La publicació del còmic Lliçons robades s'ha convertit en un dels projectes més singulars sobre memòria històrica a l'àmbit educatiu espanyol. Nascut a les aules i portat ara al llenguatge de la historieta, aquest treball col·lectiu reuneix testimonis reals de la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb una atenció especial a les vivències de dones que durant dècades van quedar fora del relat oficial.
Amb presentacions a ciutats com Jerez i Cartagena, el projecte aspira a arribar tant a la comunitat educativa com al públic general, utilitzant el còmic com a eina didàctica per revisar el passat recent d'Espanya. L'obra s'inscriu en una línia d'iniciatives que busquen combatre l'oblit, qüestionar la propaganda heretada de la dictadura i obrir espais de debat als centres escolars.
Un còmic coral sobre memòria històrica
«Lliçons robades. El còmic» adapta al format de vinyetes un projecte educatiu previ centrat a recuperar històries familiars vinculades al segle XX espanyol. Es tracta d'una obra coral on s'entrecreuen relats sobre la Guerra Civil, la repressió franquista i el procés de transició democràtica, sempre des de la perspectiva dels qui van viure aquests esdeveniments en primera persona.
El llibre recull testimonis reals d'àvies i besàvies, així com d'altres persones que van patir les conseqüències de la violència política i la censura. Moltes d'aquestes veus havien estat en l'àmbit privat, comptades en veu baixa o amb prou feines compartides a l'entorn familiar. El còmic es proposa precisament treure a la llum aquestes memòries silenciades i col·locar-les en un espai públic i pedagògic.
Publicat per Editorial Vinatea, el volum es presenta com una eina per comprendre la història recent d'Espanya més enllà dels manuals tradicionals. A les seves pàgines s'aborden temes que el franquisme va tractar de amagar, tergiversar o enterrar, des de la repressió a la postguerra fins a la construcció d'un relat oficial que va deixar fora bona part de la població.
Un dels objectius que subratllen els seus impulsors és oferir una ensenyament d'història silenciada, que posi sobre la taula episodis incòmodes o poc tractats als programes escolars. Així, el còmic no només explica històries del passat, sinó que convida a reflexionar sobre com s'ha explicat aquest passat i quines veus han tingut dret a ser escoltades.
El projecte també es planteja com una eina contra el desconeixement del passat democràtic als centres educatius. Davant la simplificació o l'oblit, «Lliçons robades» aposta per un acostament més crític i matisat, on l'alumnat pugui contrastar versions, escoltar testimonis directes i construir-ne el propi criteri.
Més de 30 autors en una obra col·lectiva
La creació de «Lliçons robades. El còmic» ha reunit més de 30 dibuixants i guionistes de tot l'Estat i fins i tot de fora d´Espanya, combinant l´experiència de professionals consolidats amb l´empenta de joves talents. Aquesta diversitat es tradueix en estils gràfics molt diferents però articulats al voltant d'un mateix fil conductor: la recuperació de la memòria històrica.
Entre els noms més destacats hi ha l'historietista Carlos Giménez, un dels grans referents del còmic sobre la postguerra espanyola, que encapçala l'elenc de participants. Amb ell, l'obra compta amb firmes tan reconegudes com Paco Roca, Fermín Solís i Luis Chamizo, autors habituats a treballar temes de memòria, identitat i passat recent.
En el cas de Paco Roca, la seva aportació s'emmarca en una trajectòria creativa en què la memòria ha estat un tema recurrent. L'autor ha assenyalat diverses vegades que li interessa explicar allò que no s'ha explicat, o que s'ha explicat només des d'una versió oficial. La seva participació reforça el caràcter reflexiu i documental del projecte.
El còmic es concep com una obra de caràcter col·lectiu i vocació social. Segons s'ha explicat a les seves presentacions, els beneficis es destinen a projectes socials a través de la Fundació Vinatea, cosa que afegeix una dimensió solidària al treball creatiu. No es tracta només de difondre memòria, sinó també de donar suport a iniciatives que treballen amb col·lectius vulnerables.
