Els cinc finalistes del Premi Aena de Narrativa Hispanoamericana ja competeixen pel milió d?euros

El recent creat Premi Aena de Narrativa Hispanoamericana ha fet el primer gran pas: ja es coneixen les cinc obres que es disputaran una dotació d'un milió d'euros, la xifra més alta del món per a un guardó a llibre publicat. L?anunci d?aquests finalistes ha agitat el panorama editorial espanyol i llatinoamericà, tant per la quantia econòmica com per l?ambició literària del projecte.

Els títols seleccionats, publicats a Espanya durant el 2025, combinen novel·la, autoficció i relats, i procedeixen d'autors d'àmplia trajectòria. Dos espanyols i tres llatinoamericans conformen una llista que busca equilibrar prestigi, diversitat geogràfica i propostes narratives potents, en un premi que aspira a convertir-se en un referent comparable al Booker o al Goncourt a nivell hispànic.

Un premi milionari per a la narrativa en espanyol

El Premi Aena de Narrativa Hispanoamericana neix amb una dotació d´un milió d´euros per al´obra guanyadora, a la qual se suma un premi de 30.000 euros per a cadascun dels quatre finalistes. Es tracta del guardó més ben pagat del món per a un llibre ja publicat, i se situa a l'alçada dels premis literaris més comentats del panorama internacional.

Impulsat per Aena (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria), empresa de majoria pública participada en un 51% per l'Estat espanyol, el premi no està vinculat a cap editorial concreta. Aquesta independència editorial pretén reforçar la idea que no es tracta d'un avenç encobert, sinó d'una recompensa directa al llibre elegit i als seus autors, que continuaran percebent els seus royalties habituals per les vendes.

A més del milió d'euros per al guanyador, Aena ha reservat una partida extra, xifrada en més de un milió d´euros per a la compra massiva d´exemplars de les obres finalistes. Aquests llibres es distribuiran a aeroports espanyols, biblioteques, col·legis i altres institucions públiques de les ciutats on opera la companyia, amb la intenció d'ampliar-ne de manera notable la visibilitat i la presència entre els lectors.

La cerimònia en què es donarà a conèixer la sentència se celebrarà el 8 d'abril a Barcelona, després d'una reunió final del jurat que tindrà lloc aquell mateix dia. La vigília està prevista una roda de premsa amb els autors finalistes, també a la capital catalana, en un format que recorda el dels grans premis internacionals.

Els cinc llibres que es disputen el guardó

El llistat de finalistes reuneix cinc noms molt reconeguts a la narrativa contemporània en espanyol, amb trajectòries ja consolidades i presència prèvia en premis i llistes internacionals. Són aquests:

• «Ara ia l'hora», d'Héctor Abad Faciolince (Colòmbia), publicada per Alfaguara.
• «Marcià», de Nona Fernández (Xile), editada per Penguin Random House / Literatura Random House.
• «Els il·lusionistes», de Marcos Giralt Torrente (Espanya), al catàleg d'Anagrama.
• «El bon mal», de Samanta Schweblin (Argentina), publicada per Seix Barral a Espanya.
• «Cànon de càmera fosca», d'Enrique Vila-Matas (Espanya), també a Seix Barral.

La llista combina dos autors espanyols i tres llatinoamericans, subratllant la vocació transatlàntica del premi. Alhora, posa el focus en catàlegs de grans grups com Penguin Random House i Planeta, juntament amb el segell independent Anagrama, avui integrat al Grup Feltrinelli però amb una marca molt reconeixible en l'àmbit hispànic.

Tot plegat, s'han seleccionat dues novel·les de tall més clàssic (entre elles «Marciano»), dues obres d'autoficció o memorialisme («Ara ia l'hora» i «Els il·lusionistes») i un volum de contes («El bon mal»). Amb això, el premi deixa la porta oberta tant a la ficció com a la no ficció narrativa sempre que es tracti d'obres de prosa literària allunyades de l'assaig, la poesia o el teatre.

Tots els autors finalistes compten amb un recorregut previ important: des de premis nacionals i reconeixement de la crítica fins a nominacions al Booker i al National Book Award, en el cas d'algunes de les obres anteriors. Un dels objectius declarats del premi és, tot i això, que en futures edicions puguin entrar en joc també llibres menys previsibles i no només els grans títols de l'any.

