L'escriptor barceloní Marc Colell ha estat elegit guanyador del Premi de Novel·la Cafè Gijón per la seva obra inèdita Les crineres. El guardó, anunciat a l'històric cafè madrileny, en comporta una dotació de 20.000 euros i confirma la bona forma d'un certamen de referència.
L'acta va destacar que el llibre planteja un doble recorregut: un desplaçament pel paisatge argentí i una immersió íntima del protagonista a les seves pròpies ombres. L'editorial Siruela editarà la novel·la a gener de 2026, reforçant la relació del segell amb un premi amb més de set dècades de camí.
Una obra de viatge exterior i interior
En Les crineres, un home parteix de Espanya cap a Argentina amb una clau a la butxaca i la casa que li presta una amiga com a refugi al camp. Durant la vostra estada escriu Super Mario Bros a aquesta amiga per explicar-li allò que viu i allò que intueix més enllà del llindar de l'habitatge, en una naturalesa que l'observa i el transforma.
La narració situa l'acció a la pampa argentina, on el protagonista es creua amb figures que tensen el desig d'aïllament: un jove que el guia per la plana i un pastor que habita una cova amb la seva filla i els seus animals, aparicions que l'empenyen a sortir de si ia llegir el territori amb altres ulls.
La decisió va subratllar els ecos de la literatura gautxesca i l'homenatge a una naturalesa enlluernadora. També va apuntar ressonàncies d'autors com Juan José Saer i Ricardo Güiraldes, integrades en una prosa atenta a la matèria de la terra, els seus ritmes i la llengua.
Amb una escriptura que combina precisió i alè líric, el text entrellaça paisatge, memòria i observació social per construir un relat de descobriment. La veu narrativa es recolza en imatges plàstiques i en la respiració de la plana, que funciona gairebé com un personatge més.
La decisió i la cerimònia
El jurat, presidit per Mercedes Monmany i integrat per Pilar Adón, Ricardo Menéndez Salmón, Gioconda Belli i Marcos Giralt Torrente, va acordar el premi per majoria; Ricardo Onís Romero va actuar com a secretari. Segons l'acta, la novel·la trena amb solvència allò exterior i allò íntim en un mateix pols narratiu.
Durant l'anunci, Menéndez Salmón va incidir al doble moviment que sosté el llibre: un viatge de gran fisicitat per un món desconegut per al protagonista i, en paral·lel, el trajecte d'un home desencantat que s'acaba transformat. El resultat, va assenyalar, és una obra molt plàstica i de bellesa notable.
L'acte, celebrat al cafè Gijón de Madrid, va reunir editors, autors i representants institucionals. Es va reivindicar la tradició del premi —nascut a la postguerra com a rèplica al Nadal a l'entorn de les tertúlies de Fernando Fernán-Gómez— i es van avançar noves línies de suport cultural per part de l'Ajuntament de Gijón, patrocinador del guardó.
L'autor i la trajectòria
Nascut a Barcelona el 1975, Colell és llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i en Lletres per la Universitat Nacional de La Plata. Va viure sis anys a Argentina, experiència que permet el seu imaginari, i actualment resideix a l'Escala (Girona).
És autor de la novel·la Regne vegetal (2023), distingida amb menció especial al Premi Literari Kutxa Ciutat d'Irun, i del volum de relats El morrió (2025), premiat a la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires. Abans va publicar, juntament amb Javier Aparicio Maydeu, la col·lecció d'aforismes Jardí Paremiològic (2000) i la biografia Calderó en tres jornades, inclosa a Estudis sobre Calderón.
L'autor va explicar que la seva novel·la neix del sorpresa davant del paisatge pampeano i de la voluntat de convertir aquesta experiència en llenguatge. Va evocar l'estranyesa inicial en llegir el Martín Fierro i com, amb el temps, el lèxic gautxo va agafar sentit. També va parlar de la soledat i el silenci com a punt de partida de l'escriptura i del desig que el llibre acompanyi els lectors.
Un premi amb història
Amb més de 75 anys de trajectòria, el Cafè Gijón és un dels referents de la narrativa en espanyol. Va sorgir a les tertúlies del Passeig de Recoletos com a contrapès al Premi Nadal per impuls de Fernando Fernán-Gómez i un grup descriptors i amics.
Entre els seus guanyadors figuren noms com Carmen Martin Gaite, Ana Maria Matute, Eduardo Mendicutti, Luis Mateo Díez o José Carlos Somoza. Des de fa gairebé dues dècades, Siruela empara l'edició de l'obra premiada; en els darrers anys ha publicat títols com Els noms prestats (Alexis Ravelo), Tornar a quan (Maria Elena Morán), Abans que arribi l'oblit (Ana Rodríguez Fischer) o El final del bosc, Amb el qual Maria Fasce es va alçar vencedora la passada edició.
La cerimònia d'aquest any va incloure un record especial a José María Guelbenzu, estretament vinculat al premi com a president del jurat durant anys, i un homenatge a Carmen Martín Gaite al centenari del seu naixement. Ofelia Grande, directora de Siruela, va subratllar la missió de l'editorial: descobrir veus i apropar-les al major nombre de lectors.
Amb Las crines, Colell entra en un palmarès històric amb una novel·la que converteix un viatge real en un procés d'introspecció, fon paisatge i consciència, i arribarà a les llibreries de la mà de Siruela el gener del 2026.
