, de Jaime Restrepo; Quartes Inacabada, de Guillermina d'André; «Melisa», de Patricia Aranda (pseudònim després del qual es trobava la mateixa Marta Platel), i «Mort al Miño», de María Ángeles Valcarce García.
A la fase final, el pols es va reduir a dues novel·les principals: Ongi Etorri i Melisa. Segons s'ha fet públic, la votació del jurat es va resoldre amb quatre vots a favor de Melisa davant d'un per Ongi Etorri, cosa que va consagrar a l'obra de Platel com a guanyadora del XXXI Premi Fernando Lara de Novel·la.
El jurat ha estat integrat per figures de pes a l'àmbit literari i editorial: Ana María Ruiz-Tagle, en representació de la Fundació AXA; les escriptores i acadèmiques de la RAE Clara Sánchez i Nativel Preciado; el poeta i assagista Pere Gimferrer, també membre de la Reial Acadèmia Espanyola, i l'editor Emili Rosales, que ha actuat com a secretari amb vot.
La cerimònia de lliurament s'ha celebrat, com és tradició, als Reals Alcàssers de Sevilla, concretament al Pati de la Monteria, un espai monumental que s'ha convertit en l'escenari habitual de la decisió del premi. La gala ha estat conduïda pel periodista Jesús Vigorra i ha reunit representants del món editorial, cultural, polític i econòmic.
Entre les personalitats assistents es trobaven el president del Grup Planeta i de la corporació Atresmedia, José Creuheras; la consellera delegada d'AXA a Espanya, Olga Sánchez; el president de la Fundació Cajasol, Antonio Pulido; l'alcalde de Sevilla, José Luis Sanz; i la consellera de Cultura i Esport de la Junta d'Andalusia, Patricia del Pozo, a més d'altres autoritats locals i regionals.
Clara Sánchez va ser l'encarregada d'anunciar públicament el nom de la guanyadora en representació del jurat, en una vetllada que reforça la imatge del Fernando Lara com una de les fites culturals del calendari sevillà i, per extensió, del panorama literari espanyol.
L'edició d'aquest any del Premi Fernando Lara de Novel·la deixa la imatge d'una narradora barcelonina que, amb la segona obra, ha sabut connectar una història íntima sobre criades de postguerra amb un context europeu complex marcat per la presència nazi i la repressió franquista. L'èxit d'«El ball de les criades» en un certamen amb més de mil manuscrits subratlla tant l?empenta creativa que es viu a Espanya ia altres països de parla hispana com la capacitat d?aquest guardó per donar visibilitat a veus que exploren, des de la ficció, episodis encara poc comptats de la memòria recent europea.