Rosa Montero i un jurat de primer nivell

La presidència del jurat recau a l'escriptora espanyola Rosa Montero, qui ha estat l'encarregada d'anunciar els finalistes en un acte celebrat a la llibreria La Mistral, a Madrid. Amb ella han intervingut el periodista Jesús García Calero, un dels secretaris del jurat, i els escoltes o preseleccionadors Nuria Azancot y Antonio Martínez Asensio, responsables d'un primer garbell dels llibres publicats el 2025.

A més de Montero, el jurat literari està integrat per Pilar Adón, Luis Alberto de Conca, José Carlos Llop, Jorge Fernández Díaz, Leila Guerriero i Élmer Mendoza. Es tracta d'un panell mixt on conviuen autors espanyols, argentins i un representant mexicà, amb la intenció d'assegurar una mirada plural sobre la narrativa en espanyol.

Montero ha insistit en la idea que el premi és “una alegria per al sector, per a les editorials, per als escriptors i per als lectors”, destacant que la forta dotació econòmica serveix per col·locar-lo dentrada en un lloc molt visible. Alhora, ha reconegut que el repte és que la qualitat dels llibres premiats estigui a l'altura d'aquesta xifra milionària i que el guardó acabi tenint pes real al coneixement de la literatura en espanyol a nivell mundial.

L'escriptora també ha subratllat el caràcter inevitablement subjectiu de qualsevol premi literari: si es canviessin els membres del jurat o els preseleccionadors, és probable que la llista final de llibres fos diferent. Tot i així, ha defensat que la selecció actual és «indiscutible» en termes de qualitat i rellevància en el context de la producció del 2025.

Com es trien els finalistes: escoltes, llistes i deliberacions

El mecanisme del Premi Aena de Narrativa Hispanoamericana està dissenyat per combinar lectures especialitzades i decisió col·legiada. En una primera fase, un grup de deu periodistes i professionals del món del llibre elabora llistes pròpies de deu títols, ordenats de major a menor puntuació, a partir de les obres de narrativa publicades a Espanya al llarg del 2025.

Entre aquests preseleccionadors figuren noms com Jordi Amat (director del suplement cultural babelia d'El País), Nuria Azancot (El Cultural), Verònica Chiaravalli (La Nació, Argentina), Paula Corroto (El Confidencial), Lara Bell (RTVE), Anna Maria Església (El Periódico, El Cultural), Daniel Marquínez (Festival Gabo), Antonio Martínez Asensio (Cadena SER), Leandro Pérez (revista Zenda) i Karina Sainz Borgo (ABC).

Aquestes llistes inicials es traslladen al jurat, que suma les puntuacions per determinar els cinc títols amb millor valoració. A partir d'aquí, els llibres passen a una fase de lectura i discussió més intensa entre els mateixos membres del jurat, que també es reserven la possibilitat de proposar un títol addicional que no hagi estat inclòs a la preselecció, si ho consideren necessari.

Aquest sistema, que combina el veredicte de crítics i periodistes amb el judici descriptors i especialistes, pretén reforçar la independència del premi i evitar que quedi capturat per una sola sensibilitat o per interessos de grup. La composició del jurat i dels escoltes s'anirà renovant a cada edició, de manera que el guardó no quedi associat a un únic cercle estable de noms.

En aquesta primera convocatòria, les deliberacions definitives es realitzaran en un esmorzar a Barcelona el mateix 8 d'abril, data en què es coneixerà el llibre guanyador. L'organització insisteix que fins aquell dia no hi haurà una sentència tancada ni un acord previ, per preservar la frescor del debat.

Objectius i abast del Premi Aena

Més enllà del muntant econòmic, el nou guardó es planteja com una eina per a “impulsar la creació literària, fomentar la lectura i enfortir el vincle entre la literatura i la societat”, segons ha explicat el president d'Aena, Maurici Lucena. L'empresa emmarca el premi dins del seu Estratègia de Sostenibilitat 2021-2030, amb la idea que la cultura formi part dels seus compromisos de responsabilitat social.