A més de les firmes consolidades, participen joves autors i autores que aporten mirades noves i recursos narratius contemporanis. Aquest equilibri generacional permet que els relats històrics connectin amb públics de diferents edats, especialment amb un alumnat acostumat a llenguatges visuals i formats gràfics.
Origen: el projecte educatiu Llibres amb Memòria
El còmic neix del projecte Llibres amb Memòria, coordinat pel professor de Geografia i Història Luis Vivas, que va treballar durant gairebé tres dècades en la docència de les Ciències Socials. Aquest projecte va sorgir a Quart de Poblet (València) com una iniciativa escolar basada en la investigació directa de l'alumnat.
La proposta consistia que els estudiants entrevistaran els seus familiars sobre la seva experiència durant el segle XX, especialment pel que fa a la Guerra Civil, la dictadura i els canvis polítics i socials que es van viure a Espanya. A partir d'aquestes converses s'elaboraven textos i materials que van acabar donant forma a un primer llibre.
Entre els treballs desenvolupats es troben propostes com «Lliçons dels nostres avis i àvies» i «Lliçons robades. Per què vam perdre la memòria?», elaborades juntament amb exalumnes i exalumnes. Aquests projectes van anar afinant una metodologia centrada en la història oral, la implicació activa de l'estudiantat i la connexió entre esfera familiar i aula.
Amb el temps, Llibres amb Memòria es va consolidar com un model d'ensenyament de la història recent, reconegut amb premis d'Educació i Memòria i amb diverses edicions publicades. L'enfocament combina el rigor històric amb un treball emocional i ètic sobre la memòria, subratllant la importància d'escoltar els qui van viure els fets.
La transformació d'aquest projecte en un còmic respon a la voluntat de ampliar l'abast i adaptar el contingut a formats més propers al públic jove. El llenguatge de la vinyeta permet representar visualment escenes, emocions i contextos que de vegades són més difícils de transmetre només amb text, oferint una porta d'entrada més accessible a temes complexos.
Memòria, àvies i ensenyament de la història silenciada
Un dels trets més cridaners de «Lliçons robades» és el protagonisme atorgat a les àvies i besàvies com a guardianes de la memòria familiar. A moltes llars, van ser elles les que van mantenir vius els records de la guerra, la repressió o l'exili, encara que sovint ho van fer amb cautela per por o per dolor.
El còmic se centra en aquestes experiències de dones que van patir la violència política, la pobresa i la discriminació, però que poques vegades apareixien als manuals d'història. Els seus relats no només aporten dades, sinó també una mirada quotidiana sobre com es va viure la dictadura als pobles, els barris i les cases.
Des del punt de vista pedagògic, el projecte es presenta com un intent de combatre la manca de coneixement sobre el passat democràtic entre les generacions més joves. Els seus impulsors assenyalen que, a molts centres escolars, l'etapa de la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme s'aborda de manera precipitada o superficial, quan no es passa gairebé per sobre.
En treballar amb testimonis directes i materials gràfics, es busca despertar l'interès de l'alumnat i afavorir el pensament crític. Les històries que expliquen la gent gran permeten posar cara als grans processos històrics i connectar les dates i els esdeveniments amb experiències personals concretes.
En aquest sentit, «Lliçons robades» se situa a la línia de altres iniciatives de memòria democràtica que intenten traslladar a l'aula debats presents a la societat, com el reconeixement de les víctimes de la repressió, la recuperació de fosses comunes o la revisió de la simbologia franquista en espais públics. El còmic no pretén tancar el debat, sinó més aviat obrir-lo.
Presentacions a Jerez i Cartagena: el projecte es mou per Espanya
El recorregut públic de «Lliçons robades. El còmic» inclou actes de presentació a diferents ciutats espanyoles, on es combina la difusió del llibre amb espais de conversa al voltant de la memòria històrica. Dues de les parades recents han estat Jerez (Andalusia) i Cartagena (Regió de Múrcia).
