La Biblioteca Regional JoaquÃn Leguina obre les portes a un viatge per els crims literaris de Madrid, una mirada que explora com la ciutat ha estat escenari, mirall i motor de la narrativa policÃaca en castellà . L'entrada és lliure i la proposta es pot visitar fins al 11 de gener a la Sala d'exposicions del centre.
Lluny de ser decorat, Madrid es comporta com un personatge que dialoga amb el lector: condiciona detectius, vÃctimes i testimonis, i marca el pols de cada cas. Comissariada per Tania Serrano BenÃtez i amb l'assessorament de Lorenzo Silva, l'exposició traça l'origen, l'evolució i les diferents etapes del noir capitalÃ.
Una mostra gratuïta a la Biblioteca Regional
L'exhibició proposa un itinerari cronològic i temà tic que connecta la tradició amb els corrents actuals, reunint materials d'arxiu, primeres edicions, fotografies, cartells, revistes, llibres i recursos audiovisuals. Procedeixen tant dels fons de la Biblioteca Regional i de les biblioteques públiques de la Comunitat de Madrid com de altres institucions culturals.
El conseller de Cultura, Turisme i Esport, Mariano de Paco Serrano, subratlla que la capital ha inspirat generacions de narradors i que el gènere negre, per la seva mirada crÃtica i la seva capacitat per atrapar el lector, forma part de la memòria cultural compartida. El projecte, a més, reforça el compromÃs institucional amb la difusió del patrimoni literari i una oferta cultural diversa.
De Cervantes a l'actualitat: mapa del noir capitalÃ
El recorregut arrenca al Segle d'Or amb una parada cridanera: Miguel de Cervantes i el seu relat La força de la sang (1613), on una vÃctima assumeix el paper d'investigadora i s'obren pas codis embrionaris del misteri. Entre les peces destacades hi ha una primera edició cedida per la Biblioteca Nacional.
Del segle XIX emergeixen les aportacions de Benito Pérez Galdós y Emilia Pardo Bazan. Galdós juga amb el dubte i l'enigma a la incògnita, mentre que Pardo Bazán signa una de les obres canòniques del gènere, La gota de sang, i sorprèn amb Selva, projecte inacabat els manuscrits del qual han estat prestats per la Real Acadèmia Gallega.
Galdós també va deixar una investigació periodÃstica modèlica a El crim del carrer Fuencarral, una indagació en clau de veritable crim molt abans de l'etiqueta anglosaxona contemporà nia. Va assistir al judici, va contrastar fonts i va documentar el cas de Luciana Borcino, que anys després va inspirar un capÃtol de la sèrie La petjada del crim.
El primer terç del segle XX va deixar rastres dispersos, entre paròdies i jocs d'enginy d'autors com Enrique Jardiel Poncela o Wenceslao Fernández Flórez, mentre la imitació del model anglosaxó apareixia sota pseudònims. El gènere, però, no cristal·litzaria fins a mitjans de segle.
Aquest punt d'inflexió arriba amb Francisco GarcÃa Pavón i la seva policia Plini. Encara que el seu territori natural és Tomelloso, a Les germanes colorides (Premi Nadal, 1969) l'investigador viatja a Madrid per seguir la pista de dues desaparegudes. La crÃtica ha vist a Pavón al pare de la novel·la policÃaca espanyola, i la mostra inclou referències a la seva adaptació televisiva dels anys setanta.
Amb la democrà cia, la capital es converteix en un laboratori narratiu per a tensions polÃtiques i socials. Manuel Vazquez Montalban trasllada Pepe Carvalho a Madrid a Assassinat al Comitè Central y Assassinat a Prado del Rey, Mentre Juan Madrid, Julián Ibáñez o Carlos Pérez Merinero teixeixen trames a barris i perifèries; Jorge MartÃnez Reverte passeja el periodista Julio Gálvez per museus i cafès amb una marcada cartografia urbana.
A les dècades dels vuitanta i noranta, Arturo Pérez-Reverte situa a la capital La taula de Flandes y El mestre d'esgrima, on cultura, art i intriga s'entrecreuen. Madrid actua com escenari simbòlic i motor del suspens en aquestes obres.
El 1998 irrompen els guà rdies civils Bevilacqua i Chamorro, de Lorenzo Silva, amb un cicle que transita comissaries, jutjats i carrers madrilenys. Les seves novel·les combinen denúncia social i retrat urbà , consolidant un pont entre tradició i renovació del gènere.
Des del 2010, el panorama es diversifica amb Alicia Giménez Bartlett, Jeroni Tristante, Marta Sanz o Carmen Mola, al costat de la mirada nostà lgica de Rafael Reig i el vertigen de la trilogia reina Roja de Juan Gómez-Jurat. La nòmina actual supera amb comoditat el mig centenar d'autors, prova de la vitalitat del noir madrileny.
Activitats paral·leles: visites guiades, conferències i tallers
La programació s'estén durant els mesos de tardor amb visites guiades els divendres i dissabtes, prèvia inscripció a través de la Central de Reserves. Totes les activitats són d'accés lliure fins a completar aforament i algunes es podran seguir per retransmissió en directe.
El cicle de conferències inclou la taula rodona Madrid a Clau Negra amb Eduardo Bastos, Marto Parent i Rafael Guerrero (21 d'octubre); la xerrada de Lorenzo Silva, En un lloc de la Manxa: les arrels mesetà ries del noir (28 d'octubre); i la trobada Escriptores de novel·la… negra amb Berna González Harbour, Rosa Montero i Marta Robles, moderades per Joana Bonet (4 de novembre).
A més, s'ofereix un taller prà ctic d'escriptura sobre gènere negre dirigit per Fernando JL Monterrubio, orientat a tècniques narratives, construcció de trames i investigació documental aplicada a la ficció.
Cinema: cinc adaptacions per mirar Madrid a la pantalla
El cicle cinematogrà fic reuneix cinc tÃtols clau: el clau (Rafael Gil, 1944), Assassinat al Comitè Central (Vicente Aranda, 1981), Beltenebros (Pilar Miró, 1991), El mestre d'esgrima (Pedro Olea, 1992) —amb col·loqui i la presència de Assumpta Serna- i L'alquimista impacient (PatrÃcia Ferreira, 2002). Les projeccions són gratuïtes fins a completar aforament.
Madrid, escenari i personatge
L'exposició, comissariada per Tania Serrano BenÃtez amb l'assessorament de Lorenzo Silva, posa el focus com Madrid ha consolidat el seu paper com escenari privilegiat del noir. Amb peces procedents de fons públics i aportacions externes, també evidencia la creixent recepció del gènere entre lectors i la seva projecció a cinema, televisió i festivals.
Oberta amb entrada gratuïta i amb programació complementà ria, la proposta convida a revisar quatre segles de relats criminals situats a la capital, des dels antecedents cervantins fins als autors contemporanis. Qui s'acosti a la Biblioteca Regional trobareu un passeig per la memòria negra de Madrid, amb pistes, veus i mirades que han donat forma a l'imaginari del crim literari.
