El Centre del Carme Cultura Contemporània s'ha convertit en el gran aparador de l'univers creatiu de Paco Camallonga, amb una exposició que combina falles, fogueres, còmic i escultura digital en un mateix recorregut. La cita, que es pot visitar fins al 26 d'abril, suposa la primera gran retrospectiva dedicada a l'il·lustrador i dissenyador valencià, responsable del disseny de la falla infantil de l'Ajuntament de València d'aquest any.
Lluny de limitar-se a una simple recopilació de peces, la mostra proposa al visitant un viatge per l'evolució de l'artista: des dels seus primers esbossos i dibuixos d'infància fins als seus treballs més recents per a la indústria nord-americana del còmic. Tot això articulat a través de més de 200 originals, ninots indultats, maquetes en 3D i una instal·lació que trasllada al claustre renaixentista del CCCC l'esperit de la falla infantil municipal.
Una exposició que uneix falles, fogueres i art contemporani
L'exposició de Paco Camallonga al Centre del Carme ocupa principalment la Sala Contraforts i s'estén al claustre renaixentista on el públic pot passejar entre escenes i il·lustracions vinculades a la falla infantil de l'Ajuntament. Al jardí interior s'han col·locat algunes de les peces principals del monument infantil, acompanyades d'elements mòbils penjats dels arbres que donen la benvinguda al recorregut i reforcen la sensació de moviment.
En aquest espai a l'aire lliure, la intervenció dialoga amb l'arquitectura històrica del CCCC i serveix com a avantsala a la resta de la mostra. El projecte està comissariat per MacDiego, que ha plantejat un itinerari a diverses zones per posar en context la producció fallera i gràfica de l'artista, sense perdre de vista la seva identitat personal ni la seva trajectòria internacional.
Des del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, el seu director-gerent, Nicolás Bugeda, ha reivindicat que una de les línies de treball del CMCV és reconèixer els creadors vinculats a les Falles i les Fogueres com a part de la creació contemporània. En aquest sentit, se subratlla que l'àmbit festiu és ple d'artistes amb projecció exterior i que el cas de Camallonga és paradigmàtic: amb prou feines una dècada s'ha consolidat al món faller i, alhora, ha fet el salt al còmic europeu i nord-americà.
Bugeda ha destacat que, malgrat haver estat fitxat per empreses internacionals d'animació i còmicCamallonga ha optat per seguir instal·lat a València i continuar exportant des d'aquí els seus projectes, tant en el disseny de monuments festius com en el terreny de la il·lustració i la narrativa gràfica. Aquesta decisió reforça la idea que el talent es pot desenvolupar des de la «terreta» sense renunciar a una carrera global.
'València és mou': la falla infantil municipal com a eix del projecte
Un dels nuclis de l'exposició és el projecte de la falla infantil municipal 'València és mou', realitzada en col·laboració amb l'artista faller Mario Pérez. El lema al·ludeix a una ciutat en transformació constant, on la mobilitat sostenible i l'evolució urbana esdevenen recursos narratius i didàctics per als més petits.
A l'avantsala de la mostra es presenta una maqueta en 3D d´aquest monument infantil, modelada digitalment per Camallonga. A través d'il·lustracions, esbossos i recreacions tridimensionals, el visitant pot recórrer les diferents escenes del projecte i entendre com es tradueix el disseny digital en un volum real que després es planta a la plaça de l'Ajuntament.
El claustre renaixentista del CCCC acull una instal·lació que «dissecciona» la falla infantil municipal: les escenes i personatges es despleguen en diferents punts de l?espai, de manera que el públic pot deambular entre ells com si caminés per l?interior de la mateixa falla. Aquesta intervenció converteix el patrimoni festiu en experiència expositiva i el situa al mateix nivell que les altres propostes d'art contemporani.
La presència d'aquest projecte municipal funciona, a més, com a fil conductor entre la faceta de Camallonga com a dissenyador de falles i el seu treball en altres formats. L'exposició insisteix en aquesta idea de pont entre tradició i innovació, entre la cultura popular valenciana i les indústries culturals globals.
Dels ninots indultats a la foguera 'Vanity'
La primera part del recorregut a sala està dedicada als ninots indultats que han marcat la carrera de l'artista en els darrers anys, tant a Falles de València com a Fogueres d'Alacant. Entre les obres destacades apareix l'icònic El poble salva el poble, de la falla del Pilar i obra de l'artista faller Paco Torres amb disseny de Camallonga, que va ser indultat el 2025 pel Gremi d'Artistes Fallers.
També ocupa un lloc rellevant Crisol d'il·lusions, realitzat per a la foguera Baver-Els Antigons i indultat per votació popular a les Fogueres de 2024. Aquestes peces, juntament amb altres ninots infantils com Càpsula del temps (falla Císcar-Burriana), Que no caigui a l'oblit (Duc de Gaeta-Pobla de Farnals) o Pont de la Solidaritat (falla del Pilar), mostren com l'artista introdueix temàtiques socials i emocionals dins un llenguatge visual molt lligat al color i al detall.
A la sala s'exhibeix igualment la maqueta en 3D de la foguera 'Vanity', guanyadora del primer premi a la Secció Especial d'Alacant el 2025 i construïda per Paco Torres amb disseny de Camallonga. Aquesta peça serveix com a exemple de la manera com l'artista utilitza el modelatge digital per planificar monuments complexos, on cada figura i cada escena responen a una estructura gairebé arquitectònica.
