El ressò de la literatura feta des del Port de Santa Maria va ressonar amb força a l'Ermita de Santa Clara, on s'ha donat la benvinguda a La llibreta marró, una dona entre guerres, la nova novel·la de l'escriptor portuense Jesús María Serrano Romero. L'acte, plantejat gairebé com un petit ritu de pas més que com una simple presentació, va reunir un públic nombrós i divers que va completar l'aforament de l'històric recinte.
En un ambient íntim, cuidat i molt proper, la vetllada es va convertir en una trobada cultural d'alçada, amb la presència de lectors fidels, professionals de làmbit literari i artístic i veïns interessats en la narrativa històrica i social. Lluny de la mera formalitat, la cita es va viure com una celebració compartida de la paraula, la memòria i la música.
Un acte literari multitudinari a l'Ermita de Santa Clara
La presentació, organitzada amb la col·laboració de Cercle Roig Editorial i l'Ajuntament del Port de Santa Maria, es va celebrar a l'Ermita de Santa Clara, un espai carregat de simbolisme on l'arquitectura i el silenci semblen acompanyar la literatura. El lloc va aportar una atmosfera recollida, gairebé cerimonial, que encaixava amb el to de la novel·la.
L'escriptor portuguès va tornar així a la seva terra natal per compartir la seva obra més recent amb els veïns, amics i lectors. L'assistència va superar les expectatives inicials i va reflectir l'interès que desperta tant la trajectòria de l'autor com el tema de la novel·la, que s'endinsa en un dels períodes més convulsos del segle XX.
L'acte va estar conduït i introduït per Manolo Morillo, que va exercir de mestre de cerimònies i de pont entre l'autor i el públic. La seva intervenció va aportar context, proximitat i un to personal, especialment en subratllar la dimensió humana i creativa de Serrano, més enllà de les credencials literàries.
Bona part de l'encant de la nit també va venir del component musical. La presentació va comptar amb acompanyament de guitarra, creant un diàleg permanent entre text i música. Aquesta combinació va convertir la cita en alguna cosa més que una simple lectura: va ser una experiència escènica en què la paraula escrita es va barrejar amb la interpretació en directe.
Durant la vetllada, l'autor no es va limitar a parlar del llibre, sinó que va recitar poemes propis y va llegir passatges significatius de la novel·la, deixant que el to i el ritme de la prosa ressonessin a l'ermita. Aquesta manera de presentar l'obra —gairebé com si fos un relat oral continu— va reforçar la dimensió emocional del text i va permetre al públic entrar a la història de la protagonista des del primer moment.
Text, música i amistat: un diàleg artístic viu
L'acompanyament musical va anar a càrrec del guitarrista Miguel (o Manuel) Gibaja, definit moltes vegades per ell mateix com a “aficionat”, encara que la seva interpretació va demostrar una sensibilitat i una solvència pròpies d'un músic amb una llarga trajectòria personal. La seva guitarra, amb matisos que anaven des del clàssic fins a picades d'ullet al jazz, es va convertir en un segon discurs narratiu que va donar suport a la lectura.
La presència de Gibaja va tenir a més un component simbòlic: va viatjar expressament des de la Comunitat Valenciana per participar a la presentació. Aquest gest de desplaçar-se per acompanyar Serrano va reforçar la idea que l'acte no només era una cita literària, sinó també una celebració de l'amistat i dels vincles teixits al voltant de la cultura.
El diàleg entre la veu de l'autor i les cordes de la guitarra va crear una atmosfera d'escolta molt particular. La prosa de Serrano, que molts descriuen com a “escrita per ser escoltada”, va trobar a l'ermita un espai ideal: els fragments llegits van ressonar com si estiguessin pensats per a aquest lloc concret, amb un tempo que recorda la poesia recitada.
Els qui van assistir a la presentació van destacar la sensació de ritu compartit: la lectura de passatges de La llibreta marró, una dona entre guerres, el silenci atent del públic, la música que apareixia i es retirava amb discreció i la proximitat de l'autor van generar una experiència que anava més enllà de l'acte promocional a l'ús.
