Madrid es vesteix de gala una vegada més per rebre la cita literària per excel·lència, un esdeveniment que ja és part de l'ADN de la capital. Des d'aquell llunyà 1933, la Fira del Llibre ha anat creixent de manera imparable fins a convertir-se en un puzle gegant de paper i tinta que, cada primavera, transforma el Passeig de Cotxes del Retiro al lloc on tothom vol ser-hi. No és només qüestió de comprar exemplars, que també, sinó d'aquest ambient únic de xerrada i passeig sota els arbres que mola un munt de gaudir quan el temps acompanya.
En aquesta ocasió, l'edició número 85 ve amb una proposta que ens cal a tothom: l'humor. Sota el lema del riure com a eina crítica i refugi, la programació s'ha bolcat a portar figures que ens fan pensar mentre deixem anar una riallada. Entre el 29 de maig i el 14 de juny, els madrilenys i visitants tenen una oportunitat d'or per trobar-se cara a cara amb els seus escriptors favorits en un entorn immillorable que ja ha deixat enrere la ubicació original del Passeig de Recoletos per assentar-se definitivament al pulmó verd de la ciutat.
L'humor com a motor de la lectura crítica
Aquest any, la fira no només ven llibres, sinó que convida a reflexionar a través de la ironia i la sàtira. La FLMadrid26 compta amb un cartell que treu el singlot, incloent-hi Jonathan Coe i David Safier com a grans representants internacionals de la literatura còmica. La idea és reivindicar el riure no només com a entreteniment, sinó com una manera d'entendre el món actual. Per això, no hi falten noms com Maitena o Liniers, que porten l'humor gràfic a primera línia, ni figures pàtries de la talla d'Ignatius Farray, Marta Sanz o el polifacètic Joaquín Reyes.
El cartell oficial d'aquest any és obra de Miguel Pang i reflecteix precisament aquesta alegria. Amb una composició coral on apareixen lectors en postures impossibles al voltant d´un pi, l´il·lustrador ha volgut captar l'essència de l'slapstick i el moviment. És una imatge que busca despertar somriures fins i tot abans d'obrir la primera pàgina d'un llibre. A més, es ret homenatge a clàssics que ens han fet riure durant dècades, com la mítica novel·la La conjura dels necis o el llegat dels genials Les Luthiers.
L'oferta cultural va molt més enllà de les parets de les casetes. S'han organitzat pòdcasts en directe, xerrades sobre l'humor a la publicitat i taules rodones on es debat si parlem el mateix idioma segons la nostra generació o si el cunyadisme ens uneix a tots igual. Espais com el Pavelló CaixaBank o les trobades organitzades a locals propers com el quiosc de VIPS han ampliat el radi d'acció de la fira, permetent que la conversa literària salti als carrers amb total naturalitat.
Un desplegament logístic de rècord a El Retiro
Muntar un esdeveniment daquest calibre és un autèntic trencaclosques. Parlem de 366 casetes que s'alineen al llarg del Passeig de Fernán Núñez, fet que suposa moure quilòmetres d'estructures metàl·liques, persianes i tendals. Uns mil editors són presents d'una manera o altra, ja sigui amb lloc propi o compartint espai, cosa que demostra la vitalitat d'un sector que segueix veient en aquesta fira el seu gran aparador comercial de l'any a Espanya.
La logística no és moc de gall dindi, especialment en un entorn protegit on no es pot clavar ni un sol clau a terra. El sistema de muntatge s'assembla a un mecano gegant que ha d'estar llest en temps rècord. Aquest any, el repte ha estat encara més gran en coincidir amb altres esdeveniments multitudinaris a la ciutat, com l'estada del Papa Lleó XIV, que va omplir Madrid de visitants abans de posar rumb a Barcelona, o els concerts que han posat a prova la mobilitat de la capital durant aquests dies de juny.
Per als que planegen acostar-se a la recta final, el millor és estirar transport públic per evitar-se mals de cap. Les parades de Metro d'Eivissa, Retiro o Estación de l'Art deixen un tir de pedra dels accessos principals. A més, les línies de Rodalies que arriben a Atocha i Recoletos són una opció estupenda per als que vénen de fora del centre. L'horari es manté estable de 10:30 a 14:00 i de 17:00 a 21:00, amb una mica més de marge els caps de setmana per als que prefereixen remolonejar al matí.
Firmes d'autors i trobades amb el lector
El que realment mou la massa són les firmes. Aquest any s'han programat més de 7.000 sessions repartides durant les tres setmanes de durada. És el moment en què el lector pot deixar-li anar un «m'encanta el teu llibre» a autors de la talla de Maria Dueñas o Juan Gómez-Jurat. Les cues poden ser llargues, sobretot en cap de setmana, però l'ambient de camaraderia entre els que esperen amb el seu exemplar sota el braç fa que l'espera sigui molt més suportable.
Editorials com L'Esfera dels Llibres han portat pesos pesants com Nieves Concostrina, Lucía Etxebarría o José Ángel Mañas, cobrint gèneres que van des de la història fins al thriller més pur. També hi ha espai per als més joves amb la presència de Alice Kellen o Gerònim Stilton, assegurant que cap generació es quedi sense la seva ració de literatura. És, en essència, una festa inclusiva on conviuen segells independents, grans grups editorials i organismes oficials en un mateix passeig.
A falta de pocs dies perquè les casetes tanquin les persianes fins a l'any que ve, les sensacions són molt positives. La combinació dun clima agradable, una temàtica que connecta amb el públic i una organització que funciona com un rellotge suís ha permès que més d'un milió de persones s'acostin a tafanejar, debatre i, per descomptat, comprar. No hi ha dubte que la Fira del Llibre continua sent aquell lloc de trobada necessari on, malgrat les diferències, tots compartim la mateixa passió per una bona història ben contada.
