La localitat lleonesa de Santa Maria del Páramo es converteix durant el mes de maig en un petit punt de trobada pels amants de l'escriptura i la història de les llengües. La Sala d'Exposicions Oscar García Prieto obre les portes a la mostra «Alfabets del Món», una proposta que mira alhora el passat i el present dels sistemes d'escriptura.
Aquesta iniciativa cultural, impulsada per la catedràtica emèrita de la Universitat de León Isabel Cantón Mayo, planteja un recorregut ampli per l'origen, la funció social i la càrrega simbòlica dels alfabets. Lluny de limitar-se a un llistat de lletres, l'exposició proposa al visitant reflexionar sobre com la manera d'escriure condiciona la manera de pensar, ensenyar i conservar la memòria col·lectiva.
Dates, lloc i objectiu de l'exposició «Alfabets del Món»
La mostra es pot visitar del 6 al 31 de maig a la Sala d'Exposicions Oscar García Prieto, en ple casc urbà de Santa Maria del Páramo. La inauguració està prevista per al dimecres 6 de maig, a les 19.30 hores, amb la presència de la seva impulsora i representants institucionals del municipi.
Amb el títol «Alfabets del Món», el projecte aspira a apropar al públic general una visió didàctica i accessible dels sistemes d'escriptura. No es tracta únicament de contemplar panells, sinó d'entendre l'alfabet com a eina decisiva en el desenvolupament de les societats, capaç d'articular lleis, literatura, ciència o religions al llarg dels segles.
L'alfabet es presenta, en aquest context, com un sistema ordenat de signes que representen sons i paraules, un invent aparentment senzill que ha permès fixar el coneixement i transmetre'l de generació en generació. L'exposició busca precisament que el visitant prengui consciència de fins a quin punt l'escriptura condiciona la manera com es construeix la cultura.
La proposta s'ha plantejat amb un clar enfocament divulgatiu: posar a l'abast de qualsevol visitant una panoràmica dels alfabets usats a diferents punts del planeta, des de sistemes molt antics fins a fórmules contemporànies de comunicació escrita i visual. Així, la mostra es converteix en una mena de viatge compacte per la diversitat gràfica del món.
A més, «Alfabets del Món» arriba a Santa Maria del Pàram després d'haver passat per diversos espais culturals i acadèmics, cosa que avala el seu interès com a projecte expositiu i la seva vocació de pont entre la investigació universitària i el públic no especialitzat. La parada a la província de León reforça l'aposta del municipi per propostes culturals de contingut formatiu.
La diversitat de noms i tradicions de l'alfabet
Un dels aspectes que subratlla l'exposició és que no hi ha una única manera de nomenar l'alfabet. Segons la tradició cultural de què parlem, la mateixa idea es designa amb termes diferents, que remeten a històries i contextos particulars.
A l'àmbit hebreu es parla de «alefat», en referència a les primeres lletres del sistema d'escriptura; en la tradició àrab es fa servir el terme «alifat»; a la cultura grega es manté la denominació que ha donat nom al concepte a bona part d'Europa; i en espanyol és habitual referir-se al «abecedari» com la sèrie ordenada de lletres que s'ensenyen a l'escola.
Aquesta varietat terminològica, que pot semblar un detall menor, il·lustra la riquesa dels sistemes d'escriptura i la seva relació estreta amb la identitat de cada poble. La manera d'escriure, els signes escollits i fins i tot la manera d'ordenar les lletres diuen molt de les prioritats culturals, religioses o polítiques de cada societat.
L'exposició aprofita aquesta diversitat per posar el focus en com l'escriptura no és només una tècnica neutra, sinó una construcció històrica carregada de significats. Per això els alfabets es vinculen sovint amb processos de colonització, reformes educatives, canvis religiosos o moviments de normalització lingüística.
En recórrer els panells, el visitant pot comprovar que la noció d'alfabet va molt més enllà del model llatí après a l'escola. El diàleg entre diferents tradicions gràfiques demostra que la humanitat ha trobat múltiples solucions per a un mateix problema: com fixar per escrit allò que abans només es podia transmetre de viva veu.
Un mapa d'alfabets espanyols, europeus, asiàtics i africans
El cor de la mostra està format per una àmplia col·lecció d'alfabets procedents de diferents àrees geogràfiques. La selecció ofereix una combinació de sistemes coneguts i altres de menys presents a l'imaginari col·lectiu, amb l'objectiu d'obrir el ventall de referències més enllà de les llengües majoritàries.
A l'apartat dedicat a la llengua espanyola s'exhibeixen 25 alfabets i variants relacionades amb l'espanyol, en què es posa en relleu l'evolució de les lletres, els canvis normatius i les diferents maneres de presentar l'abecedari amb fins pedagògics. S'hi inclouen propostes orientades a l'aprenentatge infantil i models emprats en contextos educatius diversos.
La secció europea reuneix dotze alfabets diferents procedents de tradicions del continent. Entre ells figuren sistemes com el suec, l'anglès, el rus o el servi, que permeten al visitant comparar similituds i diferències en l'ús de signes llatins, ciríl·lics o altres adaptacions. Aquesta panoràmica ajuda a entendre com un mateix continent ha generat solucions gràfiques heterogènies.
El recorregut continua amb dotze alfabets asiàtics, on apareixen sistemes com el xinès, el japonès o el tailandès, a més de referències a escriptures lligades a textos sagrats oa tradicions mil·lenàries. En aquest àmbit, es mostra com alguns idiomes combinen caràcters sil·làbics, ideogràfics o alfabètics en un mateix sistema complex.