L'àmbit del premi és doble: per una banda, cerca reconèixer la millor narrativa en espanyol publicada a Espanya, ja sigui escrita directament en castellà o traduïda des d'alguna de les llengües cooficials; de l'altra, aspira a estendre ponts entre Espanya i Hispanoamèrica, recolzant-se en aliances amb entitats com la Fundació Gabo i la Càtedra Vargas Llosa, que col·laboren en la difusió i en les activitats relacionades.

Lucena ha assenyalat com a referents premis com el Goncourt francès, el Booker britànic o el Pulitzer nord-americà, guardons de fort impacte mediàtic que, sense necessitat de grans dotacions (en alguns casos simbòliques), contribueixen a posar al mapa llibres i autors. En el cas d'Aena, l'aposta es basa tant en la quantia com en una estratègia de visibilitat que inclou la compra massiva d´exemplars.

El president de la companyia ha defensat que la xifra del milió d?euros busca garantir una certa autonomia econòmica a l'autor guanyador, de manera que pugui dedicar-se amb més tranquil·litat al seu següent projecte, i, alhora, fer que el nom del premi sigui fàcilment recognoscible per al gran públic. La intenció, ha insistit, no és contraposar-se ni desmerèixer altres guardons, sinó sumar una peça més a l'ecosistema literari en espanyol.

Les obres finalistes, una a una

Dins la diversitat d'estils i registres, les cinc obres seleccionades comparteixen una forta dimensió memorialística, política o íntima, així com una notable ambició literària. Cadascuna aterra la narrativa contemporània en espanyol des d'un angle diferent.

«Ara ia l'hora», d'Héctor Abad Faciolince

L'escriptor colombià Héctor Abad Faciolince torna al terreny de la memòria i el testimoni amb una obra marcada per la experiència directa de la guerra d'Ucraïna. «Ara ia l'hora» reconstrueix el viatge que l'autor va fer el 2023 a aquest país com a part d'una missió de pau i cultura, viatge que es va transformar en tragèdia quan un míssil rus va impactar en una pizzeria de Kramatorsk on sopava amb altres escriptors.

En aquell atac va morir l'escriptora ucraïnesa Victòria Amelina, amb qui Abad havia intercanviat el seient poc abans de l'explosió. A partir d'aquest fet, el llibre es converteix en una nova indagació sobre els efectes devastadors de la violència, la culpa del supervivent i la necessitat de donar veu als que ja no poden explicar la seva història, en la línia del que l'autor va explorar a la seva obra més coneguda, «L'oblit que serem».

La crònica combina la mirada íntima amb l‟observació d‟un país en guerra, i es pregunta pel lloc que pot ocupar la literatura davant de la destrucció. En el context del premi, el text encarna el vessant més proper a la no ficció literària, sense abandonar en cap moment l'ambició estètica.

Marciano, de Nona Fernández

La xilena Nona Fernández, coneguda per novel·les com «Space Invaders» i pel seu treball al voltant de la memòria de la dictadura, porta encara més lluny la seva exploració de la història recent de Xile a «Marciano». L'obra es recolza en les llargues converses de l'autora amb Mauricio Hernández Norambuena, militant del Front Patriòtic Manuel Rodríguez, involucrat en l'intent d'assassinat d'August Pinochet el 1986 i en una sonada fuga carcerària.

El llibre creua de manera deliberada memòria, investigació documental i imaginació, i juga amb la sensació d'estar movent-se en una zona on temps i espai semblen distorsionar-se. La narradora visita Hernández a la presó per interrogar no només la seva biografia sinó també els mecanismes de la militància, la violència política i les conseqüències personals de la lluita armada.

El resultat és una narrativa obertament política, però lluny del pamflet, que recupera una part de la història xilena poc explicada en detall i la connecta amb preguntes molt actuals sobre la justícia, la memòria i la representació del passat. El text se situa a mig camí entre la novel·la i la crònica testimonial, amb un to que manté la marca d?estil de Fernández.

