L'escriptor madrileny Marcos Giralt Torrente ha estat distingit amb el Premi de la Crítica a la categoria de narrativa pel seu llibre Els il·lusionistes, una obra en què torna a indagar en la memòria familiar i en les empremtes que deixa el passat a la vida present. L'Associació Espanyola de Crítics Literaris ha considerat aquesta novel·la com el millor títol de narrativa publicat el 2025.
La decisió s'ha donat a conèixer al municipi salmantí de Morille, a la 70a edició d'uns guardons d'enorme prestigi que, encara que no compten amb dotació econòmica, són una referència a l'àmbit literari espanyol i europeu. Per a Giralt Torrente, que ja comptava en el seu haver amb el Premi Nacional de Narrativa per Temps de vida, aquest reconeixement suposa un recolzament més a una trajectòria marcada per la introspecció i l'exploració de la intimitat familiar.
Un premi clau per a la narrativa a Espanya
L'Associació Espanyola de Crítics Literaris ha reconegut Els il·lusionistes com la millor obra de narrativa en castellà publicada durant el 2025. El jurat, integrat per 21 crítics independents vinculats a diferents mitjans de comunicació, ha subratllat la capacitat de l'autor per il·luminar la complexitat dels vincles familiars sense caure en simplificacions ni idealitzacions.
Aquest guardó, que ja arriba a les set dècades d'història, és l'únic que es concedeix simultàniament a les quatre llengües oficials de l'Estat —castellà, català, gallec i èuscar—, a més d'incloure una categoria per a llibre traduït de llengua estrangera. En narrativa en castellà, el nom de Giralt Torrente se suma així a una llista llarga d'autors de referència que han vist consolidada la seva obra gràcies a aquest reconeixement.
En aquesta ocasió, la deliberació va tenir lloc a Morille, una petita localitat salmantina amb una intensa vida cultural, on es va anunciar que la novel·la de Giralt Torrente s?imposava entre els títols de narrativa de l?any. Tot i que el premi no implica una compensació econòmica, el seu pes simbòlic i la seva repercussió crítica solen traduir-se en una atenció lectora i mediàtica més gran.
L'escriptor madrileny ha confessat que fantasiejava precisament amb aquest premi quan va publicar el llibre. Tenint ja el Nacional de Narrativa per Temps de vida, imaginava que alguna distinció podria arribar per Els il·lusionistes, i entre totes, la de la Crítica era la que més il·lusió li feia. Segons ha reconegut, el reconeixement li produeix una satisfacció serena i un agraïment particular cap al jurat.
El premi confirma a Marcos Giralt Torrente com una de les veus centrals de la narrativa en espanyol actual, especialment en aquest territori híbrid entre memòria, autobiografia i ficció on s'ha mogut en els seus darrers llibres.
Els il·lusionistes: memòria familiar i ficció entrellaçades
Els il·lusionistes, publicada per Anagrama, perllonga la indagació familiar que l'autor va iniciar amb Temps de vida, centrada llavors en la figura del seu pare, el pintor Juan Giralt. En aquesta nova obra desplaça el focus cap a la branca materna, per reconstruir les vides dels seus avis i de la seva mare des d'una mirada tan afectuosa com implacable.
El punt de partida se situa a l'estiu del 1931, quan Gonzalo Torrente Ballester i Josefina Malvido es coneixen en un poble costaner de Galícia. Ell és un jove escriptor a les planes, absorbit per la literatura i devorat per una ambició creativa que no es correspon amb la seva precària situació econòmica. Ella, d'origen camperol, està a punt d'acabar els estudis de magisteri, després d'una infància marcada per la disciplina i l'esforç al medi rural.
A partir d'aquesta trobada, el llibre reconstrueix una història de parella travessada per la tensió entre els desitjos personals de cadascun i les exigències de la vida familiar. La novel·la mostra com la vida matrimonial s'acaba subordinant al projecte literari d'ell, i com ella assumeix un paper de sacrifici perquè ell pugui perseguir les seves aspiracions, amb totes les ferides silencioses que aquesta renúncia deixa a la família.
L'autor no es limita a relatar esdeveniments: obre al lector la rebotiga de l'escriptura, aquesta “cuina de l'escriptor” en què es combinen cartes sense datar, llacunes a la memòria, interpretacions, silencis elegits i episodis reconstruïts. Les zones d'ombra, les omissions i els dubtes formen part central del relat, que s'articula com una investigació emocional més que no pas com una crònica tancada.
En aquest exercici, Giralt Torrente barreja fets verificables amb passatges imaginats, recolzant-se en documents familiars, testimonis i records, però també en la llibertat de la ficció. El resultat és una narració que reflexiona sobre la pròpia impossibilitat de capturar del tot una vida aliena, per molt propera que sigui.
