Lectures imprescindibles: millors llibres sobre Barcelona
Barcelona és una ciutat plena de màgia i història. Els seus carrers, edificis, parcs, monuments i platges han estat retratades per centenars de guies de viatges. Però, si realment vols conèixer-la, avui et presentarem un mètode infal·lible: visitar-la a través de les paraules d'escriptors que hi van basar algunes de les seves millors obres literàries. En aquestes es barregen saber, drama i misteri.
El millor de la present selecció de llibres sobre Barcelona és que cada volum està orientat a explorar llocs diferents de la ciutat. A més, els seus personatges passegen per ella i mostren, per exemple, com era viure allà a l'antiguitat o de quina manera es van inaugurar certs costums. Si voleu recórrer-la, aquests són els millors llibres sobre Barcelona que podries llegir.
Millors llibres sobre Barcelona
L'ombra de vent (2016), de Carlos Ruiz Zafón
Aparentment, no hi ha res que Ruiz Zafón fes malament quan de literatura es tracta, però no hi ha dubte que L'ombra de vent, el primer volum de la tetralogia El cementiri dels llibres oblidats, és la millor de les seves obres. La novel·la explica les aventures de Daniel Sempere, un noi que maneja una llibreria amb el seu pare, i que estima els llibres amb cada part del cos.
La vida d'aquest jove fa un tomb quan el pare el porta pels foscos carrers de la Barcelona dels anys quaranta i li mostra El cementiri dels llibres oblidats, un lloc quasi màgic on té l'oportunitat que un llibre l'esculli. Daniel, tot just un nen, queda embadalit per L'ombra de vent, un títol maleït que el conduirà a desentranyar una trama gòtica plena de traïcions, viatges, malediccions i amors prohibits.
Frases de Carlos Ruiz Zafón
-
«Cada llibre, cada volum que hi veuen, té ànima. L'ànima de qui el va escriure i dels qui el van llegir, van viure i van somiar amb ell. Cada cop que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú recorre les pàgines, el seu esperit creix i s'enforteix».
-
«Suposo que no tens gaires amics. Jo tampoc. No em refio de la gent que diu tenir molts amics. És senyal inequívoc que no coneixen ningú».
Tots els detectius es diuen Flanagan (2006), d'Andreu Martín i Jaume Ribera.
Aquest és el segon volum de la premiada sèrie literària d'Andreu Martín i Jaume Ribera, encara que el lector no s'ha de preocupar de no iniciar pel principi, ja que cada obra és independent de l'anterior —encara que hi ha relacions, sobretot en el pla sentimental—. Aquest títol, en particular, explica com Juan Anguera, millor conegut com Flanagan, coneix un dels personatges més recurrents de la sèrie.
Es tracta de Nines, una nena rica que viu a la zona alta de Barcelona, i que ajuda l'adolescent detectiu a descobrir on és el nebot de la Carme, una noia gitana del seu barri. Junts, viuran perilloses aventures que faran créixer l'afecte del protagonista cap a les dues noies. Al final s'haurà de decidir per alguna d'elles, però abans cal resoldre el misteri.
Frases d'Andreu Martín
-
«Ella va sortir d'allà i hi té la família, humils fabricants de llibres de paper. Una família pobra, de televisor antiquat, que fins i tot ara sembla mentida, lamenta la dependència de la tècnica i considera que saber mirar-se als ulls és una virtut».
-
«El camí per no sentir res és no pensar en res. A través de la insensibilitat del cos, s?aconsegueix la insensibilitat suprema, que és la insensibilitat del cervell».
-
«Per gaudir de la mort has de tenir molt present que la teva presa és viva. La vida és el seu tresor i tu les trauràs, però no hi ha plaer possible si ella no s'adona que l'estàs traient».
Últimes tardes amb Teresa (2016), de Juan Marsé
Vet aquí una història d'amor. Els protagonistes són dos jovenets de classes socials molt diferents. D'una banda, tenim Pijoaparte, un xarnego del barri, i, de l'altra, Teresa, una filla de la classe burgesa catalana. Amb els anys, aquest llibre ha esdevingut un d'aquells clàssics contemporanis, incorporant-se a l'imaginari col·lectiu de tota parla hispana.
Una dada curiosa sobre aquest volum és que va ser escrita en plena guerra civil, durant el 1966. A causa del seu propi context, el llibre va haver de ser censurat, ja que es considerava que hi havia un excés d'escenes escabroses, així com referències polítiques d'esquerra. Aquesta edició del 2016 inclou un pròleg de Pere Gimferrer i un text de Manuel Vázquez Montalbán.