L'exposició es completa amb set alfabets africans, que criden l'atenció per la seva diversitat i pel pes que han tingut en la transmissió oral i escrita de mites, genealogies i coneixements locals. El visitant pot descobrir escriptures menys presents a l'oferta cultural habitual, cosa que amplia la mirada sobre el continent africà més enllà de tòpics habituals.
Del pictogràfic al braille: diferents maneres de representar el llenguatge
A més de l'inventari d'alfabets, la mostra presta una atenció especial a les diferents estratègies emprades per les societats per representar el llenguatge de forma gràfica, Com la escriptura a mà. No tots els sistemes parteixen de lletres ordenades alfabèticament; molts s'originen en dibuixos, símbols o combinacions complexes de signes.
Als panells dedicats als sistemes icònics i pictogràfics, es mostren exemples en què les imatges es fan servir directament per transmetre idees o relats. Aquest tipus d'escriptura, present en civilitzacions antigues, se situa a la frontera entre l'art i el llenguatge, i posa en relleu com una simple figura pot condensar històries completes.
Els sistemes ideogràfics i sil·làbics, per la seva banda, representen paraules, conceptes o síl·labes completes en lloc de sons aïllats. Aquest enfocament exigeix un aprenentatge més ampli per part del lector però permet una gran condensació d'informació en pocs signes. L'exposició ajuda a entendre que abans d'arribar al model alfabètic hi va haver nombrosos passos intermedis.
També es reserva un lloc per a les escriptures de tipus ciríl·lic, que combinen elements històrics i religiosos a l'origen i avui conviuen amb alfabets llatins a diferents regions d'Europa i Àsia. El contrast entre tots dos models és especialment il·lustratiu per als visitants acostumats a l'alfabet llatí.
Al costat de tots ells, la mostra incorpora sistemes que amplien la idea d'escriptura més enllà del paper, com ara el braille i l'alfabet de signes. En aquests casos, el llenguatge es trasllada al tacte o al gest, evidenciant que la comunicació es pot adaptar a diferents canals sense perdre'n la complexitat.
Alfabets especials, propostes didàctiques i creativitat gràfica
Un dels elements que més criden l'atenció en recórrer l'exposició és la presència de alfabets concebuts amb fins educatius o lúdics. No es tracta de sistemes d'escriptura oficials, sinó de formes creatives de presentar les lletres per facilitar-ne l'aprenentatge o atraure els més petits.
Entre aquestes propostes destaquen representacions basades en animals, objectes quotidians o personatges infantils, on cada lletra sassocia a una imatge fàcilment reconeixible. Aquests recursos, habituals a les aules, mostren com la pedagogia ha recorregut al joc visual per ajudar a fixar l'ordre de l'abecedari.
L'exposició també fa referència a iniciatives com el alfabet gimnàstic, en què el cos es converteix en suport de les lletres mitjançant posis i moviments, oa variants gràfiques que reformulen les formes habituals de les lletres per cridar l'atenció de l'espectador. Són exemples que evidencien que l'escriptura no és un ens immòbil, sinó un camp en reinvenció constant.
En aquest sentit, «Alfabets del Món» posa de manifest l'estreta relació entre disseny gràfic, educació i llengua. La manera com es presenten les lletres en cartells, llibres escolars o campanyes institucionals influeix en com els ciutadans es relacionen amb el seu propi idioma.
El conjunt de materials exposats deixa clar que, darrere de cada cartell o abecedari il·lustrat, hi ha una reflexió sobre com fer l'escriptura més accessible i propera, especialment per als qui s'inicien a la lectura. Aquesta dimensió pràctica i quotidiana complementa les referències històriques i acadèmiques del recorregut.
Un projecte amb ampli recorregut cultural i acadèmic
«Alfabets del Món» no arriba a Santa Maria del Pàram com una proposta aïllada, sinó com una exposició amb una trajectòria consolidada a diferents espais d'Espanya. Abans de recalar a la província de Lleó, la mostra s'ha presentat a institucions culturals, universitàries i municipals.
Entre els llocs que han acollit anteriorment el projecte figuren la seu central de la UNED a Madrid i la Universitat Complutense de Madrid, dues referències de l'àmbit acadèmic nacional. El pas per aquestes institucions ha permès que estudiants, docents i investigadors s'acostin a la diversitat de sistemes d'escriptura des d'una perspectiva interdisciplinària.
A la província de Lleó, l'exposició ha recorregut la Biblioteca Pública d'Astorga, El Corte Inglés de León, el Centre Associat de la UNED de Ponferrada i la Casa de León a Madrid, a més de diversos ajuntaments com els de Sant Feliç de Torío, La Bañeza, Benavides d'Órbigo o la Fundació Meraig de Santibáñez del Porma. Aquest itinerari posa en relleu la versatilitat de la mostra.
En les primeres etapes, el projecte es va presentar sota el títol La màgia de l'Alfabet, una denominació que insistia en el component gairebé sorprenent del fet que unes poques lletres es puguin combinar per generar textos infinits. L'evolució cap a “Alfabets del Món” reforça ara la idea de pluralitat i obertura a diferents llengües i cultures.
L'arribada a Santa Maria del Pàram s'emmarca en aquesta línia de treball, apropant continguts de tall universitari a municipis de mida mitjana i sumant a la programació cultural local una proposta que convida a mirar amb altres ulls les lletres que fem servir cada dia.
En finalitzar el recorregut, el visitant té la sensació que l'alfabet és molt més que una llista de lletres apresa a la infància: és el resultat de segles d'assaig i error, d'intercanvis entre pobles i de decisions polítiques i culturals que han modelat els signes amb què avui llegim i escrivim. Alfabets del Món aprofita el seu pas per Santa Maria del Pàram per recordar que, darrere de cada paraula escrita, hi ha una llarga història compartida que segueix evolucionant i que mereix ser coneguda amb una mica més de calma.
