La Casa Revilla de Valladolid obre al públic l'exposició Versos per vendre, un projecte que mostra com la poesia es va utilitzar com a eina persuasiva en la comunicació comercial al llarg de dos segles. La proposta reuneix 30 panells amb materials de premsa i peces originals que permeten seguir levolució daquestes rimes publicitàries.
La presentació va comptar amb la regidora dEducació i Cultura, Irene Carvajal, acompanyada pel comissari, el folklorista Joaquín Díaz, i el coordinador de Valladolid Letraferido, Pedro Ojeda. La investigació es recolza en els treballs de Narcís Alonso Cortés y Celso Almuiña, referents a l'estudi de la relació entre premsa i poesia.
Una mirada a dos segles de versos publicitaris
L'itinerari, allotjat a la Sala Municipal d'Exposicions de la Casa Revilla, recorre des d'un número del Diari Pinciano de 1787 fins a exemplars de Labranza de 1972, ordenats cronològicament per apreciar com la lírica es va posar al servei de la venda. Els panells es complementen amb mostres originals en vitrines, cosa que facilita una lectura contextual de cada poema i el seu suport periodístic.
Entre les capçaleres representades figuren La Crònica Mercantil, El Progrés, La Il·lustració Castellana y El Fandango, entre altres. La mostra recorda que moltes publicacions del XIX i començaments del XX eren setmanals, quinzenals o mensuals, i que multitud de col·lectius van editar el seu propi butlletí o revista, on les estrofes convivien amb notícies i anuncis.
Els visitants trobaran rimes signades per José Zorrilla, Emilio Ferrari y Cèsar Silió, a més de versos del llavors estudiant navarrès Lázaro Galdiano, qui va publicar a Valladolid durant la seva formació. En aquest panorama, l'exhibició subratlla com poetes consagrats i autors ocasionals van assajar fórmules de reclam amb mètrica, enginy i ritme.
Un dels nuclis més cridaners el formen els al·leluies de la fira de setembre de 1880: fulles amb vinyetes que, per la seva estructura, anticipen el llenguatge de la historieta. El comissari destaca la seva raresa per la dificultat de trobar exemplars comparables i pels paral·lelismes que estableixen entre les festes de llavors i les actuals.
- Publicacions gremials i associatives: Castella la Vella (caçadors), El marasme (estudiants de medicina) i Escoles lliures (obrers).
- Premsa confessional i agrària: Regnaré a Espanya, Ceres y Labranza, amb versos integrats a les seves pàgines.
- Sàtira i costumisme: El Fandango y L'oncle Anton, capçaleres festives on la poesia actuava com a recurs expressiu.
- Altres firmes i rumbs editorials: Antonio Allúe Morer a l'àmbit agrari; reflot de Valor i fe el 1944 amb noves veus poètiques.
Comissariat, entitats i enfocament
La iniciativa està comissariada per Joaquín Díaz, qui ha rastrejat hemeroteques locals amb un compromís sostingut amb aquest espai expositiu. L'organització va a càrrec de la Fundació Municipal de Cultura i la Fundació Joaquín Díaz, un tàndem que reforça el propòsit de presentar aquesta producció com memòria viva de la tradició impresa a la ciutat.
L'enfocament curatorial insisteix com la comunicació es va convertir en poesia per difondre idees, creences i productes. Entre els exemples rescatats apareixen anuncis que, amb rima i gràcia, convidaven a comprar guants o proclamaven la qualitat del gènere, demostrant el poder de la versificació com a reclam molt abans dels eslògans moderns.
Informació pràctica per a la visita
L'exposició pot visitar-se de dimarts a diumenge, En horari de 12:00 a 14:00 i de 18:30 a 21:30, amb entrada gratuïta, fins al 16 de novembre. El lloc és la Sala Municipal d'Exposicions de la Casa Revilla, al centre de Valladolid.
El recorregut acompanya un catàleg accessible mitjançant codi QR, que incorpora imatges generades amb intel·ligència artificial per il·lustrar dades curioses de capçaleres i anuncis. Segons el comissari, aquesta aposta tecnològica facilita la contextualització sense alterar el caràcter documental dels materials.
Qui s'acosti a la Casa Revilla trobareu una proposta àmplia i documentada que connecta poesia, premsa i cultura popular, amb peces singulars —com els al·leluies—, firmes de referència i un arc temporal que permet llegir la ciutat a través de les seves rimes publicitàries; una invitació a rellegir els diaris d?ahir amb ulls d?avui.