El Teatre Campoamor d'Oviedo va acollir una edició marcada per un gest històric: per primera vegada, la Princesa Leonor va posar el colofó ​​final a la gala dels Premis Princesa d'Astúries 2025, un rol que fins ara assumia el Rei. L'ovació de l'auditori va subratllar-ne el pes simbòlic relleu ordenat a la representació de la Corona.
Com cada any, els guardons van distingir la excel·lència en ciència, cultura, esport i societat, amb una nòmina de premiats d'abast internacional i un auditori ple d'autoritats i representants de la vida pública. La cerimònia va apuntar al cor d'Europa i d'Espanya: compromÃs cÃvic, talent amb propòsit i una defensa explÃcita dels valors democrà tics.
Una fita institucional a Oviedo
Felip VI va admetre que Leonor «ha anat assumint gradualment aquesta tasca» i que, en conseqüència, li correspon «cedir-li aquest espai«. El monarca, que seguirà vinculat a la Fundació, va centrar part de la seva intervenció a la educació en valors com a peça essencial de la convivència democrà tica i de l'equilibri entre allò individual i allò comú.
Leonor, que va exercir d'amfitriona des del principi fins al final, va clausurar la cerimònia amb un to sobri i proper, reforçant la seva presència institucional en un any en què la seva agenda pública creix i en què, segons apunten experts en protocol, el seu protagonisme continuarà augmentant conforme completi la seva formació.
Cartes personals a cada guardonat
La Princesa va obrir la seva intervenció amb una reflexió generacional i va explicar que, malgrat pertà nyer a la generació Z, va voler escriure una carta a cada premiat per aturar-se i pensar amb calma. Entre elles, va destacar la seva missiva a Mario Draghi (Cooperació Internacional), a qui va reconèixer el seu lideratge en moments frà gils per al projecte europeu.
A Serena Williams (Esports) li va expressar admiració per transformar el tennis i va lliscar complicitats de germana a germana, en al·lusió a Venus. Hi va haver també paraules per a la genetista Mary‑Claire King (Investigació CientÃfica i Tècnica), per la seva tasca pionera en identificar gens associats al cà ncer i el seu treball humanitari amb els néts de desapareguts a Argentina.
La fotògrafa Graciela Iturbide va rebre l'afecte de l'hereva per una obra que la princesa va dir admirar des de fa temps. Al filòsof Byung‑Chul Han, ho va citar com a estÃmul per cultivar «paciència, introspecció i lectura profunda«; ja Eduardo Mendoza, li va agrair la seva capacitat per despertar la curiositat dels joves i frenar el «scroll» sense fi.
Qui són els premiats d'aquesta edició
La 45a edició va distingir vuit categories: Arts, Ciències Socials, Comunicació i Humanitats, Concòrdia, Cooperació Internacional, Esports, Investigació CientÃfica i Tècnica i Lletres. El premi inclou 50.000 euros (a repartir si n'hi ha més d'un guardonat), a més d'una escultura de Joan Miró, diploma i insÃgnia.
Entre els reconeguts del 2025 figuren la tennista Serena Williams (Esports); l'economista i expresident del BCE Mario Draghi (Cooperació Internacional); el novel·lista Eduardo Mendoza (Lletres); la fotògrafa Graciela Iturbide (Arts); el filòsof Byung‑Chul Han (Comunicació i Humanitats); el sociòleg Douglas Massey (Ciències Socials); la genetista Mary‑Claire King (Investigació); i el Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic. La genetista va ser l?única absent per indisposició d?última hora.
La gala va comptar amb la presència de Sa Majestats, la Princesa d'Astúries i la Infanta Sofia, i amb autoritats com Alberto Núñez Feijóo i Salvador Illa, en una tarda lluminosa que va acompanyar el pas dels premiats pel Campoamor i va reforçar el carà cter cÃvic d'una cerimònia molt seguida.
Veus i missatges: ciència, cultura i Europa
Eduardo Mendoza va pujar primer a l'escenari per recollir el guardó de Lletres, amb la ironia habitual i una gratitud mesurada. Va recordar obres que han marcat diverses generacions, com "Sense notÃcies de Gurb" o "El misteri de la cripta embruixada", i va deixar pinzellades d'humor a l'alçada d'una trajectòria imprescindible.
la mexicana Graciela Iturbide va defensar que la fotografia «no té passaport» i que sempre és una interpretació de la realitat. Va reivindicar el mestissatge com a senya d'identitat, va evocar l'aportació dels intel·lectuals espanyols exiliats a Mèxic i va definir la seva mirada com una cerca de poesia més que de mà gia.
Des del faristol, Mario Draghi va alertar d'un entorn internacional més aspre i Europa obligada a respondre unida. Davant el proteccionisme i el retorn del poder dur, va advocar per un «federalisme pragmà tic» que permeti a la Unió actuar amb ambició: una Europa on els joves vegin el seu futur i que actuï per orgull, no per por.
Convivència, respecte i llibertat: el to de la clausura
Al tancament, la Princesa va sostenir que la convivència és exigent però irrenunciable, i va cridar a confiar en la llibertat davant de la por, en la justÃcia davant l'arbitrarietat i en la democrà cia davant la intolerà ncia. Va reclamar tornar a allò essencial: respecte a qui pensa diferent, atenció als qui no ho tenen fà cil per accedir a una llar i voluntat de «sortir de les trinxeres» per reconstruir la confiança.
L'auditori va recolzar amb un llarg aplaudiment una cloenda amb accent generacional, que va combinar cortesia institucional amb un missatge de fons sobre el paper dels valors en una societat democrà tica oberta i plural.
Propera cita: Premi al Poble Exemplar a Valdesoto
L'agenda de Leonor continua aquest dissabte amb la entrega del Premi al Poble Exemplar d'Astúries, que aquest any recau a Valdesoto (Siero). Un acte que sol traslladar el focus a iniciatives comunità ries i que, en aquesta edició, reforça la projecció pública de l'hereva.
Tot apunta que el protagonisme de la Princesa anirà a més, en paral·lel a la culminació de la seva formació militar ia un calendari institucional en què cal esperar noves responsabilitats en cerimònies de primer nivell a Espanya ia Europa.
Una gala sòbria i cuidada, la primera clausurada per Leonor, va deixar una estampa clara: premiats de referència global, discursos amb calat i un subratllat compartit sobre cultura, ciència, esport i valors cÃvics que sostenen l'esperit dels Premis a Oviedo.