A Jerez, l'obra es presenta a la Escola d'Art i Superior de Disseny, al carrer Porvera 54, en un acte convocat per a un dimecres 8 d'abril a les 19.00 hores. L'organització va a càrrec de Marea Verde, en col·laboració amb el Grup Memorialistas Jerez i la pròpia Escola d'Art, posant l'accent en el paper de la comunitat educativa a la transmissió de la memòria.
La trobada de Jerez s'ha plantejat com una ocasió per reflexionar sobre la memòria històrica des de l'àmbit local, connectant les històries recollides al còmic amb les vivències de les famílies de la zona. L'objectiu és que el públic assistent, especialment docents i estudiants, pugui identificar en aquestes pàgines ecos de la seva història familiar.
A Cartagena, el còmic forma part del programa «Cartagena Pensa», un cicle d'activitats culturals i de pensament crític. La presentació té lloc al saló d'actes del Museu del Teatre Romà, l'11 de juny de 2026 a les 19:00 hores, en un acte coorganitzat per l'Associació de Memòria Històrica de Cartagena.
En aquesta cita, intervenen Luis Vivas Ramos, coordinador del projecte, i dos alumnes participants a la creació dels continguts, que expliquen com va ser el procés d'entrevistar la gent gran i transformar aquestes converses en materials divulgatius. La presència del propi alumnat subratlla la naturalesa participativa del projecte i el seu arrelament a les aules.
Tots dos actes mostren com Lliçons robades no es limita a ser un llibre, sinó que es converteix en un espai de trobada intergeneracional, on gent gran, professorat, estudiants i ciutadania comparteixen mirades sobre el passat i el present. Les presentacions funcionen així com extensions vives del contingut del còmic.
Un recurs didàctic per pensar el passat recent
Més enllà dels seus valors literaris i gràfics, «Lliçons robades» s'ha consolidat com un recurs pedagògic per treballar la memòria històrica a Espanya. El seu origen escolar i la seva adaptació al format còmic el fan especialment adequat per utilitzar-lo en instituts i centres d'educació secundària.
El projecte aposta per una metodologia activa, en què l'alumnat es converteix en investigador de la seva pròpia història familiar i comunitària. En entrevistar avis, àvies i altres testimonis, els estudiants no només recullen informació, sinó que aprenen a escoltar, a formular preguntes ia contrastar versions.
El còmic funciona com material de suport per introduir a l'aula debats que sovint es consideren delicats, com la repressió, la censura o la manca de llibertats durant la dictadura. Com que està explicat a través d'històries personals i vinyetes, es redueix la distància entre els fets històrics i la realitat quotidiana de l'alumnat.
A més, l'obra ofereix un contrapunt a la imatge edulcorada o simplificada de la dictadura que encara persisteix en certs discursos. Davant la idea d'una època d'ordre o progrés, les pàgines de «Lliçons robades» mostren les conseqüències concretes de la violència política, la por i el silenci a la vida de milers de famílies.
Per al professorat, el llibre es presenta com una eina flexible que es pot utilitzar en assignatures com Història, Valors Ètics o fins i tot Llengua i Literatura, treballant l'anàlisi de testimonis, el relat gràfic i la construcció de la memòria col·lectiva. El to divulgatiu i l'enfocament coral faciliten l'adaptació a diferents nivells educatius.
En conjunt, «Lliçons robades. El còmic» s'ha anat obrint buit com un exemple de com el còmic i l'educació poden anar de la mà per abordar temes complexos sense perdre rigor ni sensibilitat. A partir d'un projecte nascut en un institut valencià, la iniciativa ha crescut fins a convertir-se en una referència per als que busquen noves maneres d'explicar i comprendre la història recent d'Espanya, donant veu als qui durant massa temps no la van tenir.
