La literatura catalana compta amb una fita fonamental en la història de la ciència ficció: el 1912, l'escriptor Frederic Pujulà i Vallès va donar a conèixer 'Homes artificials', considerada avui la primera novel·la del gènere escrita en català. Més de cent anys després, aquesta obra pionera continua generant interès i inspiració en noves generacions de creadors.
El guardó de còmic i novel·la gràfica 'Llamps i Tintes', convocat per la Diputació de Girona, ha reconegut aquest any l'il·lustrador Aleix Pons pel seu projecte 'Virtuts sintètiques', Una reinterpretació lliure tant d''Homes artificials' com del conte 'El codi de la no-llei', tots dos de Pujulà. La proposta de Pons, que també pren referències de la novel·la 'La niña gorda' de Santiago Rusiñol (1917), ha estat seleccionada entre nou propostes diferents per un jurat compost pels membres del Consell Assessor de la col·lecció Josep Pla.
Un premi que impulsa la creació en català
La Diputació de Girona atorga a Pons una dotació de 6.000 euros per avançar en el desenvolupament de l'obra gràfica al llarg del proper any. Com marca la tradició del certamen, el treball guanyador serà publicat a la col·lecció 'Llamps i Tintes!', sumant-se al catàleg juntament amb títols destacats d'edicions prèvies, com 'Somnis entre la boira', 'La cuirassa' i 'Foc creuat'.
'Virtuts sintètiques' destaca per la seva ambient estètic relacionat amb la revolució industrial i per aprofundir en els dilemes sobre la naturalesa humana i els límits de la ciència. La història se centra en dues germanes ex-siameses, Ànima i Elma, que després d'una infància com a atracció de fira són alliberades per l'excèntric Dr. Ricard, qui les separa quirúrgicament i després les converteix en les seves deixebles a la Girona del segle XIX. Quan el doctor és empresonat per un experiment social massa avançat per al seu temps, les protagonistes inicien un projecte propi: la creació de quatre humanoides.
El projecte de Pons s'articula així com un homenatge i una actualització contemporània dels temes que ja va tractar Pujulà, abordant qüestions com la identitat personal, ètica científica i experimentació social, emmarcats en una època de profunds canvis tecnològics.
Del còmic local a la projecció internacional
Aleix Pons, resident avui a La Armentera, Compta amb una trajectòria de vint anys com a il·lustrador, col·laborant tant amb institucions públiques com amb mitjans de comunicació i editorials. El seu treball ha arribat a publicacions destacades com la revista infantil 'Cavall Fort', ha il·lustrat per al Gran Teatre del Liceu i, en el pla internacional, ha deixat la seva empremta al diari 'The New York Times'.
L'elecció de Pons com a guanyador d'aquest certamen denota el interès per revaloritzar obres històriques catalanes i el seu potencial per dialogar amb la cultura actual, sent pont entre el patrimoni literari i la innovació gràfica.
El seu treball sobre 'Virtuts sintètiques' no només actualitza la figura de Frederic Pujulà i el seu llegat, sinó que a més situa la ciència ficció en català com un gènere viu, capaç de inspirar noves lectures i reinterpretacions adaptades als debats contemporanis.
Aquestes iniciatives demostren la vigència dels temes universals presents a la ciència ficció, com la recerca de sentit, la interrogació sobre el futur i l'exploració dels límits de l'ésser humà, ajustant-se a les inquietuds del segle XXI i mantenint viu l'interès per la primera novel·la de ciència ficció en català.
