Leire Bilbao, Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per Klera

  • El jurat reconeix Klera pel seu lirisme i el seu enfocament multidisciplinari, amb il·lustració, música, dansa i audiovisuals.
  • El guardó del Ministeri de Cultura està dotat amb 30.000 euros i premia obres a qualsevol de les llengües oficials.
  • Klera es va publicar a euskera (Elkar) i es pot escoltar i veure mitjançant codis QR integrats a l'àlbum.
  • Leire Bilbao (Ondarroa, 1978) acumula premis com els Euskadi, Kirico, Lauaxeta, Lizardi, Etxepare i Rosalía de Castro.

Leire Bilbao, Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil

L'autora biscaïna Leire Bilbao Barruetabeña ha estat distingida amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per la seva obra Klera, publicada per Elkar. El reconeixement, concedit pel Ministeri de Cultura, arriba després de la deliberació del jurat reunit aquest dijous i suposa una de les fites de l'any per a la literatura destinada a joves lectors.

La decisió posa el focus en una proposta que combina paraula i imatge amb notable sensibilitat i que apropa temes difícils com la guerra, el conflicte i la mort al públic infantil mitjançant recursos artístics diversos. Klera, concebut des del seu origen com a projecte col·lectiu, convida a llegir, mirar, escoltar i moure's al ritme de la història.

Per què el jurat ha elegit Klera

Klera obra premiada de Leire Bilbao

El premi, amb una dotació de 30.000 euros, destaca l'aposta de Bilbao per un llenguatge poètic que dialoga amb altres arts, especialment la il·lustració, i que sosté un compromís clar amb la cultura, la convivència i la pau. El jurat ha valorat que el llibre aconsegueix fer comprensibles per als nens realitats tan crues sense caure en simplificacions ni edulcorants.

Segons les bases, el guardó reconeix una obra escrita a qualsevol de les llengües oficials de l'Estat i publicada l'any anterior. En aquest cas, Klera va aparèixer el 2024 i va ser editat únicament en eusquera, un fet que reforça la vocació plural i lingüísticament inclusiva del premi i de la literatura basca contemporània.

A més dels motius temàtics, la decisió subratlla que l'obra transcendeix etiquetes genèriques: Klera encarna aquest tipus de literatura que conversa amb lectors de diferents edats des d'una profunda càrrega lírica, sense perdre claredat ni potència expressiva.

L'autora va rebre la notificació del Ministeri durant la matinada a Lima (Perú), on participava en un recital. Entre la sorpresa i l'alegria, Bilbao va reivindicar la capacitat de la literatura infantil i juvenil per obrir diàlegs intergeneracionals, també entre adults.

Klera, un projecte que uneix paraula, imatge, música i dansa

Projecte Klera multidisciplinar

Klera és un àlbum concebut com obra coral i transmèdia. El text és de Leire Bilbao i les il·lustracions van a càrrec de June San Sebastian. La música la signa Maite Larburu, mentre que la dansa ha estat creada i interpretada per la companyia Kukai Dantza, dirigida per Jon Maya. Els audiovisuals de David Bernués completen el mosaic artístic.

El llibre permet accedir a peces de dansa i música a través de codis QR integrats a les il·lustracions, de manera que la lectura s'expandeix a una experiència visual i sonora. Aquest plantejament multiplica les capes de sentit i afavoreix que nens i adults entrin a la història des de diferents portes.

L'obra es va presentar a l'Azoka de Durango amb la intenció de mostrar, des de l'art, l'impacte de la guerra a la infància. La proposta es formula com a conversa íntima amb la vida i la mort, des de la mirada d'un menor enmig del conflicte, sempre amb economia verbal i molts silencis eloqüents.

Darrere del projecte hi ha una idea germinal de Jon Maya que Elkar va abraçar com un treball interdisciplinari des del primer minut. L'ambició era crear un objecte cultural que es pogués llegir, veure, escoltar i, en certa manera, ballar; una obra breu però intensa i suggerent.

La trajectòria de Leire Bilbao

Trajectòria de Leire Bilbao

Nascuda a Ondarroa (Biscaia) el 1978 i llicenciada en Dret Econòmic per la Universitat de Deusto, Leire Bilbao va iniciar el seu camí a la poesia i més tard va conjugar aquesta veu amb la creació per a la infància i la joventut. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües i part dels seus textos han estat musicalitzats.

Entre els seus títols de poesia per a adults figuren Ezkatak (2006), Escàner (2011), el poemari bilingüe Entre escates (2018) i Etxeko urak (2020). A l'àmbit infantil i juvenil, destaquen Xomorropoemak (Premi Euskadi 2017), Bichopoemes i altres bèsties (Premi Kirico 2019) i Etxeko urak (Premi Lauaxeta 2021), a més de Barruko hotsak, amb el qual va tornar a obtenir el Premi Euskadi en 2022.

El seu palmarès inclou també els premis Lizardi, Etxepare i Rosalía de Castro (2022). Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb músics com Jabier Muguruza, teixint lletres i poemes que han circulat entre escenaris i pàgines amb idèntica naturalitat.

Bilbao va estar vinculada a la joventut al bertsolarisme, un element que aflora en la seva dicció poètica i en l'atenció al ritme ia l'oralitat. Aquesta sensibilitat es percep a Klera, on cada paraula sembla escollida per a ressonar més enllà del paper.

El jurat, les bases i el context del guardó

Jurat i context del premi

El jurat d'aquesta edició va estar presidit per Maria José Gálvez Salvador, directora general del Llibre, del Còmic i de la Lectura. Entre els seus membres van figurar, entre d'altres, Mónica Rodríguez (autora premiada a la convocatòria anterior), José Manuel Sánchez Ron (RAE), Xosefa Casalderrey (Reial Acadèmia Gallega), Fermín Erbiti (Euskaltzaindia), a més de perfils com Dari Escandell, Àngels Gregori, Cristina Vallès, Àngela Martínez, Emili Andreu, Joan Manuel Gisbert, Maria José Camacho i Asunción Maestro, juntament amb Almudena Hernández de la Torre.

El premi distingeix obres d'autors espanyols publicades a Espanya durant l'any anterior, en qualsevol llengua oficial. Com ja passés el 2023 amb Zerria, de Patxi Zubizarreta, Klera arriba editat únicament a basc, reafirmant l'abast estatal i plural d'aquest reconeixement.

Amb aquesta decisió, Leire Bilbao s'incorpora a una nòmina de noms destacats de la literatura infantil i juvenil: Mariasun Landa, Juan Kruz Igerabide, Raimon Portell i Rifà, Beatriz Giménez d'Ory, Rafael Salmerón, Ledicia Costas o la pròpia Mónica Rodríguez, entre d'altres.

La resolució del jurat també subratlla la vocació de la LIJ com a territori d'exploració artística i de reflexió ètica. Klera es converteix així en un exemple de com la creació per a la infància pot abordar assumptes complexos sense renunciar a la bellesa formal.

La distinció a Klera situa Leire Bilbao a primera línia del panorama literari actual i confirma la vigència dels projectes que creuen disciplines per eixamplar l'experiència lectora. Des de la intimitat d´un àlbum breu i poètic fins a l´expansió audiovisual via QR, l´obra signa un recorregut que interpel·la a lectors de totes les edats i consolida una trajectòria ja àmpliament reconeguda.

literatura basca-0
Article relacionat:
Nous enfocaments i reconeixements a la literatura basca contemporània