L'escriptora de Jaén Mar Horno s'ha consolidat com una de les veus més destacades del relat breu a Andalusia gràcies a una trajectòria que no deixa de sumar reconeixements. El seu llibre Pedrasantes, publicat per Edhasa, s'ha convertit en l'eix d'una sèrie de premis que han situat el seu nom al primer pla del panorama literari andalús i nacional.
Les darreres setmanes, l'autora de Torredonjimeno ha encadenat guardons que reforcen el seu perfil com a especialista en narrativa curta: al ja obtingut Premi Tiflos de Literatura se suma ara el Premi Andalusia de la Crítica en la modalitat de relat, a més del XIV Premi de Microrelats ELACT «Lola Fernández Moreno» pel seu text Mala praxi. Tot això mentre continua avançant, sense presses, en la seva primera novel·la de més extensió.
Premi Andalusia de la Crítica per a «Piedrasantas»
L'Associació Andalusa d'Escriptors i Crítics Literaris ha concedit a Mar Horno el Premi Andalusia de la Crítica a la categoria de Relat pel seu llibre Pedrasantes, en el marc de la trenta-dosena edició del certamen. Es tracta d'un dels guardons literaris més reconeguts de la comunitat i gaudeix d'un prestigi notable també a nivell nacional, ja que està recolzat per un jurat format per crítics, professors universitaris i escriptors.
Aquest volum, compost per dotze relats ambientats en una mateixa ciutat i units per un fil conductor comú, va ser publicat al juny de l'any anterior i des de llavors no ha deixat d'acumular elogis. El jurat ha destacat que l'obra presenta "un realisme tensionat de valor al·legòric", on es combinen elements estranys que generen "una atmosfera inquietant" i personatges que mostren "la impossibilitat d'escapar de la fatalitat del destí".
La pròpia autora defineix el llibre com un conjunt d'històries en què conviuen la mort, la violència i la maldat amb l'humor, la fantasia i l'amor, sempre filtrats per una mirada literària molt personal. Els relats comparteixen escenari i to, fet que converteix Pedrasantes en un projecte unitari que va més enllà de la mera recopilació de contes independents.
Per a Horno, aquest reconeixement té un pes especial: considera el Premi Andalusia de la Crítica com un dels màxims èxits a què pot aspirar un escriptor andalús, en bona mesura pel prestigi dels qui integren el jurat. L?autora admet que no esperava alçar-se amb el guardó i que encara li costa assimilar l?abast que està tenint el llibre.
Una fallada molt disputada i un jurat especialitzat
L'edició en què Mar Horno ha resultat guanyadora ha estat especialment competitiva. Més de quatre-centes obres publicades a Andalusia es van presentar al Premi Andalusia de la Crítica, de les quals es va realitzar un primer garbell fins a quedar en 44 finalistes repartits entre les diferents modalitats: Relat, Novel·la, Poesia, Assaig i Literatura Infantil i Juvenil.
El jurat, integrat per una vintena d?especialistes de l?Associació Andalusa d?Escriptors i Crítics Literaris, va deliberar a la seu del Centre Andalús de les Lletres de Màlaga abans de comunicar la decisió. A la lectura de l'acta van assistir responsables de diverses institucions culturals, com ara el director del Centre Andalús de les Lletres, Justo Navarro; representants de la Fundació Unicaja i de la Xarxa Internacional d'Universitats Lectores.
Tot i que el premi no té dotació econòmica, el seu valor simbòlic i intel·lectual és molt elevat. En edicions anteriors ha servit per donar suport a l'obra d'autors andalusos que, amb el temps, han aconseguit una projecció nacional i fins i tot internacional, convertint el guardó en un autèntic referent dins del mapa cultural de la comunitat.
El lliurament oficial dels premis està previst per a la tardor, en un acte que tindrà lloc a la ciutat de Granada i comptarà amb la presència dels diferents autors guardonats. En aquesta cerimònia, Mar Horno rebrà l?escultura dissenyada per l?artista cordovesa Marta Campos, peça que simbolitza el reconeixement del sector crític a la seva aposta pel relat breu.
