La presència de Melania Olcina a l'escena contemporània de Saragossa ha deixat empremta aquest estiu amb la peça «La declamació muda», emmarcada dins de la programació del Festival Trajectes 2025. Diversos espais de la ciutat, entre ells el Palau de l'Aljafería i CaixaForum Saragossa, han acollit aquesta proposta que convida a descobrir l'enllaç entre el cos, l'aire i la música en directe a través de la dansa.
El públic assistent ha pogut experimentar una obra singular on el ritme de la respiració es converteix en el motor del moviment. Aquesta creació suposa una de les apostes més personals d'Olcina, guardonada amb el Premi Nacional de Dansa, i una mostra del diàleg entre disciplines artístiques que caracteritza el festival.
La declamació muda: una cerca entre aire i moviment
«La declamació muda» sorgeix del treball conjunt de Melania Olcina amb el trombonista Jorge Moreno. En aquesta peça, els límits entre dansa i música es desdibuixen fins al punt que el músic i el seu instrument formen part activa de la coreografia. La respiració —xiuxiueig, sospir, hàlit, brisa— és la matèria primera sobre la qual els dos artistes construeixen un itinerari sensorial i poètic.
Durant la funció, el cos de la ballarina interpreta el desig de volar, prenent a l'ocell com a símbol de l'elevació i l'aspiració a allò intangible. L'aire es transforma en agent de comunicació invisible, donant origen tant al gest coreogràfic com al so del trombó. Cada inhalació i exhalació redefineixen el tempo de l'escena creant una atmosfera envoltant per a l'espectador.
La investigació sobre la respiració en escena i les diferents formes —des del sospir més lleu fins a l'impuls vital de l'alè— es tradueix en una poesia corporal i musical en escena que convida a aturar-se i escoltar allò que el silenci té per dir.
Un recorregut pels escenaris més emblemàtics de Saragossa
La programació especial del Festival Trajectes va portar «La declamació muda» al Pati Nord del Palau de l'Aljafería durant el matí del diumenge 29 de juny. Aquest espai, amb la seva història i majestuositat, va ser concebut per oferir frescor fins i tot els dies de més calor. L'entorn monumental va brindar un marc propici per a aquesta trobada entre dansa i respiració, on l'arquitectura i l'obra es van potenciar mútuament.
L'espectacle també va formar part de la segona jornada de les Nits d'Estiu a CaixaForum Saragossa, en una sessió que va reunir propostes on la música, el moviment i la improvisació eren protagonistes. En aquest context, La declamació muda va demostrar la seva capacitat per emocionar i transformar l'espai sonor, creant una atmosfera íntima i delicada.
Explorant la poètica del silenci i la transformació artística, l'obra d'Olcina i Moreno aconsegueix captar l'atenció del públic amb el seu enfocament sensorial i emocional.
El duet Olcina-Moreno i la poètica de l'aire
La col·laboració entre Melania Olcina i Jorge Moreno ha estat fonamental per dotar de profunditat aquesta creació. El trombó s'integra de manera orgànica amb el cos de la ballarina, ressaltant la importància de l'aire tant en la producció del so com en el desenvolupament de la dansa. La peça aprofita aquesta dualitat per construir un diàleg constant entre el gest i la melodia, facilitant que l'espectador connecti amb el seu propi ritme intern.
Aquesta investigació sobre la respiració i les diferents formes —des del sospir més lleu fins a l'impuls vital de l'alè— es tradueix en una poesia corporal i musical en escena que convida a aturar-se i escoltar allò que el silenci té per dir.