L'univers familiar: avis, mare i els “il·lusionistes”
El títol del llibre, Els il·lusionistes, al·ludeix als tres oncles materns de l'autor, fills de Gonzalo Torrente Ballester i de la seva primera esposa, Josefina Malvido, a qui Giralt retrata amb la seva mare. La novel·la es proposa entendre de què estan fets aquests personatges familiars que van marcar la seva infància i joventut, què els va modelar i com van arribar a ser els que van ser.
El jurat del Premi de la Crítica ha subratllat la “extraordinària lucidesa” amb què l'autor il·lumina aquest complex univers domèstic, alhora que mostra una clara maduresa personal i creativa. La narració explora la dificultat d'aquests personatges per adaptar-se a la realitat, la resistència a les normes i el contrast entre les aspiracions i les capacitats per afrontar la vida quotidiana.
A través d'aquesta radiografia íntima, l'escriptor també s'ocupa de si mateix: en intentar entendre els seus avis, la seva mare i els seus oncles, va desentranyant com han influït les seves decisions, els seus fracassos i les seves conviccions en la seva pròpia manera de mirar el món. La família apareix així no com un escenari secundari, sinó com el nucli que condiciona bona part de les lleialtats, les pors i les ambicions del narrador.
Un dels elements més delicats de l'obra és la gestió de la figura de Gonzalo Torrente Ballester, un autor central de la literatura espanyola del segle XX, molt vinculat a més a la ciutat de Salamanca. Giralt reconeix que, en certa manera, el seu avi es converteix en un llast mediàtic: l'atenció tendeix a dirigir-se cap al nom del cèlebre novel·lista, quan el seu objectiu és que el llibre es llegeixi com la història d'una família concreta, no com un capítol nou sobre un escriptor consagrat.
Per evitar que el protagonisme de l'avi eclipsi la resta, l'autor arriba a utilitzar només inicials o recursos de distanciament i demana explícitament que l?obra s?interpreti en clau familiar, no com una biografia d?un autor famós. Tot i així, part de la recepció crítica ha continuat destacant la figura de Torrente Ballester, fins al punt que en algunes ressenyes les fotografies publicades no eren de Giralt, sinó del seu avi.
Salamanca, Galícia i la petjada de Torrente Ballester
La concessió del Premi de la Crítica a Els il·lusionistes ha tingut un clar accent salmantí i gallec. La decisió es va anunciar a Morille, un petit municipi de Salamanca amb només uns centenars d'habitants però amb una intensa agenda cultural, i la història narrada al llibre està fortament vinculada a Galícia ia la ciutat de Salamanca, on Gonzalo Torrente Ballester va desenvolupar bona part de la seva vida professional.
El relat arrenca en una localitat costanera gallega als anys trenta, quan el futur novel·lista, llavors un jove de vint anys, ambiciona una obra de gran importància sense comptar encara amb el suport econòmic ni el reconeixement públic. La precarietat de lèpoca, les tensions polítiques i les limitacions dorigen social travessen de fons la història íntima de la parella.
Més tard, la biografia de l'avi s'entrellaça amb Salamanca, ciutat on va residir gairebé un quart de segle i on va deixar una empremta molt visible a la vida cultural. Allí va impartir classes a l'Institut Torres Villarroel i es va convertir en una figura habitual de la vida intel·lectual de la ciutat, especialment en espais emblemàtics com la cafeteria Novelty, on la seva estàtua asseguda continua recordant aquesta presència quotidiana.
Després de jubilar-se, la capital salmantina li va rendir homenatge donant el seu nom a una biblioteca pública, consolidant aquesta relació afectiva entre la ciutat i l'escriptor ferrolà. La novel·la de Giralt recull indirectament aquesta atmosfera cultural, en situar part de la història familiar en aquests mateixos escenaris, amb la seva barreja de tradició acadèmica, cafès literaris i tertúlies.
Al llibre, però, el que és rellevant no és tant la figura pública de Torrente Ballester com les dinàmiques íntimes del clan familiar que es va configurar al seu voltant. La lluita pel reconeixement literari, l'organització de la vida domèstica en funció de les seves prioritats i la manera com els altres van assumir o qüestionar aquest ordre intern són alguns dels fils que Giralt va tirant amb paciència i sense concessions.
Una escriptura honesta: ferides, memòria i compassió
Els qui s'acosten a Els il·lusionistes troben una prosa sòbria, elàstica i molt treballada, en què es barregen reflexió, relat i anàlisi emocional. Giralt Torrente concep la literatura com una investigació sobre la condició humana, amb les seves contradiccions, renúncies i zones menys amables, i defensa que només es pot abordar amb una honestedat radical, sense encobrir allò que incomoda.