En aquest context, la figura de Jesús María Serrano va aparèixer no només com a novel·lista, sinó com creador total i agitador cultural, algú que entén la literatura com un punt de trobada entre disciplines, persones i memòries. La presentació va fer palesa aquesta manera d'entendre l'escriptura: com un espai de resistència íntima, però també de comunitat.
Una novel·la entre guerres: història, memòria i consciència
Al centre de tota aquesta celebració està la nova novel·la de Serrano, La llibreta marró, una dona entre guerres. L'obra se situa temporalment entre maig i finals del 1945, just després del final de la Segona Guerra Mundial, quan el món intenta recompondre's entre ruïnes materials i ferides morals encara obertes.
La trama desplega un viatge geogràfic i emocional ampli que porta el lector per Alemanya, els Estats Units, el Canadà i diferents punts d'Àfrica, sense oblidar una presència constant de Brasil i Uruguai. Aquest mapa dʼescenaris reflecteix un temps marcat pels desplaçaments, lʼexili i els conflictes ideològics que travessen continents.
La protagonista de la novel·la és Gretchen Braun, cònsol alemany, una dona que encarna les contradiccions i tensions del segle XX. A través de la seva biografia es mostren les convulsions d´un món en reconstrucció i les decisions íntimes que acaben definint el rumb d´una vida. No és només un personatge polític, sinó algú atrapat entre responsabilitats públiques i dilemes personals. Aquest conflicte connecta amb el paper dels personatges secundaris a la narrativa literària.
Lluny de limitar-se a la reconstrucció de fets històrics, el llibre proposa una reflexió profunda sobre l´exili, la resistència ètica i la dignitat personal davant dels fanatismes. Gretchen es mou per escenaris travessats per revolucions llatinoamericanes, tensions diplomàtiques i el trauma de la postguerra, obligada a decidir una vegada i una altra quin lloc ocupar davant de la injustícia i la violència.
El personatge principal es presenta com una dona lúcida, formada i obstinada, que no encaixa del tot en el motlle de l'heroisme clàssic. La seva fortalesa no es recolza en grans gestes èpiques, sinó en la capacitat de mantenir-se dreta quan tot empeny a claudicar. Aquesta resistència silenciosa, més ètica que espectacular, articula una bona part del to de la novel·la.
Estructura fragmentada i una llibreta com a eix del relat
Un dels trets que més criden l'atenció a La llibreta marró, una dona entre guerres és la seva estructura narrativa fragmentada. La novel·la alterna el present d'un viatge amb els records que la protagonista ha anat anotant a la llibreta que dóna títol al llibre, creant un vaivé constant entre memòria i actualitat.
Aquests apunts que emergeixen de la pròpia llibreta marró funcionen gairebé com a relats breus autònoms, petites històries incrustades en una narració més gran que van component el retrat complet de Gretchen Braun. Cada fragment il·lumina un moment diferent del seu passat i alhora dialoga amb el present del relat.
Entre els recursos simbòlics que travessen l'obra destaca el motiu dels esteses de cartes, utilitzat com imatge dels enllaços persistents que es mantenen entre persones i mons separats, de vegades fins i tot enfrontats. Les cartes es converteixen en la prova que, malgrat les guerres i les distàncies, continuen existint fils invisibles que ajuden a sostenir la memòria.
La novel·la s'organitza a dues grans parts ben diferenciades. La primera funciona com un extens flashback amb una estètica propera al cinema en blanc i negre, ple de contrastos, silencis i clarobscurs, on es reconstrueixen els anys més intensos de la vida de la protagonista. Aquesta secció té una mica d'àlbum fotogràfic que es va revelant a poc a poc.
La segona part impulsa lacció cap endavant i adopta un to més propi de la novel·la d?intriga, en la línia de noms com Dashiell Hammett, Graham Greene, Vázquez Montalbán o Andrea (o Luca) Camilleri, citats com a referències. En aquest tram, el relat guanya ritme, s'intensifiquen els conflictes i les decisions del present cobren un pes definitiu sobre el sentit de tot allò viscut.
