La nostra part de nit
La nostra part de nit és una novel·la de terror escrita per la periodista, docent i autora argentina Mariana Enríquez. L'obra va ser publicada per primera vegada el 27 de novembre del 2019 de la mà de l'editorial Anagrama. Després del seu llançament, va ser elogiada tant per la crítica com pels lectors, obtenint el 37è Premi Herralde i el Premi de la Crítica de narrativa castellana.
A més, La nostra part de nit compta amb una nota mitjana que va de les 4.5 a les 4.28 estrelles en plataformes com Amazon i Goodreads, respectivament. Això no és de sorprendre, a causa de la grata sorpresa que —segons una varietat de ressenyes personals de lectors—, s'han endut amb la quarta novel·la d'Enríquez, que, per a molts, ha esdevingut una icona de la literatura.
Sinopsi de La nostra part de nit
La importància del context històric i polític
Una de les característiques més potents de La nostra part de nit és la seva ambientació a l'Argentina de la dictadura militar, i la manera com el terror polític es fon amb el horror sobrenatural. La novel·la transcorre en diferents moments històrics, des dels anys 60 fins als 90, i la seva narrativa salta entre temps i personatges, exposant la brutalitat del règim autoritari.
Per tant, aquest context no només és un teló de fons, sinó que forma part integral de la construcció de l'atmosfera opressiva que impregna el relat. El nucli de la trama se centra a Gaspar i el seu pare, Joan, els qui estan lligats a una misteriosa organització secreta coneguda com l'ordre, la qual, com tota secta, amaga un propòsit destructor difícil de discernir pels seus membres.
Els anhels més abjectes de l'home
Aquesta societat està obsessionada a accedir a la vida eterna mitjançant terribles rituals que involucren el contacte amb una entitat sobrenatural anomenada La foscor. La figura de La foscor evoca ecos de l'horror còsmic d'autors com HP Lovecraft, on allò desconegut i incognoscible representen forces més enllà de la comprensió humana, generant un temor profund.
Enríquez fa servir l'horror sobrenatural com a element narratiu, però també com una metàfora de la violència i la deshumanització que encarna la societat. Així mateix, la foscor personifica el poder i la corrupció dels poderosos, en conjunt amb els desitjos més blasfems dels éssers humans i la seva disposició a sacrificar el que sigui necessari per assolir el domini absolut.
L'enllaç entre pares i fills
L'eix emocional de la novel·la s'enfoca a la relació entre Joan i el seu fill Gaspar. Joan, que posseeix poders per connectar-se amb La foscor, és un personatge complex, atrapat entre la seva lleialtat a L'ordre i el seu desig de protegir el seu hereu del destí que l'espera. Gaspar, alhora, és un nen sensible, el futur del qual està marcat per les decisions que el seu progenitor ha de prendre.
El lligam que els uneix és tenyit d'amor, sacrifici i dolor. Enríquez explora de manera magistral l'ambivalència de ser pare en un món on el poder i la violència són les forces predominants. Alhora, la dinàmica entre els protagonistes reflecteix la transmissió de traumes intergeneracionals i la càrrega que els pares imposen sobre els seus fills.
El cos com a espai de lluita i resistència
Un dels aspectes més inquietants de la novel·la és el tractament del cos com a receptacle del dolor i del plaer, així com un espai de lluita entre la vida i la mort. A La nostra part de nit, els organismes són usats com a instruments per L'ordre en els seus rituals, cosa que genera escenes d'extrema intimidació i horror en una metàfora sobre els sistemes de poder.
Tot i això, Mariana Enríquez no es queda només en la descripció del patiment físic, sinó que mostra el cos com un espai de resistència. Juan, que pateix una malaltia crònica, ha d'enfrontar el seu propi deteriorament físic mentre intenta protegir el seu fill. A través del dolor corporal, busca la redempció. Així, l'autora juga amb la idea del cos com a frontera entre el poder absolut i la vulnerabilitat.
Una novel·la sobre l'espiritualitat i la resiliència
La nostra part de nit indaga en allò espiritual d'una manera profundament pertorbadora. L'obsessió per allò etern, per la vida després de la mort i el contacte amb entitats sobrenaturals, es barreja amb reflexions filosòfiques sobre la naturalesa de la fe i el poder. L'obra no ofereix respostes fàcils sobre allò espiritual, sinó que s'endinsa en terrenys foscos.
És a través d'aquesta fórmula que la cerca del transcendental es converteix en una forma d'opressió. Però, malgrat l'horror, Enríquez deixa entreveure un raig d'esperança en la resistència dels personatges. Tot i que L'ordre sembla tenir tot el control, personatges com Juan i Gaspar lluiten per trobar una sortida al seu destí, per trencar amb el cicle de maltractament i dominació.
Sobre l'autora
Mariana Lorena Enríquez Ledesma va néixer el 6 de desembre de 1973, a Buenos Aires, Argentina. Avui dia, és considerada com la «reina del terror», ja que la seva narrativa s'emmarca dins aquest gènere, sent influenciada des de molt jove per clàssics nord-americans com Stephen King i HP Lovecraft, a més de la música alternativa, com és el cas de l'escena punk rock.
La seva carrera literària va començar quan tenia tot just dinou anys. La seva primera novel·la, publicada per Planeta gràcies a una connexió familiar, aborda les preocupacions de la joventut de l'època, com ara la salut mental, les drogues, el rock i la identitat. A finals dels vuitanta, l'autora es va llicenciar en Periodisme per la Universitat Nacional de La Plata, on va polir les tècniques d'investigació.
Altres llibres de Mariana Enríquez
novel·les
- Baixar és el pitjor (1995);
- Com desaparèixer completament (2004);
- Aquest és el mar (2017).
contes
- Els perills de fumar al llit (2009);
- «Nois que tornen» (2010);
- Les coses que vam perdre en el foc (2016);
- «Aquell estiu a les fosques» (2019);
- Un lloc assolellat per a gent ombrívola (2024).
Altres
- Mitologia cèltica (2003);
- mitologia egípcia (2007);
- Algú camina sobre la teva tomba. Els meus viatges a cementiris (2013);
- La germana menor. Un retrat de Silvina Ocampo (2014);
- L'altra banda. Retrats, fetitxismes, confessions (2020);
- L'any de la rata (2021);
- Perquè massa no n'hi ha prou. La meva història d'amor amb Suede (2023).