El llibre proposa al lector revisar la pròpia història familiar amb una mirada doble: per una banda, precisa i atenta a les mesquineses, als egoismes ia les fractures; de l'altra, compassiva amb la fragilitat dels éssers humans, conscients que ningú no tria les coordenades del seu naixement ni el context en què es veu obligat a viure. Les ferides, planteja l'autor, potser es transformen amb el temps, però poques vegades desapareixen del tot.
En diferents entrevistes, Giralt ha explicat anècdotes personals que il·lustren aquest enfocament. Recorda, per exemple, com un oncle seu, dedicat a activitats delictives, el va fer una llista de novel·les del segle XX que havia de llegir, llista que ell va anar completant i que, de forma paradoxal, va contribuir a la seva formació com a escriptor. Petits detalls biogràfics com aquest es filtren en la manera de concebre la literatura com una cerca sense solemnitats.
L'autor també és molt conscient de la seva posició en el camp literari actual, on de vegades percep certa distància respecte als lectors més joves. En alguna Fira del Llibre s'ha trobat amb joves que rebutgen llegir autors homes per principis, una experiència que ell relata amb humor, però que el porta a reflexionar sobre com connectar amb altres generacions i sobre el pes dels prejudicis de tota mena a l'hora de triar lectures.
Aquesta combinació d'ironia, autoexigència i vulnerabilitat travessa la novel·la: no hi ha complaença respecte a les figures familiars, però tampoc una voluntat d'ajustament de comptes. El que interessa és comprendre per què cada persona va actuar com va actuar, quin context la va modelar i quin cost van tenir les decisions per als altres.
Trajectòria i consolidació de Marcos Giralt Torrente
El Premi de la Crítica per Els il·lusionistes arriba a un autor amb una trajectòria ja àmpliament reconeguda a Espanya. Nascut a Madrid i format en un entorn artístic —és fill del pintor Juan Giralt i nét del novel·lista Gonzalo Torrente Ballester—, Giralt Torrente s'ha mogut amb facilitat entre la novel·la, el relat i l'escriptura memorialística.
Entre els seus títols més destacats figuren Temps de vida, amb què va obtenir el Premi Nacional de Narrativa, una obra centrada en la relació amb el seu pare; les novel·les París y Els éssers feliços; així com col·leccions de contes com Mudar de pell i llibres de tall autobiogràfic com Algun dia seré recordo. En tots ells apareix una preocupació constant pels vincles familiars, el pas del temps i la manera com les experiències se sedimenten a la memòria.
En el cas de Els il·lusionistes, la novel·la ja havia cridat l'atenció abans d'aquest darrer reconeixement. Va ser finalista del premi AENA d?un milió d?euros, un guardó de recent creació amb una dotació econòmica molt elevada, finalment atorgat a l'autora argentina Samanta Schweblin. A més, el llibre va obtenir el Premi Francisco Umbral, reforçant la seva presència al panorama literari de l'any.
Més enllà dels premis, Giralt ha explicat diverses vegades que la seva vida quotidiana ha estat molt marcada per la paternitat i per una implicació intensa a les cures. Mentre la seva parella exerceix com a professora d'institut, ell ha passat llargues etapes compaginant l'escriptura amb la criança, les tasques domèstiques i l'organització familiar, cosa que, segons reconeix, ha reduït el ritme de publicació però que considera fonamental en la manera d'estar al món.
Aquesta experiència personal també es reflecteix en la forma d'entendre la masculinitat i les relacions de gènere. Format en una família monomarental, amb la seva mare com a referència central, s'ha descrit més d'una vegada com un “desclassat” que observa a certa distància els models tradicionals i les expectatives socials, cosa que li ha permès, sosté, guanyar un punt de vista flexible i atent als matisos.
El nou premi no corona només un cicle d'escriptura al voltant de la família, sinó que situa Giralt Torrente en una posició destacada dins de la narrativa europea que explora les cruïlles entre memòria, autoficció i història íntima. La seva obra ja es llegeix com a part d'un corrent contemporània que revisa el passat familiar per entendre el present, sense renunciar a la complexitat ni al dubte.
La trajectòria de Marcos Giralt Torrente es reforça ara amb un reconeixement que l'inscriu a la tradició dels grans narradors que han obtingut el Premi de la Crítica i subratlla el lloc central que ocupa la memòria familiar a la literatura espanyola actual, un territori on Els il·lusionistes es consolida com una referència obligada per als que desitgin endinsar-se a les zones més fràgils i reveladores de la vida privada.