«Els il·lusionistes», de Marcos Giralt Torrente

L'espanyol Marcs Giralt Torrente, nét de l'escriptor Gonzalo Torrente Ballester, reprèn a «Els il·lusionistes» la veta autobiogràfica que ja va explorar a «Temps de vida», Premi Nacional de Narrativa el 2011. Aquí el focus recau a la història dels seus avis materns i de la família Torrente, amb especial atenció a la figura de la seva mare i dels seus oncles.

La narració arrenca a l'estiu del 1931, quan els avis es coneixen en un poble costaner de Galícia, i es projecta al llarg de diverses dècades. A partir d´aquest eix, l´autor reflexiona sobre la memòria familiar, les herències afectives, la precarietat econòmica i la fragilitat dels vincles, en un text que es presenta com a novel·la però que beu directament de l'experiència personal.

Giralt Torrente ha explicat en entrevistes que créixer en una família tan bolcada a la cultura va ser alhora una «riquesa» i un sòl inestable per a un nen, marcat per la inseguretat econòmica. «Els il·lusionistes» converteix aquestes tensions en matèria narrativa, amb una prosa sòbria i precisa que ja ha aconseguit altres reconeixements, com el Premi Francisco Umbral a el Llibre de l'Any.

«El bon mal», de Samanta Schweblin

l'argentina Samanta Schweblin, considerada una de les contistes més influents de la seva generació, reuneix a «El buen mal» una sèrie de relats que es mouen a la frontera entre allò quotidià i allò inquietant. Els personatges, fràgils i molt humans, s'enfronten a aquest instant en què una cosa estranya irromp a les seves vides i les descol·loca de manera irreversible.

En aquest volum tornen temes habituals a l'obra de Schweblin, com ara la solitud, la por, la incomunicació i les forces invisibles que semblen governar les nostres decisions. A ells s'hi sumen reflexions sobre la mort, la culpa, la família i les formes de la cura, en escenaris que, sense deixar de ser reconeixibles, es van deformant fins a adquirir un to gairebé fantàstic.

«El bon mal» ha estat un dels llibres més citats a les llistes del millor de l'any el 2025 i confirma la projecció internacional de l'autora, que ja va obtenir el National Book Award a obra traduïda per «Set cases buides» i ha estat diverses vegades finalista del Booker. En el context del premi Aena, la vostra presència introdueix l'única col·lecció de contes entre les obres finalistes.

«Cànon de cambra fosca», d'Enrique Vila-Matas

El barceloní Enric Vila-Matas, un dels grans noms de la narrativa espanyola contemporània, proposa a «Cànon de cambra fosca» un joc metal·literari portat a l'extrem. El protagonista, Vidal Escabia, rep la tasca d'elaborar un cànon literari “desplaçat i intempestiu”, allunyat dels llistats oficials, a partir d'una selecció de 71 llibres acumulats en una cambra fosca de casa seva.

Cada dia, el personatge escull a l'atzar un d'aquests volums, n'extreu un fragment que alimentarà el vostre cànon personal i es deixa afectar per la lectura fins al punt que la seva vida i escriptura es veuen alterades. Incapaç de cenyir-se a explicacions senzilles, es perd en digressions, associacions lliures i anècdotes que van desviant constantment el fil central.

La novel·la funciona com una reflexió sobre l'acte de llegir i escriure, la construcció d'un gust propi i el diàleg amb les tradicions literàries, amb referències a autors com Robert Walser, Kafka, Joseph Roth o Carlo Emilio Gadda. Fidel a l'estil de Vila-Matas, el text es presenta com un artefacte excèntric, ple d'humor, ironia i girs autoreferencials que qüestionen què vol dir avui establir un cànon.

Amb aquests cinc llibres en lliça, el nou guardó literari impulsat per Aena s'estrena amb una selecció que combina memòria personal, relat polític, experimentació formal i mirada crítica sobre el present. Queda per veure quin títol s'emportarà finalment el milió d'euros, però l'aposta econòmica i simbòlica ja ha col·locat el premi al centre del debat literari a Espanya i Hispanoamèrica, i ha obert una expectativa clara sobre la seva capacitat per convertir-se en una cita anual ineludible per a lectors, editors i autors.

Article relacionat:

Premi Aena de Narrativa Hispanoamericana: així neix el nou gran guardó en espanyol