"La venjança de l'apòstol" irromp al panorama de la novel·la històrica espanyola com a nova aposta literària de l'escriptora i periodista Isabel Sant Sebastià. L'obra, ambientada en ple segle XIII, enllaça de forma directa amb la Reconquesta i amb els episodis ja explorats en el seu títol anterior, “Les campanes de Sant Jaume”.
En aquesta ocasió, l'autora torna a barrejar personatges de ficció amb fets històrics contrastats, donant forma a una aventura centrada en la figura de Beltrán López de Cazorla, un jove gentilhome entestat a fer-se un nom propi més enllà de l'ombra del seu pare, heroi de la batalla de les Navas de Tolosa. La novel·la es presenta com a lectura atractiva per als qui gaudeixen de les trames d'espionatge, els conflictes bèl·lics medievals i el rigor històric.
Presentació a Pozuelo: cita al Centre Cultural MIRA
La posada de llarg de la novel·la tindrà lloc a Pozuelo de Alarcón, municipi madrileny on Isabel Sant Sebastià resideix des de fa dècades i amb el qual manté un estret vincle cultural. L'acte de presentació està programat per al dijous 16 d'abril a les 19:00 hores al Centre Cultural MIRA, un espai ja consolidat com a punt de trobada per als amants de la literatura a la ciutat.
L´entrada al´esdeveniment serà lliure fins a completar aforament, cosa que obre la porta perquè tant lectors habituals de l'autora com nous curiosos s'acostin a conèixer de primera mà els secrets de “La venjança de l'apòstol”. No s'ha anunciat cap sistema d'invitacions ni reserves prèvies, de manera que l'accés es farà per ordre d'arribada.
Durant la trobada, Isabel Sant Sebastià explicarà l'origen i el desenvolupament de la novel·la, així com el procés de documentació històrica que hi ha darrere de la trama. Aquest tipus de presentacions sol incloure un diàleg amb el públic, cosa que permet preguntar sobre personatges, decisions narratives o el tractament de determinats episodis de la Reconquesta.
La cita al Centre Cultural MIRA s'emmarca en la programació cultural creixent del municipi, que en els darrers mesos ha sumat exposicions, propostes teatrals i trobades literàries amb l'objectiu declarat de reforçar la vida cultural de Pozuelo i refermar la seva identitat com a ciutat consagrada a les arts.
Un nou lliurament de la saga de la Reconquesta
"La venjança de l'apòstol" es presenta com una continuació natural de la saga que Isabel Sant Sebastià ha dedicat a la Reconquesta. La novel·la reprèn la llegenda i el rerefons històric que l'autora ja havia treballat a “Les campanes de Sant Jaume”, ampliant ara el focus cap a nous escenaris i conflictes del segle XIII.
En aquest nou volum, l'autora es torna a recolzar en una sòlida base documental per recrear el context polític, religiós i militar de lèpoca. La Reconquesta es mostra no només com una successió de batalles, sinó també com un entramat d'aliances, tensions internes i aspiracions personals en què es mouen els protagonistes.
L'obra combina la descripció minuciosa de moments clau de la història peninsular amb una narrativa més propera a la novel·la d'aventures, atenent tant les intrigues de palau com les peripècies d'un espia en territori enemic. Aquesta barreja de registres pretén resultar accessible per al lector general sense renunciar a un mínim de fidelitat a les fonts històriques.
D'aquesta manera, la saga de la Reconquesta de Sant Sebastià es consolida com un dels projectes narratius més reconeixibles de l'autora, que ha anat construint un univers propi al voltant de personatges que es creuen amb reis, nobles i militars reals de l'època.
Beltrán López de Cazorla: un heroi a contracorrent
L'eix de “La venjança de l'apòstol” gira al voltant de Beltrán López de Cazorla, un jove marcat per una herència pesada: és fill d'un reputat heroi de les Navas de Tolosa i descendent d'una dama propera a la reina Berenguela. Aquesta doble ascendència el situa en una posició de privilegi, però també li imposa unes expectatives gairebé impossibles de complir.
La novel·la mostra a un protagonista que ensopega una vegada i una altra en intentar emular les gestes militars del seu pare. Lluny de l'arquetip del guerrer invencible, Beltrán destaca per la seva falta de destresa amb les armes, cosa que el condueix a successius fracassos ia una sensació constant de frustració i de deute amb el llinatge.
En lloc de glorificar únicament la figura de l'heroi clàssic, l'autora opta per explorar la vulnerabilitat i les inseguretats del personatge. Aquesta mirada més humana introdueix matisos que s'allunyen del relat èpic tradicional i permet al lector identificar-se amb els dubtes i les pors de Beltrán.
Al llarg de la narració, el jove anirà trobant el seu lloc al món a través d'habilitats diferents de la força bruta, cosa que obre la porta a un tipus d'heroisme més lligat a la intel·ligència, la discreció i la capacitat d'adaptació a un entorn hostil.
Espionatge a la Còrdova califal i la missió de les campanes
La missió que articula l'argument principal de la novel·la és clara: Beltrán s'infiltra a la Còrdova califal com a espia amb l'objectiu de recuperar unes campanes que, segons la tradició, van ser robades per Almanzor i traslladades des de Santiago de Compostela fins a territori andalusí.
Aquest encàrrec funciona com el motor d'una trama d'infiltració, enganys i perill constant a la capital del Califat. La Còrdova que descriu Sant Sebastià apareix com una ciutat complexa, encreuament de cultures i poders, on cada moviment del protagonista el pot delatar.