Frases de Juan Marsé
-
«¿Quina altra cosa podia esperar-se dels joves universitaris per aquell temps si fins i tot els que deien servir a la veritable causa cultural i democràtica del país eren homes que arrossegarien la seva adolescència mítica fins als quaranta anys? Amb el temps, uns quedarien com a farsants i altres com a víctimes, la majoria com a imbècils o com a nens, algun com a assenyat, generós i fins i tot premiat amb futur polític, i tots com el que eren: senyorets de merda».
-
«I ell la va fer callar amb un nou petó, aquesta vegada suavíssim, un frec a penes, aquell abandonat, tendre petó de desgreuge pel qual s'afirma el propòsit d'esmena de tots els pecats menys d'aquell que es té intenció de cometre immediatament».
La catedral de la mar (2024), d'Ildefonso Falcones
Aquest és un dels llibres difícils de llegir, però no pel seu estil narratiu, sinó perquè la història que explica és molt dura. El títol narra la història d'Arnau, un jove que arriba a Barcelona fugint dels abusos dels senyors feudals del segle XIV. En aquell moment, la ciutat es trobava sota la Corona d'Aragó. Per això, els habitants del barri de pescadors de la Ribera van decidir construir el temple marí més gran de la història.
En aquest context, el protagonista farà mil i un treballs, però sempre a les ombres de la catedral del Mar, que, en companyia de Santa Maria del Mar, el va emparar fins que va passar de la pobresa a la noblesa. Des de la seva publicació, aquest llibre es va convertir en un èxit rotund, sent traduït a més de quinze idiomes i venut en més de trenta països, el que va servir per a la creació de rutes culturals.
Frases d'Ildefons Falcones
-
«Només es mou una, una altra i una altra. I una altra més. Any rere any, segle rere segle. Sí, majestuós, però sempre mor aquí, als peus dels qui vénen a contemplar-ho. Demà serà el mateix. I el dia que arrasa, mata i sembra la destrucció no sap per què ho fa».
-
«No som més que joguines a les mans dels nobles. Decideixen sobre els seus assumptes sense importar-los quantes morts o quanta misèria puguin comportar els altres».
-
«El mar no sap res del passat. Aquí està. No ens demanarà explicacions.
La plaça del diamant (2016), de Mercè Rodoreda
És l'obra mestra de la influent escriptora catalana Mercè Rodoreda. Sobre aquest llibre s'han escrit moltes coses, però no han estat suficients per homenatjar el gran llegat que ha deixatÉs per això que, a Barcelona, específicament a la plaça La plaça del diamant, hi ha una estàtua que reivindica el seu protagonista, tornant-la un símbol de la força femenina i de la història de la ciutat.
La història explica la vida de La Colometa, una noia sense rumb, totalment perduda en una vida desordenada, entre el patiment per la pèrdua dels seus éssers estimats i l'opressió del seu marit, Quimet, un fill del seu temps i de l'educació que ha rebut. Aquest volum brinda als lectors l'oportunitat de conèixer aquella Barcelona de la postguerra: miserable, angoixada i infinitament bonica.
Frases de Mercè Rodoreda
-
«Jo era de suro. No perquè fos de suro sinó perquè em vaig fer de suro, el cor de neu. Vaig haver de fer-me de suro per tirar endavant».
-
«I entre campana i campana, un cargol de mar d'aquells que, quan apropes l'oïda, sona a dins el mar. Aquell cargol que s'havia pogut ficar tots els plors del mar, era per a mi més que una persona mai no podria viure amb aquell anar i venir de la pols».
La ciutat silenciosa (2013), de José Luis Caballero
Aquest és un llibre curiós, perquè, a diferència del que sol passar, està basat en una pel·lícula.. En específic, s'inspira en la cinta Els últims dies. La trama explica la història d'una Barcelona postapocalíptica on una estranya epidèmia obliga els seus habitants a viure al subsòl. Què podria passar en un entorn com aquest en una ciutat històrica?
Tot i ser una novel·lització, el llibre canvia aspectes de la pel·lícula que atorguen a aquesta obra tota una nova dimensió. Per exemple, aquí, la protagonista és Andrea, un personatge que, a la cinta, és un secundari interpretat per l'actriu Leticia Dolera. És per això que, si vesteix el film, el llibre serà una sorpresa sense spoilers. Així mateix, el final és innovador.
