A Villamanrique, el Centre Cultural Carlos Piqueras Medina va acollir la posada de llarg de 'Llanto', el nou poemari de Luis DÃaz-Cacho Campillo, en una cita marcada per la proximitat i el record. La presentació de 'Plot de Luis DÃaz-Cacho' es va viure com un acte Ãntim i profundament humà , amb la poesia com a fil conductor.
La trobada es va integrar al recital 'Poemes a la mort del meu pare' i va estar impulsat pel Grup Oretania, amb presència institucional i veus locals. La vetllada va subratllar l'enllaç amb la tradició manriquenya, una referència literà ria molt sentida en aquesta terra.
Una presentació amb arrelament local
L'encarregada de presentar l'obra va ser la poeta i membre del Grup Oretania, Antonia Piqueras Jiménez, que va destacar l'afinitat de l'autor amb Jorge Manrique i el ressò del llegat. Tots dos poetes dialoguen a través del dolor per la pèrdua paterna, encara que amb formes diferents i un idèntic sentiment.
L'acte va comptar amb la participació de la regidora de Cultura, Cristina Lillo, i un elenc de rapsodes locals: Mairena Pérez, Epifania Piqueras, Rufina Rubio, MarÃa Jesús Soto i Mari Carmen Unguetti. Les veus veïnals van aportar una textura coral a la lectura, reforçant el carà cter comunitari de la cita.
Mentre fos creixia la pluja, a la sala es va crear un ambient cà lid i recollit, amb música en directe a cà rrec de MarÃa Armero i SofÃa RodrÃguez. La barreja de paraula i sonoritat va embolicar la presentació i va accentuar el seu to cerimonial.
Un llibre nascut del dol
'Planto' reuneix 21 poemes escrits després de la mort sobtada del pare de l'autor, versos que el van acompanyar en la seva joventut i que van romandre guardats durant quaranta anys. DÃaz-Cacho va confessar que aquells textos li van servir de refugi i li van salvar la vida en un dels moments més difÃcils.
El nombre de composicions no és casual: segons es va explicar durant l'acte, les 21 peces remeten al dia de la mort del progenitor. Aquesta xifra dota l'obra d'un significat Ãntim i molt precÃs, sostenint el fil emocional que recorre el llibre.
L'edició s'amplia amb un poema posterior en què l'autor imagina el seu comiat, a més d'un text inèdit del seu fill, Ramón MarÃa, que tanca el volum. El tancament intergeneracional reforça el cicle de memòria i comiat que articula el poemari.
Art visual amb simbolisme barroc
Les il·lustracions d'Olga Alarcón, creades expressament sobre llenç negre, beuen del gènere barroc de les vanetes. Calaveres, fruites caigudes o ous dialoguen amb tempestes, llampecs i batecs, component un imaginari sobre fugacitat, trà nsit i finitud.
La seva proposta combina natures mortes i motius celestes per convidar a la contemplació i al calma. Les imatges evoquen fragilitat, solitud i una reflexió sobre el present, en sintonia amb la fondà ria dels poemes.
Veus i música que acompanyen
Les rapsodes Mairena Pérez, Epifania Piqueras, Rufina Rubio, MarÃa Jesús Soto i Mari Carmen Unguetti van anar desgranant textos i silencis mesurats. Les seves intervencions, recolzades per les peces de MarÃa Armero i SofÃa RodrÃguez, van consolidar l'atmosfera emotiva de la vetllada.
El públic va respondre amb atenció i proximitat, i l?espai cultural es va convertir durant una estona en un refugi compartit. Entre poemes, música i pluja, l'acte va trobar un ritme propi que va subratllar el seu carà cter col·lectiu.
Edició i memòria compartida
Publicat pel Grup Oretania, el llibre es va presentar amb signatura d´exemplars i moments de trobada entre autor i lectors. L'obra es consolida com una lectura idònia per transitar el dol i rendir tribut als que ja no hi són.
La jornada va concloure entre aplaudiments, abraçades i conversa assossegada, amb la sensació que la literatura encara pot estendre ponts. 'Planto' s'afirma com un testimoni sobri i honest sobre la pèrdua i la permanència de l?afecte.
La cita de Villamanrique va deixar un pòsit de calidesa i memòria: una presentació on paraula, música i imatge van confluir per il·luminar el viatge personal de Luis DÃaz-Cacho i el seu dià leg amb una tradició poètica que continua viva.