El conjunt de ninots, maquetes i esbossos permet seguir l'evolució del seu estil a l'àmbit de l'art efímer: des de composicions més contingudes a obres cada cop més recarregades, barroques i coloristes, segons destaca el mateix MacDiego. En totes s'aprecia un equilibri molt calculat, vinculat a la formació de Camallonga al món de l'arquitectura ia la seva familiaritat amb les línies rectes i els volums ben construïts.
Disseny digital, narrativa visual i referències del manga
Una de les constants de l'exposició és la posada en valor del treball digital de Camallonga. L'artista ha abandonat pràcticament el paper i realitza els seus esbossos, escultures i composicions íntegrament en format digital. Segons explica el comissari, molts dels dibuixos que es mostren a la sala semblen estar fets a mà, però en realitat són arxius digitals preparats per a la seva posterior reproducció en volum.
Aquesta manera de treballar us permet controlar tots els passos del procés, des del primer esbós fins al modelatge final. Els visitants poden veure com, a partir d‟un dibuix digital senzill, l‟artista passa a una fase d‟entintat i posteriorment a la il·lustració a color, ja sigui per a un monument faller o per a una pàgina de còmic. L'exposició inclou maquetes en 3D, pantalles i materials impresos que documenten aquest trànsit.
A les parets de la Sala Contraforts també apareixen personatges i picades d'ullet a la cultura popular, com Goku i altres referents del manga japonès, que formen part del seu imaginari habitual. Entre les influències més assenyalades es troba Akira Toriyama, Creador de bola de Drac, molt present en col·leccions com 'Innovació vs Tradició', on l'artista juga amb el contrast entre el llegat faller i estètiques vinculades a l'anime i al còmic internacional.
Aquesta barreja de referències es tradueix en un estil molt reconeixible: figures dinàmiques, composicions plenes de detalls i una narrativa visual que connecta tant amb el públic més jove com amb els qui s'acosten a l'art faller des d'una mirada més tradicional. Tal com subratlla MacDiego, l'obra de Camallonga destaca per la seva capacitat per unir narració, impacte visual i emoció a cada projecte.
Del Centre del Carme al còmic americà
Més enllà de la seva faceta fallera, l'exposició dedica un ampli apartat a la trajectòria de Camallonga al món de l'còmic. El visitant pot trobar pàgines originals, portades, cartells i material de títols com Cadell (editat per la valenciana Aleta), Retrobament a Bordeus (publicat per Nou Nou) o bordell, que contribueixen a dibuixar la versatilitat de l'autor.
En aquestes obres s'aprecia una cruïlla d'influències: el còmic europeu, l'estètica nord-americana i el manga japonès es combinen en un llenguatge propi, en evolució constant. Una de les seccions reconstrueix el procés de producció de Cadell, situat en un context fosc de la història recent d'Espanya, amb desastres naturals, dictadura i transició com a teló de fons. En aquest cas, la mostra incorpora un audiovisual de to gairebé documental que ajuda a entendre l?atmosfera del relat.
El salt internacional de Camallonga queda reflectit als seus treballs per a la indústria americana, amb portades per a Scout Comics i diversos projectes amb Llibres Titan, signatura anglosaxona vinculada a franquícies de gran abast mediàtic. Entre els seus encàrrecs més rellevants hi ha la adaptació al còmic del videojoc 'Borderlands', un títol clau de la ciència ficció contemporània que ha ampliat la seva projecció al mercat nord-americà.
El mateix artista reconeix que part d'aquests projectes encara no es poden revelar per la discreció habitual de la indústria, però a l'exposició s'entreveu com el seu llenguatge gràfic s'adapta a universos molt diferents sense perdre personalitat. Per als qui només coneixien la seva faceta fallera, aquest apartat suposa una mena de revelació; per als lectors de còmic que desconeixien la seva relació amb les falles, és la prova que ambdós mons poden encaixar en un mateix puzle creatiu.
Un viatge al 'cervell' de Paco Camallonga
El tram final del recorregut proposa al visitant endinsar-se al món interior de Camallonga. Aquesta secció, batejada com cervell, funciona com un espai immersiu en què es combinen un audiovisual i diferents peces que mostren idees, proves, esbossos experimentals i encàrrecs gràfics de molt diversa índole.
En aquesta part s'exhibeixen cartelleria, portades de llibres, dissenys per a premis i projectes que poques vegades es veuen al costat de la seva producció fallera. L'objectiu és oferir una visió global del seu treball, més enllà dels encàrrecs comercials o dels monuments que han tingut més repercussió mediàtica. El mateix artista assenyala que el que més li interessa és que se li permeti fer amb llibertat, cosa que intenta reivindicar a través d'aquesta selecció més personal.
El visitant pot així entendre com s'articulen les diferents «arestes» que conformen la figura de Camallonga: la seva formació en arquitectura, la seva experiència en animació i videojocs, la seva passió pel còmic i la seva especialització en disseny de ninots i escultura digital. Tot això es condensa en un estil que, segons el comissari, resulta fàcilment identificable a primera vista.
Amb entrada gratuïta i oberta fins al 26 d'abril, la exposició de Paco Camallonga al Centre del Carme es presenta com una oportunitat per aproximar-se a l'art faller i al còmic des d'una perspectiva diferent, on la tradició local i la projecció internacional es donen la mà. El recorregut reforça la idea que les falles i les fogueres són, més enllà de la festa, un terreny fèrtil per a la creació contemporània i un punt de connexió amb indústries culturals d'abast global.