Un palmarès compartit amb altres veus andaluses
Encara que el nom de Mar Horno ha brillat amb força en la modalitat de Relat, la decisió dels Premis Andalusia de la Crítica ha estat també una radiografia de la bona salut de les lletres andaluses, recolzada per iniciatives com la Escola de joves escriptores i escriptors, en diferents gèneres. A la categoria de Novel·la, el premi va recaure en crisálida, de Fernando Navarro, obra valorada per la seva força, originalitat i per la construcció de personatges de gran duresa, narrada amb una veu autèntica i un ritme molt marcat.
En la mateixa línia, el jurat va decidir concedir el guardó de Òpera Prima a la novel·la Matí, de la granadina Olalla Castro, pel tractament del dolor i la pèrdua a través d'un llenguatge de profund lirisme. A Assaig, l'obra reconeguda va ser Cervantes. La veritat de l'home a través dels documents, d'Alfredo Alvar Ezquerra, destacada pel seu rigor i caràcter divulgatiu a l'hora de revisar la vida de l'autor del Quixot.
Dins l'apartat de Poesia, Juan José Téllez va obtenir el premi amb Els darrers pells vermelles, un llibre que, segons el jurat, encarna una consciència lírica de final de cicle per a certes utopies, però que encara reclama dignitat per a la resistència i per a la paraula com a eina de presa de consciència davant de la barbàrie.
La Literatura Infantil i Juvenil va quedar reconeguda mitjançant un premi ex aequo que va recaure en La filla de l'esquimal de Francisco Díaz Valladares ia Surt d'allà talp!, escrit per la malaguenya Alicia Acosta amb il·lustracions d'Alessandro Montagnana. Ambdues obres van ser subratllades com aportacions valuoses en àmbits complementaris: la novel·la juvenil i l'àlbum il·lustrat infantil, Respectivament.
«Piedrasantes» i la maduresa del relat breu de Mar Horno
Amb Pedrasantes, Mar Horno confirma un camí literari que feia anys que es gestava en el terreny del microrelat. L'autora assenyala que escriu per afició i per pur gaudi, sense concebre l'escriptura com una obligació professional, i potser aquí rau part de la frescor i la intensitat dels seus textos. Tot i així, el seu treball ha assolit un grau de maduresa que la crítica ha sabut reconèixer.
El llibre no només ha estat distingit amb el Premi Andalusia de la Crítica, sinó que ja havia aconseguit prèviament el prestigiós Premi Tiflos de Literatura, fet que confirma l'impacte de l'obra en diferents jurats especialitzats. Per a Horno, cada nou reconeixement reforça la confiança en un projecte que, en les pròpies paraules, li està donant «moltes alegries».
En aquests dotze relats, l'autora explora una ciutat que actua gairebé com un personatge més, un espai comú on es creuen històries marcades per la fatalitat, els conflictes morals i un rerefons d'estranyesa que impregna cada escena. La combinació de realisme, al·legoria i elements inquietants configura un univers narratiu reconeixible, que enganxa el lector i l'obliga a fer-se preguntes.
El to de Forn transita entre allò fosc i allò lluminós: enmig de la violència, la malaltia o la mort, apareixen centelleigs d'humor, fantasia i tendresa. Aquesta barreja contribueix que els seus relats resultin propers malgrat el pertorbador de moltes situacions, i permet que el conjunt es llegeixi com un mosaic complex de la condició humana.
Del microrelat al reconeixement nacional
Abans que Pedrasantes acaparés titulars, Mar Horno ja era una autora molt reconeguda al circuit dels certàmens de microrelats. Porta al voltant de quinze anys cultivant aquest gènere brevíssim, en què ha desenvolupat una veu pròpia basada en la precisió del llenguatge, l'enginy i la capacitat per suggerir històries completes en només unes línies.
La seva trajectòria està jalonada de premis: ha guanyat concursos com Relats de viatges de la Cadena SER, el Premi Iasa Ascensors, el Premi Lletres d'Islantilla i el Premi Tiflos de contes de l'ONCE, a més de ser finalista en cites tan seguides pels aficionats al gènere com «Relats a Cadena» de la Cadena SER, el certamen de microrelats de la revista Enye o el Premi Hortensia Roig de literatura infantil, aquest darrer orientat a promoure vocacions STEM entre les nenes.
