Fotografia: Maria Latorre, perfil de Facebook.
Maria Latorre escriu novel·la romàntica i contes per a adults i ja porta uns quants títols publicats com Una família en obres, Tocant el cel o Plaers. La darrera es titula Descalça entre arrels. Li agraeixo molt el seu temps i dedicació per a aquesta entrevista que publico avui.
Maria Latorre. Entrevista
- ACTUALITAT LITERATURA: La teva darrera novel·la publicada és Descalça entre arrels. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
MARIA LATORRE: És la història de Lola, una jove que ha viscut sempre a la serra andalusa i que després de la mort de la seva mare marxa a viure amb el seu pare a Catalunya. De viure en una cabana al mig del bosc passa a ser la filla d'un vinater burgès i davant aquest xoc es proposarà no perdre la seva essència, passi el que passi. Quan es creua amb Cesc Ribelles, un empleat del seu pare, començarà a tenir dubtes sobre què és realment el que intenta protegir i què s'està perdent per aferrar-se al passat.
La idea va sorgir fa gairebé vint anys, en un conte que vaig escriure per a un concurs de la meva ciutat. Hi sortien dos personatges dels quals em vaig quedar amb ganes d'explicar més coses. Eren els que més tard esdevindrien Lola i Cesc. Van estar xiuxiuejant-me la seva història durant molt de temps i em vaig adonar que això que em deien tenia forma de novel·la. No em sentia preparada per escriure-la així que vaig apuntar-me al curs de novel·la romàntica d'Érika Gael —el millor que vaig poder fer per a la meva vida com a escriptora— i va ser allà on per fi vaig començar a donar-li forma.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
ML: El primer conte que vaig tenir es deia Marta i anava d'una nena petita que volia créixer, una mica al revés que Peter Pan. Ho recordo vívidament perquè jo em sentia com ella. Anys després em van regalar La princesa dels elfs, de Sally Scott, i va ser el combustible definitiu per al meu jo escriptor.
Els primers relats que vaig escriure de nena estan escampats en papers regal i fulls arrencats dels meus quaderns escolars. La que més recordo és la història de un cérvol que quedava atrapat a les arrels d'un arbre. Encara conservo algunes d'elles.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
ML: Dos escriptors que em van influenciar molt en la meva adolescència van ser JDSalinger i Federico García Lorca. Però crec que no seria la mateixa escriptora sense Flannery O'Connor, Jose Luis Sampedro, Pilar Pedraza, Miguel Delibes, Marisa Sicília, Gianni Rodari, Érika Gael o Jesús Carrasco, entre d'altres.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
ML: Molts! Però ara mateix, el primer que em ve al cap, és Tyrion Lannister. Quan fa anys vaig llegir els llibres em van fascinar les arestes i la humanitat, sempre entre el bé i el mal, un supervivent nat.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
ML: A l'hora d'escriure necessito música de fons, en sintonia amb la història que tinc entre mans. Per llegir no tinc cap costum especial, solc llegir en qualsevol moment que tinc lliure, per això últimament ho faig molt al telèfon mòbil.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
ML: El meu lloc preferit per escriure és a l'aire lliure, amb el portàtil o una llibreta, i el meu moment és al matí. Per llegir no tinc ni lloc ni moment preferit, crec que qualsevol lloc i qualsevol moment són ideals per fer-ho.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
ML: Sí, crec que hi ha històries meravelloses a tots els gèneres. En general no em guio pel gènere de la novel·la per escollir lectura, acostumo a fer-ho per la sinopsi o per les recomanacions de persones en criteri de les quals confio.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
ML: Estic llegint la traductora, de José Gil Romero i Goretti Irisarri, i estic escrivint una novel·la curta que podria catalogar-se com a sentimental.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
ML: En crisi. Les matèries primeres per als llibres a paper estan pels núvols, s'imposa la mercantilització de la literatura a la seva qualitat, pirateria és impossible de contenir, els autors novells tenen poques oportunitats, les editorials segueixen ancorades majoritàriament en pràctiques que ja no tenen sentit i que frenen el creixement dels seus autors, les xarxes socials ens estan descentrant…
Però si hi ha crisi, hi ha oportunitats de canvi, evolució i tant de bo les aprofitem per millorar les condicions de tots i en favor de la literatura. Les autores i els autors volem tenir més control sobre la nostra carrera i això ja està canviant moltes coses.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
ML: Em quedo amb moltes coses positives, és clar que sí. Amb les persones que he trobat en el camí i allò bo i allò no tan bo que m'han donat, sobretot. De les relacions humanes és d'on sorgeix en gran mesura la meva inspiració.