Una escriptura per ser escoltada: ritme, veu i respiració
Els qui coneixen la trajectòria de l'autor destaquen que la prosa de Serrano té una mica d'oralitat molt marcada. En la La llibreta marró aquesta característica s'accentua: la puntuació es torna heterodoxa, la cadència de les frases s'assembla a una lectura en veu alta i sembla que el text és escoltat tant com llegit en silenci.
Aquesta forma d'escriure va encaixar de manera natural amb el format escollit per a la presentació, on el mateix autor va llegir fragments clau de la novel·la davant del públic. El ressò de les paraules a l'ermita i la resposta atenta de l'audiència van evidenciar que l'obra posseeix una musicalitat interna que es reforça quan es comparteix col·lectivament.
Durant la lectura, molts assistents van percebre que la novel·la respira a través dels seus silencis i dels espais en blanc, tant com mitjançant allò que s'enuncia explícitament. Aquesta respiració pausada, que es barreja amb la tensió de la trama, contribueix a fer que l'experiència de lectura tingui un component gairebé sensorial.
El propi disseny fragmentari del llibre permet que cada bloc conservi una identitat narrativa pròpia, gairebé com si es tractés d'escenes o seqüències cinematogràfiques. Aquest recurs facilita que el lector pugui entrar i sortir de la història, aturar-se en determinats episodis i tornar-hi més tard sense perdre el fil general.
Tot plegat, l'obra construeix un discurs que combina memòria, aventura i reflexió ètica, sense renunciar a un to proper, accessible i emocional. Aquesta barreja explica que molts la considerin una lectura especialment indicada per als que busquen històries amb rerefons històric, però també amb preguntes de fons sobre la responsabilitat individual.
Jesús María Serrano, un creador integral compromès amb la seva ciutat
L'autor de La llibreta marró, una dona entre guerres, Jesús Maria Serrano Romero, va néixer al Port de Santa Maria el 1953 i ha desenvolupat una trajectòria vital i professional marcada per la combinació de servei públic, vocació internacional i creació artística. La seva biografia transita entre institucions i escenaris diversos, però sempre amb l'escriptura com a fil conductor.
Al llarg de la seva carrera ha treballat tant a l'Armada dels Estats Units com en el Ministeri de Defensa d´Espanya, cosa que li ha permès conèixer de primera mà diferents contextos geopolítics i humans. Aquesta experiència internacional es filtra a la seva obra literària, on els conflictes històrics poques vegades es presenten de forma simplista.
En paral·lel, Serrano ha desenvolupat una intensa activitat com escriptor, poeta, guionista i crític d'art. Ha participat en projectes de televisió, ha publicat poemaris, assaigs i textos en diverses antologies i s'ha implicat de manera constant en iniciatives culturals que van més enllà de l'esfera editorial estricta.
Ja retirat de la seva activitat professional a les institucions, manté un compromís actiu amb la cultura local i amb la defensa del patrimoni històric i mediambiental del Port de Santa Maria. La seva implicació en moviments ciutadans i campanyes en favor de la protecció de l'entorn el situen com a una de les veus més constants en la reivindicació de la memòria i la identitat de la ciutat.
Per a molts veïns i agents culturals, Serrano encarna la figura del artista integral i cronista sentimental de la seva terra: algú que escriu, però també escolta, hi participa i es posiciona quan considera que la història i el paisatge de la seva ciutat estan en joc. En aquest sentit, la seva nova novel·la també es llegeix com una prolongació d'aquesta mirada atenta sobre el passat i el present.
Amb La llibreta marró, una dona entre guerres, Jesús María Serrano reforça la seva posició dins del panorama literari contemporani com un autor que combina memòria, rigor històric i sensibilitat social, sense perdre l'enllaç amb les seves arrels portuenques. La resposta que ha tingut la presentació a l'Ermita de Santa Clara sembla confirmar que, tant l'obra com el seu autor, continuen despertant un interès creixent entre els lectors que busquen històries amb fons humà i preguntes incòmodes sobre el segle XX i les seves herències al present.
