La periodista gaditana Marisa Gallero dóna a conèixer al Teatre María Luisa de Mérida la seva obra més recent, una biografia de gran calat titulada 'José Fernández López. Un empresari sense por al risc', amb acte previst a les 19.00 hores i entrada lliure mitjançant inscripció prèvia.
El volum ret homenatge a un gallec profundament vinculat a Mèrida, i arriba avalat pel Premi LID de Biografia Empresarial a la seva XXI edició, reconeixement que subratlla el seu rigor, la documentació inèdita i una narrativa que acosta el lector a una figura clau del desenvolupament industrial de el segle XX.
Un llibre que il·lumina un referent empresarial
L'autora explica que el projecte va néixer per encàrrec de Biet Rubut quan dirigia el diari ABC, iniciant la investigació el 2018 i culminant-la al començament d'aquest any després d'una pausa professional, amb una feina que arriba a unes Pàgines 500 de lectura àgil i meticulosa.
Per reconstruir la trajectòria del biografiat, Gallero va recórrer a fonts primàries i testimonis orals: des dels arxius municipals de Mèrida i la Diputació de Badajoz fins a fons del antic INI, a més de veus que van conèixer de prop la tasca de l'empresari. El resultat incorpora peces poc conegudes que completen el perfil.
L'obra busca posar en primer pla un personatge de discreció proverbial, un visionari que va preferir el treball en equip i va deixar empremta per la seva constància, humilitat i empatia. Aquesta combinació explica tant el seu ascens empresarial com el respecte aconseguit en els àmbits industrial i social.
El jurat del Premi LID va destacar el “rigor històric” i l'ús de documentació inèdita que aporta llum sobre decisions estratègiques, aliances i contextos que van marcar leconomia espanyola en dècades determinants, a més duna estructura que facilita seguir levolució del protagonista.
Trajectòria i empremta de José Fernández López
Nascut a Lugo el 1904 i mort a Madrid el 1986, José Fernández López es va considerar sempre gallec, però va tenir a Mèrida la segona casa des de 1936. Va ser nomenat Fill Adoptiu de la ciutat el 1945 per la seva contribució a l'impuls econòmic i social local.
La seva gran aposta emeritenca va començar amb l'arrendament del escorxador de Mèrida, contracte formalitzat el 2 de gener de 1936 després d'una etapa de fallida tècnica. Sota la seva direcció va modernitzar processos, va generar entre 500 i 615 llocs de treball de mitjana i va convertir la marca api en referència nacional en conserves càrnies, innovant amb productes com salsitxes i hamburgueses.
D'aquella activitat van derivar inversions complementàries: investigació en estany, projectes miners i l'expansió de la indústria del suro amb La Corchera. En paral·lel, va promoure iniciatives frigorífiques a Extremadura que van reforçar la cadena agroalimentària i la seva projecció fora de la regió.
La seva visió va transcendir el sector carni. Al costat dels seus germans va impulsar el laboratori Zeltia a la postguerra i va oferir empara a científics represaliats, com Miquel Català, Faustino Cordón o Vicente Sos Baynat, contribuint a preservar talent en temps adversos.
En l'àmbit del transport, va fundar el 1943 Transfessa, amb seu social a Badajoz en els seus inicis, i va patentar un sistema per facilitar el canvi d'amplada de via a la connexió ferroviària amb Europa pels Pirineus. Al mar, la seva aposta per la congelació en origen va cristal·litzar a la flota de Pescanova, pionera al continent.
A més de la seva faceta empresarial, va deixar una empremta cívica ressenyable: va impulsar excavacions a la alcassaba i la Casa de l'Amfiteatre, va ajudar a rehabilitar les esglésies de Santa Maria i Santa Eulàlia, va cedir 30.000 m² per aixecar la llavors residència sanitària i va donar el casalot del carrer Moreno de Vargas per a fins educatius, entre altres aportacions.
L'acte al Teatre María Luisa compta amb la participació de Biet Rubut (autor del pròleg i director del Debat), de l'alcalde Antonio Rodríguez Osuna, de l'exregidor Antonio Vélez i de José María Fernández Sousa-Faro, fill del biografiat, a més d'altres familiars i persones vinculades al seu llegat. L'assistència és gratuïta, amb inscripció prèvia.
Aquesta biografia situa en el seu context un empresari que no defugia el risc i que va saber avançar-se al seu temps: des de la modernització de l'escorxador emeritenc i el lideratge de api fins a la creació de Zeltia, Transfesa i Pescanova, passant pel seu mecenatge cultural i social. Un retrat ampli, sustentat en fonts sòlides, que ajuda a entendre per què el seu nom continua pesant en la història econòmica de Mèrida i Espanya.