Al terreny editorial, Horno ha publicat els llibres Precipicis habitats, Pedrasantes y Nàufrags de l'Oceà Índex, tots orientats al relat i al microrelat. Alguns d'aquests títols també han estat a prop de grans premis: Precipicis habitats va ser finalista dels Premis Ciutat d'Alcalá de Henares, mentre que Nàufrags de l'Oceà Índex va arribar a la final del Premi Setenil el 2022.
Més enllà dels seus llibres en solitari, l'autora ha participat en diverses antologies del gènere, consolidant una presència constant a l'ecosistema del conte i del relat breu a Espanya. El seu nom s'ha anat associant a la idea de rigor i experimentació dins la narració curta, cosa que el Premi Andalusia de la Crítica no fa sinó confirmar.
Mala praxis i l'impuls dels microrelats
El mateix cap de setmana en què es va conèixer la decisió del Premi Andalusia de la Crítica, Mar Horno tornava de Cartagena després de recollir el XIV Premi de Microrelats ELACT «Lola Fernández Moreno». El text guanyador, titulat Mala praxi, va ser triat per unanimitat per un jurat compost per Isabel Hernández Hernández, Rosa Huertas Gómez, Francisco Marín Pérez i Antonio Parra Sanz.
Aquest concurs, vinculat a la trobada literaria ELACT i patrocinat per la Universitat Popular de Cartagena, Luna-Cerezuela Centre d'Estudis i el festival Cartagena Negra, va seleccionar en primer lloc cinquanta-set textos que després es van reduir a sis finalistes: S'ha acabat la festa, Mala praxi, Salix Babylonica, Veïns de bloc, L'home lliure y Cures pal·liatives. Després d'una nova votació, el relat d'Horno es va imposar amb claredat.
El premi va consistir en un trofeu, una dotació econòmica de 500 euros i l'oportunitat de llegir el microrelat en públic durant l'acte de lliurament. L'autora es va desplaçar des de Torredonjimeno fins a Cartagena per recollir el guardó i compartir amb els assistents el text, en què, sense renunciar a l'enginy que caracteritza el gènere, aborda la força de l'amor capaç d'enfrontar-se fins i tot a la mort i desafiar la lògica racional.
Amb aquesta nova distinció, Forn reforça la seva posició com una de les autores més premiades a l'àmbit del microrelat en llengua espanyola. La connexió entre l'èxit de Mala praxi i el de Pedrasantes evidencia la coherència del seu projecte literari, en què les històries breus funcionen com a laboratori d'idees i emocions que després s'expandeixen en formats una mica més extensos.
Una escriptora per vocació que compagina creació i treball
Més enllà dels premis, la figura de Mar Horno crida l'atenció per la forma de relacionar-se amb l'escriptura. L'autora insisteix que no concep la literatura com una obligació professional, sinó com un espai de refugi i gaudi personal. De fet, assegura que, si l'hagués d'afrontar com una feina a l'ús, probablement perdria part del plaer que ara li proporciona.
Forn treballa com documentalista audiovisual a la Ràdio Televisió d'Andalusia (Canal Sud), on exerceix la seva labor professional al marge de la seva activitat literària. Aquesta doble faceta l'ha portat a organitzar-se per escriure en el seu temps lliure, deixant-se guiar per la inspiració i evitant imposar calendaris massa estrictes.
Actualment, l'autora es troba immersa en l'escriptura d'una novel·la de més extensió que la dels seus treballs anteriors. No s'ha marcat una data concreta per a la publicació i prefereix avançar lentament, revisant cada part amb calma i sense la pressió de terminis editorials tancats. La seva intenció és seguir fidel a una manera de treballar on prevalguin la cura del text i el plaer d'escriure.
Aquesta actitud pausada contrasta amb la intensitat amb què el seu nom ha aparegut en els darrers temps al circuit de premis i certàmens. Els èxits de Pedrasantes i dels seus microrelats han arribat, en bona mesura, com a conseqüència natural d'un treball constant i discret, desenvolupat durant anys sense grans focus mediàtics.
Tot apunta que la trajectòria de Mar Horno continuarà creixent: la seva consolidació com a referent del relat breu, el suport de la crítica i l'interès que desperten els nous projectes dibuixen el perfil d'una autora que ha trobat a la brevetat un territori fèrtil per explorar la complexitat de la condició humana, alhora que obre la porta a una futura etapa novel·lística que molts lectors i lectores ja esperen amb curiositat.