La recuperació de les campanes no és només un objectiu simbòlic, sinó també un gest de restitució lligat a la figura de l'apòstol Jaume, patró de la Cristiandat hispana. El títol de la novel·la al·ludeix a aquesta idea de compte històric, encarnat en l'expedició que intenta tornar les campanes al seu lloc d'origen.
Paral·lelament a la intriga d'espionatge, l'obra inclou un relat detallat de la batalla de les Navas de Tolosa i de la posterior presa de la capital del Califat, integrant aquests episodis bèl·lics a l'itinerari vital de Beltrán ia l'evolució política dels regnes cristians i musulmans de la Península.
Aquesta combinació d'escenes d'acció, reconstrucció de batalles i moments de sigil en territori enemic converteix la novel·la en una proposta atractiva per als que busquen un equilibri entre informació històrica i ritme narratiu.
Pozuelo de Alarcón, escenari clau per al llançament
L'elecció de Pozuelo de Alarcón com a lloc per presentar “La venjança de l'apòstol” no és casualitat. Isabel San Sebastián fa dècades que resideix en aquest municipi madrileny i ha participat activament en la dinamització de la seva programació cultural.
L'autora ha estat una de les impulsores de la Setmana de Novel·la Històrica de Pozuelo, un esdeveniment que s'ha consolidat amb el pas dels anys i que al febrer va celebrar la vuitena edició amb una notable resposta del públic. Gràcies a aquestes jornades, la ciutat s'ha guanyat un lloc al mapa de cites literàries especialitzades a Espanya.
La presentació de la novel·la se suma així a una agenda cultural en expansió, en què es combinen la presència d'autors consolidats amb iniciatives impulsades des del teixit local mateix. L'estratègia municipal passa per atraure lectors de tota la regió i alhora reforçar el sentit de pertinença dels veïns.
Triar de nou el Centre Cultural MIRA com a punt de partida reforça l'enllaç de Sant Sebastià amb Pozuelo i subratlla el paper del municipi com a escenari d'estrena per a projectes literaris amb abast nacional.
Una presentació amb participació institucional i literària
L´acte del 16 d´abril comptarà amb una representació destacada de l'àmbit institucional i del món de les lletres. L'alcaldessa de Pozuelo de Alarcón, Paloma Tejero, ha confirmat la seva assistència i participarà a la presentació de l'obra.
La moderació anirà a càrrec del escriptor i periodista Antonio Pérez Henares, una figura molt vinculada a la consolidació de la Setmana de Novel·la Històrica del municipi. La seva presència apunta a un diàleg àgil i documentat sobre el context històric de la novel·la i sobre el lloc de la ficció històrica al panorama editorial actual.
Aquest format de conversa a tres bandes —autora, moderador i representants municipals— afavoreix que l'acte vagi més enllà de la lectura simple de fragments de l'obra. El que és esperable és una xerrada en què s'aborden tant qüestions literàries com reflexions sobre la memòria històrica i l'interès creixent per la novel·la ambientada a l'Edat Mitjana.
A més, l'entrada lliure fins a completar aforament obre la porta a la participació de lectors molt diversos, des de seguidors veterans d'Isabel Sant Sebastià fins a persones que s'acosten per primera vegada al seu univers narratiu a través de “La venjança de l'apòstol”.
Isabel Sant Sebastià: trajectòria i pes a la novel·la històrica espanyola
Amb la publicació de “La venjança de l'apòstol”, Isabel Sant Sebastià reforça una trajectòria literària que ja suma nombroses entregues de novel·la històrica. A la seva faceta com a escriptora s'hi suma una llarga carrera a la premsa, la ràdio i la televisió, tot i que en els últims anys ha anat reduint la seva presència mediàtica per concentrar-se en l'escriptura.
Sant Sebastià és autora de la columna setmanal “El Contrapunt” a ABC i ha signat títols que s'han convertit en referències del gènere, com “La visigoda” (2007), “Astur” (2008) i “Imperator” (2010), on ja explorava diferents moments clau de la història peninsular.
A la darrera dècada, ha encadenat novel·les que han consolidat el seu nom entre els lectors històrics: “Un regne llunyà” (2012), “La dona del diplomàtic” (2014), “L'últim que veuran els teus ulls” (2016), “La pelegrina” (2018), “Les campanes de Santiago” (2020), “La propietària” (2022) i “La Temeraria” (2024) Cadascuna d'aquestes obres ha anat ampliant el seu univers narratiu i la base de lectors.
“La venjança de l'apòstol” s'insereix en aquest recorregut com una nova peça d´un mosaic històric ampli, en què l'autora combina trames personals intenses amb episodis bèl·lics i polítics que van marcar l'esdevenir de la Península Ibèrica.
El llançament a Pozuelo i l'acolliment que pugui tenir entre el públic assistent serviran també com a termòmetre de l'interès actual per la novel·la històrica a Espanya, un gènere que manté una presència molt estable a les llistes de novetats editorials i als clubs de lectura.
A través de la història de Beltrán López de Cazorla, de la missió per recuperar les campanes arrabassades per Almanzor i del retrat de la Còrdova califal i de la batalla de les Navas de Tolosa, "La venjança de l'apòstol" es perfila com una proposta pensada per als que busquen ficció ambientada a la Reconquesta amb una barreja d'aventura, documentació i mirada humana, alhora que reforça el paper de Pozuelo de Alarcón com un dels escenaris literaris més actius del moment.