Barcelona aterra a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara com ciutat convidada amb un relat que mira el present sense perdre de vista el seu llegat. Sota el lema Vindran les flors, la proposta vol mostrar una escena literària viva i diversa, oberta a noves veus i atenta a la seva història.
El programa, presentat al Paranimf de la Universitat de Guadalajara per la comissària Anna Guitart i el regidor de Cultura Xavier Marcé, es desplegarà del 29 de novembre al 7 de desembre. L'expedició reuneix gairebé setanta autors vinculats a la ciutat i combina literatura amb arts escèniques, música, cinema i gastronomia, amb la premissa de explicar la Barcelona literària actual alhora que es reconeix a figures clau.
Programa i activitats destacades
El cor del desembarcament serà el pavelló Espai publicat, dissenyat per Fabric i Santiago de León, que recrea una plaça barcelonina com a punt de trobada. Amb 1.183 m², està concebut com un espai per a converses, presentacions i circulació de lectors i professionals.
Hi haurà una picada d'ullet a Sant Jordi amb llibres i flors, firmes i activitats per al gran públic. La idea, segons la comissària, és oferir-ne una instantània coral dels que escriuen des de Barcelona o sobre ella, en qualsevol llengua, i propiciar el diàleg amb l'ecosistema literari mexicà.
La programació nocturna reuneix nou vetllades amb noms de diferents escenes musicals: Maria Arnal, Rigoberta Bandini, Queralt Lahoz, Love of Lesbian o Mushkaa, entre d'altres, ampliant el focus cultural més enllà del llibre.
En arts escèniques, es presentaran peces com Sonoma de la Veronal; Jo, transvestit de Josep Maria Miró; i una lectura dramatitzada de La plaça del Diamant dirigida per Carlota Subirós, estenent ponts entre literatura, dansa i teatre.
L'oferta expositiva inclou Els llibres de Barcelona y Vindran les dones, una mirada a segle i mig de presència d'autores als carrers de la ciutat. A això se sumen tres instal·lacions de Cabosanroque sobre els universos de Mercè Rodoreda, Joan Brossa i Àngel Guimerà.
També hi haurà espai per a la taula i la pantalla: el xef Gerard Bellver signarà el menú de dinar inaugural i un festival gastronòmic, mentre que el cinema arribarà amb títols com Pols seran (Carlos Marques-Marcet), Olivia i el terratrèmol invisible (Amb Maite Carranza), La meva amiga Eva (Amb Nora Navas), el 47 (Marcel Barrena) o Sis dies corrents (Amb Neus Ballús). L'Ajuntament subratlla que Barcelona i Catalunya lideren el sector editorial a Espanya i volen acostar aquest potencial al mercat mexicà.
Selecció d'autors i debat públic
La llista definitiva combina veterans i noves autories, veus en català i castellà, i una varietat de gèneres que van de la narrativa a l'assaig, la poesia o la literatura infantil. La curadoria va fixar dues condicions: que els que publiquen en català tinguessin traducció al castellà (amb l'impuls de l'Institut Ramon Llull) i que no repetissin autors que ja van acudir l'any anterior amb la delegació oficial espanyola.
La delegació viatjarà encapçalada per Eduardo Mendoza, encarregat d'inaugurar la fira, acompanyat per autors d'àmplia projecció com Javier Cercas y Carme Riera. També hi figuren noms de l'escena barcelonina com Kiko Amat, Carlos Zanón o Miqui Otero, a més de perfils acadèmics com Rafael Argullol o Victòria Cirlot.
La nòmina es completa amb residents internacionals vinculats a la ciutat, com Paulina Flors o Jordi Soler, i l'irlandès Colm Tóibín, que va viure a Barcelona i va escriure sobre ella, juntament amb la dramaturga Victòria Szpunberg. La literatura en català aporta noms populars i altres per descobrir, de Xavier Bosch o Regina Rodríguez a Marta Orriols, Gemma Ruiz, Màrius Serra o Oriol Canosa.
Pel que fa a perfils, un recompte periodístic assenyala 36 escriptores i 33 escriptors, amb majoria d'autors que publiquen en català, un terç que ho fa només en castellà i diversos bilingües. Les edats abasten de poc més de trenta a més de vuitanta, amb Mendoza com a referent sènior i Joan Manuel Serrat com a ambaixador cultural de la ciutat.
L'organització remarca que les editorials també han fet propostes i que la comissària ha treballat amb plena independència per assolir un equilibri de llengües, gèneres i generacions. El consistori insisteix que el criteri és cultural i professional, i que el català ha de tenir presència destacada en una fira clau per al món hispanoparlant.
El procés de selecció ha generat debat per algunes absències assenyalades. El novel·lista Ildefons Falcones ha atribuït la seva no inclusió a motius ideològics i ha mostrat el seu malestar per quedar fora de la llista, recordant la seva estirada de vendes a Mèxic i el seu vincle amb la ciutat a diverses novel·les. L'escriptor, que prefereix no participar en actes paral·lels, es defineix com un autor sense pàtria literària i qüestiona la representativitat de la delegació.
Des de l'organització es rebat qualsevol discriminació per raons lingüístiques o ideològiques i s'invoca un criteri plural que prioritza la fotografia del moment. Alhora, s'admeten límits de quota que han deixat fora noms de primera línia —com Quim Monzó, Sergi Pàmies o Albert Sánchez Piñol— en un ecosistema amb més candidats que places, cosa que també han assenyalat autors presents: les vendes no són l'únic barem i el programa cerca diversitat de mirades.
Amb una agenda que combina llibres, música, teatre, cinema i cuina, i una selecció d'autors que aspira a ser tan variada com el mapa literari barceloní, la presència de Barcelona a la FIL de Guadalajara es presenta com una oportunitat per a enfortir llaços amb el públic mexicà, obrir noves lectures i posar en conversa tradicions, llengües i generacions de la ciutat.